Cal Temerari, una identitat problemàtica

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un dels punts més delicats durant aquests anys de Cal Temerari ha sigut la gestió de la identitat com a col·lectiu. Començant per la tensió entre tenir propostes programàtiques pròpies o executar-les a través del suport dels col·lectius, però sobretot en la identitat de grup i de col·lectiu de les persones que dinamitzàvem el projecte, especialment abans de la refundació en espais de participació oberts i espaiats en el temps, quan funcionàvem amb una assemblea setmanal reduïda.

En moltes organitzacions polítiques les persones que la dinamitzen/participen generen relacions més enllà de la pròpia activitat política o social. Quan aquesta dinàmica està envoltada de l’informalisme d’un grup petit sense mecanismes clars de participació, per retre comptes, de transparència, etc... es generen unes xarxes informals de poder i informació que són un poderós desincentivador perquè passi a participar-hi nova gent que no siguin els amics/amigues de les persones que ja hi participen. Crec que ens en sobren exemples en els grups d’esquerres. En aquest sentit, la construcció d’una identitat de col·lectiu, fins i tot projectable a l’exterior, no deixa de ser un filtre més a aquest accés.

En un projecte adreçat a milers de persones i en que el dia a dia el porten menys de 10, clarament és un problema i una contradicció, ja que es volia que la participació a Cal Temerari fos un activador polític a la ciutat, almenys sobre el paper.

Però és clar, també hi ha una contrapart. En grups petits, fent tasques tècnicament molt exigents i bàsicament invisibles com la gestió d’un espai físic, la identitat i sentiment de pertinença és una d’aquelles coses que un es pot emportar per un mateix, que el motiven a seguir. Alhora, la dinàmica de la que veníem pràcticament totes les persones que integràvem el projecte era aquesta mateixa, i la contradicció era complicada.

Colors, logos, simbologia, paraules clau o adhesions polítiques són mecanismes pels quals es genera aquesta identitat de grup, i més enllà, una identitat política o de projecte polític. Alhora, aquesta es consolida amb la projecció cap enfora d’aquests elements, creant, necessàriament, una barrera per distingir-se de les persones que no les comparteixen. En això consisteix una identitat: un nosaltres i un ells.

Ara bé, qui érem el nosaltres i qui el ells? És quelcom que encara no hem sabut mai, perquè mai hem renunciat a créixer i sumar noves persones amb noves perspectives en el projecte. Per tant, mai ha sigut un bon moment per traçar aquesta línia i mai crec que ho sigui.

Tots aquests processos de generació d'identitat i de construcció de col·lectius tenen dinàmiques pendulars d’obertura i tancament, en el cas de Cal Temerari m’atreviria a dir de més o menys 1 any i mig o 2. No es pot tenir sempre l’èmfasi en sumar noves persones, cal també assolir dinàmiques de treball grupals efectives i això requereix d’una certa concentració. Ara bé, aquesta dinàmica no s’ha de confondre amb l’estructura organitzativa i cultural del col·lectiu que ha d’estar sempre orientada a la permeabilitat; com discutiré posteriorment parlant de participació i hipermilitància.

 

El que sí que hem pogut començar a corregir ha sigut la informalitat, i la feina que ens queda! Crec que és innegable que els resultats en termes de participació i resultats de gestió són positius, si bé plantegen alhora nous reptes.

Julià Mestieri, fundador i expresident de Cal Temerari

Notícies relacionades