Sant Cugat, l'individualisme i la Festa Major

Si com deia l'alcalde Recoder Sant Cugat és una ciutat amb un poble dins sembla que avui està bombardejat des de totes les posicions.

Si quelcom defineix la idea de poble és la d'una comunitat cohesionada. Cohesionada entorn a uns hàbits, uns costums i unes dinàmiques vivencials comunes. I és que certament el teixit associatiu de Sant Cugat és un molt bon exemple d'aquesta idea de poble.

Però perquè aquesta comunitat de la qual totes estem orgulloses i traiem pit com a santcugatenques segueixi existint cal cuidar-la. Cuidar-la vol dir implicar-s'hi i participar-hi, ser-hi còmplice d'alguna manera.

Malauradament fa massa anys que 'el poble' es ven com una atracció més de la ciutat dormitori de luxe de l'àrea metropolitana. Malauradament fa massa anys que al teixit associatiu se'l defensa només corporativament i es prioritzen les reivindicacions individuals per sobre de les col·lectives.

En aquesta oposició entre apostes de ciutat col·lectives i apostes individuals, qui hauria de mediar amb una visió de futur per la ciutat és el govern de la ciutat. I així ho fa. Però justament porta massa anys donant molt protagonisme a temes i reivindicacions individuals, primant-les per sobre de la vida col·lectiva de la ciutat.

Està clar que s'han de conciliar les visions, però donar tant d'espai, protagonisme i rellevància política a la suma d'algunes qüestions individuals complica dia a dia més i més la vida col·lectiva a la nostra ciutat. Fomenta i projecta un model de convivència individualista i atomitzat que de mica en mica va acabant amb el poble de dins la ciutat. És aquesta una conseqüència lògica i inevitable del model de ciutat convergent, per això tot projecte de govern per la ciutat ha de plantejar un canvi des de l'arrel d'aquest model.

Aquesta visió individualista de la societat tant característic del pensament neoliberal també s'està aplicant a les entitats. Tenim un sistema de relació amb l'administració local que tracta a les entitats com si fossin empreses, primant així l'entitat jurídica per sobre de la naturalesa del subjecte. Una clara manca d'aposta per la vida en col·lectiu. Clar, menys les excepcions dels 'actes de ciutat', o de què tinguin algun amic o amiga regidor, o que siguis la Fundació Sant Cugat Actiu en què col·locar el primer convergent de la llista en no entrar de regidor.

Tot plegat queda molt ben expressat en la Festa Major de la ciutat. Atendre una a una queixes i peticions, i dedicar recursos de tots i totes en minimitzar –o fer veure que es minimitza, doncs moltes vegades l'impacte és el mateix– les molèsties als veïns davant de crítiques destructives, a la totalitat, de qui no voldria que hi hagués vida a la ciutat ni per Festa Major és un suïcidi a mig termini per un projecte de vida en col·lectivitat per la ciutat.

L'electoralisme pur, descaradament ridícul i rosant a la vergonya aliena fa molt mal a la nostra ciutat. Si aquest procés no és més ràpid és per la força de les entitats i col·lectius que s'organitzen i impedeixen que les polítiques municipals cedeixin a l'individualisme, almenys per la Festa Major. Perquè a jutjar per ordenances de sorollis i de regulació de l'activitat al carrer ja tenim molt de terreny menjat...

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i Cal Temerari

Notícies relacionades