Ordenança de sorolls, un cavall de Troia a l'associacionisme de base

El passat dilluns es va aprovar al Ple municipal una nova ordenança de regulació del soroll, vibracions i olors; que resulta que també regula les activitats culturals. Pausa per aplaudiments.

Amb tants barris residencials com tenim a Sant Cugat i sembla que alguns estan aconseguint que el centre també ho sigui. Tant de temps sense plantar cara als pocs veïns que histèricament bramen sense parar per cada activitat cultural i mostra de vida a la ciutat ara ens trobem amb la conclusió lògica de la covardia política.

Una ordenança feta des del desconeixement de la realitat de l'associacionisme de base, plena de generalitats i tecnicismes que deixa a les entitats de la ciutat totalment desemparades davant d'un consistori que treballa activament per “descongestionar” [sic] la vida cultural de la ciutat.

L'ordenança són perles rere perles durant 74 pàgines. Plena de generalitats com “raons degudament justificades”, “ús racional” o “s'estimin pertinents”, sense cap més concreció. Si no es defineix què vol dir justificat, racional o pertinent bàsicament vol dir que la interpretació pot ser perfectament arbitrària. Una situació difícil per les entitats acostumades a acabar fent els actes a Can Vernet però que ens desempara a tots i totes. No vull dir que estigui fet amb mala intenció, amb idea de anar a posar traves. Malauradament i senzilla qui ha pres aquestes decisions viu tant lluny del teixit associatiu que és molt possible que no s’hagi ni plantejat aquestes qüestions; ara bé, això no treu que sigui menys greu. Un mal govern ho pot ser tant per acció com per omissió.

Malgrat tot, el punt més crític és que trasllada a les entitats, també a les més petites, les que no tenen subvenció i pràcticament ni pressupost, la responsabilitat de controlar l'emissió de so dels seus actes. Un tema tècnic complex, com demostra que l'ordenança tingui diverses pàgines definint conceptes com LAFmax o D2m,nT.ATr que resulta que ara les entitats han de saber manejar. O això o haver de contractar un servei a una empresa externa que costa de normal 500€. Podem pensar quants actes al carrer a la ciutat es fan sense generar 500€ de benefici que es puguin destinar a això? I en cas que els facin, té sentit destinar tant d'esforç i il·lusió de treball voluntari a pagar aquests equips? La resposta és òbvia, no. I per això ajuntaments com el de Barcelona paga el cost de tots aquests equips per a tots els actes.

Tot plegat amb un procés “participatiu” obert per redefinir la versió 4329 del “pacte per la nit”. La quantitat d'entitats que va anar a l'última torbada adreçada a elles ens hi caben en una mà. Després es pregunten el perquè. Un procés que gràcies a la molt bona feina de les tècniques de mediació començava a recuperar certa credibilitat, ja veiem per on se l’ha passat el govern local.

Ara bé, tot plegat té una solució ben senzilla. Si els actes són “co-organitzats” des de l'Ajuntament, aleshores sí que és el consistori qui se'n fa càrrec. És a dir, pal i pastanaga. Vas per lliure, pal. Vine a fer les coses com jo vull, pastanaga. I així, amics i amigues, és com es construeix una xarxa clientelar en què cada vegada és més difícil que les entitats puguem expressar les nostres opinions. No sé pas vosaltres, però està lluny de la meva idea d'una societat sana. Tanta sort que tenim de tenir un teixit associatiu tant ric i sembla que tenim un govern incapaç d'entendre’ns.

A risc de sonar reiteratiu, una vegada més, la solució passa per fer pinya. Tota aquesta gent que fem cultura des de la base cal que ens trobem i ens unim per cridar ben alt que no, que ja n'hi ha prou de fer la política en contra nostra. Que les entitats som la vida de la ciutat, som el pal de paller d'aquesta comunitat de més de 80.000 persones que és Sant Cugat.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades