...fins setembre!

Estem ja a finals de juliol i ja ha arribat el tancament del curs polític. Mentre alguns ja estem preparant el curs vinent toca mirar enrere per treure conclusions i pensar el curs que ve.

Aquest curs 17-18 ha estat ineludiblement marcat per la qüestió nacional catalana, també en l’àmbit local, des de la no celebració del Correllengua fins als actes pels presos, passant per la mobilització general al voltant de l’1 d’octubre i les mobilitzacions subsegüents.

A nivell local la mobilització a les escoles va ser forta i intensa però es va dissoldre posteriorment, canalitzant-se en poca mesura al voltant de les organitzacions independentistes. En paral·lel, entorn a l’organització de les vagues posteriors a l’1-O apareix el comitè de vaga que mobilitza al voltant de les dues convocatòries i que una vegada passades es reformula com a CDR que s’ha anat desmobilitzant progressivament amb la desmobilització general del moviment independentista coincidint amb la seva vertebració organitzativa.

Alhora, el moviment independentista a Sant Cugat ha anat patint també una pugna entre la dinàmica popular al carrer i la dinàmica institucionalitzadora de les entitats independentistes, partits i govern local. Una pugna que s’ha resolt amb la desmobilització més que amb una dinàmica re-eixida per cap dels dos pols.

A nivell de moviments socials també hem vist aquesta pugna, sobretot amb la lluita feminista entorn als assassinats i violacions. Mobilitzacions populars i convocatòries institucionals solapades, amb una facilitat inusitada a muntar una tarima i un equip de so davant de l’Ajuntament per part del govern local.

Fora de l’eix nacional enguany a Sant Cugat també hi ha hagut una certa mobilització al voltant de la vida cultural, amb l’exemple de Cap d’Any, però també amb l’ordenança de limitadors, dramàtica per la vida associativa i amb una data ben triada que ha evitat cap mena d’oposició social.

Finalment, queda destacar la feina del Sindicat de Llogateres que ha mantingut una certa representativitat i treball sostingut sense cap gran mobilització social.

Ara bé, com afectarà tot plegat al curs vinent? Al setembre començarà un curs polític a nivell local marcat per les eleccions municipals. Unes eleccions especialment interessants venint d’un mandat en què el PDECAT ha governat sense majoria absoluta i fortament marcat per la dinàmica nacional. Una dinàmica nacional que pot condicionar el vot fent votar en clau nacional, però també per la buidada de gent amb trajectòria del partit del govern, així com la previsible –de moment– presentació en dues candidatures diferents.

Més enllà de les debilitats de la dreta del govern, a l’esquerra, que sembla que és qui podria constituir un govern alternatiu, no s’està gaire pel tema. Malgrat cada partit es planteja l’opció de ser partit de govern, caldrà veure la feina que es fa durant el que queda de 2018 per analitzar si realment hi ha un treball per aconseguir-ho, doncs el nou govern local encara té marge per posicionar-se altra vegada al govern, encara que sigui entre foto i foto, que de moment sembla la prioritat.

Al marge de la tasca dels partits als moviments socials els queda seguir acumulant múscul per mobilitzar i visibilitzar les contradiccions i limitacions de l’actual model de ciutat.

I mentrestant no puguem canviar el govern de la ciutat, caldrà seguir resistint perquè Sant Cugat no ens expulsi i el clientelisme i falta de planificació convergent del govern local no acabi amb la poca vida i pensament crític que tenim en la nostra ciutat.

Fins setembre!

Julià Mestieri, membre de la Comisió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades