La Xesca, un any sense demanar permís a l’Ajuntament

Foto: La Xesca

L’èxit de La Xesca, diu Patrícia Gotarda, representant del col·lectiu, no ha estat situar a l’esfera pública el debat sobre la necessitat d’espais per al jovent a la ciutat sinó haver estat capaç de crear un d’aquests espais de forma autogestionària sense haver de demanar permís al consistori. Els activistes consideren que la petició d’un espai jove autogestionat ha estat conínua durant els darrers anys i, davant “la manca d’interès de l’Ajuntament en la ciutadania i els joves”, l’única opció que quedava era fer-ho al marge de la institució, no com a forma de pressió sinó demostrant que “no tot cal demanar-ho”.

La decisió la van començar a prendre abans de l’estiu del 2016 i es va fer realitat amb la presentació pública de l’ocupació de l’edifici de l’avinguda Cerdanyola, 66, el 28 d’agost de l’any passat. Així naixia La Xesca, el casal jove ocupat i autogestionat que no va trigar a trobar-se amb l’oposició del govern. Poques hores després de l’ocupació, l’alcaldessa es va mostrar contrària al mètode emprat per aconseguir l’espai jove i va alertar que l’edifici tenia afectacions que podien comprometre la seguretat de les persones que fossin a dins.

L’assemblea de La Xesca havia consultat els seus propis arquitectes i sabia que l’aluminosi no era greu. Així i tot, des que van ocupar fins avui, tal com explica Gotarda, han realitzat tasques com la neteja dels desaigües, la retirada de bombones de butà que encara hi havia a alguns pisos i el tancament de finestres; mesures a priori senzilles però que permeten que l’estructura no es deteriori a marxes forçades. Les desavinences amb el consistori van durar uns quants mesos però finalment van desaparèixer de l’esfera pública.

De fet, l’Ajuntament té poc a dir ja que es tracta d’un edifici de propietat privada, de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell. Era aquesta empresa la que havia d’emprendre accions legals contra l’ocupació. Ho va intentar per via penal, però, un cop desestimada la denúncia, ho va fer per via civil. El judici es va celebrar a principis d’abril, quan els activistes van encetar una campanya de suports, i només una setmana després havien rebut la sentència que els obligava a desallotjar l’edifici.

De moment no han estat desallotjats perquè han presentat un recurs d’apel·lació, que la immobiliària també ha recorregut. Està en mans del jutjat donar la raó a La Xesca i, per tant, haver de repetir el judici, o donar-li-la a Solvia i ordenar definitivament el desallotjament. Segons Gotarda, el més probable és que tard o d’hora els facin fora, el que, diu, no ha d’aturar el projecte que pretén seguir amb o sense espai físic reivindicant-se com a col·lectiu que aporta una mirada més al debat sobre la especulació immobiliària a la ciutat, una crítica que els apropa a noves iniciatives com el Sindicat de Llogaters.

A grans trets, hem passat per tres fases”, explica la representant. Els primers mesos van servir per donar a conèixer el motiu de l’ocupació i la seva voluntat de participar com una entitat més a la vida del barri del Monestir. Va ser el moment d’explicar les causes polítiques del casal, la manca d’espais per al jovent i l’existència d’edificis buits com a víctimes de l’especulació urbanística. És l’origen de la campanya Okupem l’absurd que van engegar mesos més tard per evidenciar que “les dinàmiques del capitalisme són absurdes i per això utilitzem l'eina de l'ocupació per combatre'l”.

Un cop coneguts i reconeguts, van encetar la segona fase, el manteniment d’una programació pròpia més o menys estable combinada amb els actes d’entitats que a poc a poc han anat participant de la vida de La Xesca, des de Dissidència Sònica fins a alguns esplais. En els darrers temps també han intensificat la tasca de relació amb els veïns del barri del Monestir. Van ser a la jornada Fem Barri del maig i participen en l’organització dels actes de la Festa Major del Monestir-Sant Francesc. “Ara estem millor que mai en la relació amb els veïns”, assegura Gotarda, que ho exemplifica amb conciutadans que acudeixen al casal per cedir llibres i preguntar per les activitats de la nova temporada.

Justament la nova programació és el primer que han d’abordar mentre segueix en marxa la tercera fase, la de reivindicar-se com a col·lectiu i seguir amb la campanya d’Okupem l’absurd. Durant aquest mes donaran a conèixer les activitats de programa, les d’entitats convidades i les noves accions de campanya. De moment encara ho tenen per definir però, avança Gotarda, segurament seguiran les nits temàtiques i el cinefòrum i es farà una gran jornada trimestral. També preparen una festa d’aniversari amb voluntat de ser, sobretot, diürna, seguint el model d’acte que van fer com a inauguració ara fa un any.

Mentre l’assemblea permanent, a la qual acudeixen aproximadament unes 10 persones, segueix treballant per tornar la programació i vida normal al casal després de la pausa de l’agost, queda pendent l’interrogant del judici. No saben quan podrà arribar la resolució ni, en cas d’haver de marxar, quan tindran la notificació de desallotjament. Saben, però, que tenen força amics, com es va demostrar en l’assemblea oberta en què van encetar la campanya de suports, a la qual van acudir prop d’una trentena de persones.

Notícies relacionades