Irene Delgado: “Fer música costa molts diners, donar la recaptació de cada concert és únic a Catalunya”

Membres de la JOSC durant l'entrevista. Fotografies: Anna Poquet

A l’entrada del conservatori de Sant Cugat espero a dues de les membres de la Jove Orquestra de Sant Cugat (JOSC). La directora artística, Irene Delgado i la presidenta de l’associació, Griselda Ballester que m’explicaran en quin punt es troben i les dificultats que van trobant pel camí. Un cop arriben ens dirigim a prendre alguna cosa tot parlant dels avenços que van fent.

La Irene, que és la nova directora artística de la JOSC, pregunta on podem anar a prendre quelcom, ja que m’explica que no és d’aquí de Sant Cugat, igual que altres membres de l’orquestra que vénen del conservatori de Terrassa o de Sabadell o com el concertino, per exemple, el Marc Dávila, que ve del Liceu.

Davant la meva cara de sorpresa, la Griselda explica que tot i que la idea inicial va ser impulsada per gent de Sant Cugat, van haver de reclutar gent de fora perquè la ciutat no donava per muntar una orquestra.

A més, la Irene afegeix que ni Catalunya dóna per muntar una orquestra, ja que, els hi està costant molt trobar algú que tingui i toqui el fagot.

Un cop segudes els hi demano que m’expliquin aquest projecte d’orquestra que va començar fa gairebé dos anys en forma d’associació.

– Irene: No és un lloc per lucrar-se sinó per fer un servei a la societat, és aquesta la diferència entre una orquestra vista com un negoci i la nostra.

– Griselda: El nostre objectiu no és només el de grup musical sinó poder aportar alguna cosa més com és el fet d’ajudar.

I és que els diners que recapten en els concerts els destinen a projectes solidaris. Han donat diners a l’obra social de Sant Joan de Déu, han col·laborat amb el Banc d’Aliments la Font Solidària, amb l’associació de Sant Cugat anomenada Petits Músics del Món i altres com la Fundació Amics de la Gent Gran.

– G: Nosaltres normalment no fem pagar entrada, fem una caixa de donatius i la gent aporta els diners que considera. Amb el Banc d’Aliments Font Solidària vam fer un concert que en lloc de pagar amb diners com a donatiu, la gent portava aliments.

– I: Això és una cosa que normalment les orquestres o bandes fan una vegada l’any i el perfil d’aquesta orquestra és fer-ho al revés. A mi em van dir de dirigir d’un dia per l’altre i vaig pensar que era l’orquestra més solidària que m’he trobat mai. Si ja el fet de fer música costa molts diners, donar aquests diners a altres és un fet únic a Catalunya.

– Anna: Però també us heu de finançar d’alguna manera …

– G: Si, hem sigut massa solidaris.

– I: El fet de ser gent jove et fa ser idealista, que està molt bé però cal posar un punt de realisme i està clar que primer s’han de tenir recursos per després poder donar. Fins ara està molt bé, però en perspectives de créixer, en quantitat de músics i de poder tocar, no només a Sant Cugat sinó en altres llocs, cal replantejar mínimament el repartiment dels diners. El tema de l’associacionisme fa que molta gent vulgui ajudar i per poder donar encara més s’ha de créixer una mica.

– A: Trobeu que a Sant Cugat hi ha un gran públic interessat en aquest tipus d’associació?

– G: A la gent de Sant Cugat tot aquest tema de la solidaritat els hi agrada però en quan a tipus de música no tant.

– I: Per sort, a Catalunya, hi ha molta gent jove que té aquest esperit de la música clàssica i simfònica sobretot. El problema és que la música clàssica és poc accessible perquè una entrada al Liceu és molt cara, les entrades de l’auditori gràcies als descomptes són més assequibles, però tot i així, no ajuda suficient. S’han de seguir fent coses per apropar la música clàssica a tots els públics sense que deixi de tenir la seva essència.

– A: Per tant, quin tipus de públic teniu?

– G: El fet que siguem joves permet que el nostre públic vegi que això no té un límit d’edat.

– I: A mi em va sorprendre quan vaig venir al primer concert, perquè em vaig trobar molta gent jove.

– G: Perquè convides a amics i aquests conviden a altres amics, així que de moment el nostre públic és bastant jove.

– A: Igual que els membres de l’orquestra...

– I: Sí, i que la orquestra hagi funcionat aquests dos anys ha estat un miracle perquè ha hagut molta gent jove amb molt bona fe tot i que hi ha errors però és normal, hi ha associacions que tenen errors i tenen 100 anys.

Aquesta actitud que tenen no s’ha de perdre però si que necessitaven una persona que fes una mica més de grup i amb més experiència, per fer que el grup tingui consciència del tot, que tots estem per una cosa i que cadascú posi el seu gra de sorra.

– A: Sou els mateixos músics els que feu les funcions de directors …

– G: Sí, nosaltres mateixos ens encarreguem de tot, de buscar altres músics, concerts, etc. no tenim algú que ens estigui pressionant, som nosaltres mateixos que creiem en el que estem fent. El nostre projecte és molt voluntari, els que estem aquí és perquè ens agrada fer música i compartir-la, si estàs aquí no és per obtenir cap benefici econòmic, per tant, costa que els músics s’impliquin.

– I: És un funcionament molt assambleari. Aquest projecte és un reflex de l’amor per la música fins al final. M’he trobat això a pocs llocs. I crec que aquesta passió per la música i per tirar endavant l’entitat, junt amb una mica d’orientació, funcionarà perfectament, n’estic convençuda perquè sinó no hi seria.

– G: Volem que els músics s’impliquin a l’hora de prendre decisions però si un només vol venir a fer música i ja està també ens sembla bé.

– I: El fet d’haver canviat la junta ha fet que canviés el projecte. La meva idea per aquesta orquestra és el desenvolupament fins on puguin/vulguin donar. Fins ara no era ben bé una orquestra de conservatori perquè la gent no estava obligada a ser-hi però el tema del repertori era més semblant a una orquestra de conservatori.

– G: Com som totalment amateurs i no tenim gran experiència i a més, el primer director que teníem també era estudiant, ens movíem en aigües que no eren conegudes per ningú, ningú tenia coneixements. Ara amb la Irene, com és una persona que té més experiència creiem que ens pot encaminar cap a una banda amb coneixements i saber cap a on tirar i cap a on no.

– I: La idea que tinc per aquesta orquestra no és fer un repertori com es fa als conservatoris amb petites obres, sinó fer programes ben fets, partint amb un títol i amb temàtica que doni una mica més de sensació que és una cosa més professional.

El fet de fer moltes obres però més curtes fa que costi molt més d’assolir tot el repertori. En canvi, fer obres més grans però completes és un altra història i és el que fan les orquestres professionals i aquí tenim la sort que el nivell de l’orquestra és molt bo, em va sorprendre molt el primer dia d’assaig, perquè vam fer més del que teníem planejat fer i la idea és que tothom pugui veure que la gent jove té coses amb molta qualitat i molt ben fetes i a sobre pot ajudar als altres.

– A: A Sant Cugat ja hi ha una orquestra, la considereu competència?

– I: No ens podem considerar la marca blanca de l'orquestra de Sant Cugat ni pretenem ser la competència, perquè és un concepte i un enfocament totalment diferent.

En el món professional hi ha molta competitivitat i a vegades és molt lletja perquè et fa oblidar que al final, l’objectiu de la música és fer música i prou.

Per això estar molt bé que el conservatori ajudi tant, perquè en algun altre lloc seria molt complicat sentir aquesta competència innecessària, perquè no cal anar trepitjant, es qüestió de conscienciar-se que com més concerts hi hagin en una ciutat millor, perquè més cultura tindrà aquesta ciutat.

El conservatori de Sant Cugat els hi deixa un espai a la JOSC perquè puguin assajar i tocar, ja que, la majoria dels concerts els fan al conservatori.

– A: Quin ha estat l’escenari més curiós on heu tocat?

– G: Vam tocar al parc sanitari de Sant Boi de Llobregat, on estan els malalts, podia venir qui volgués, però realment el nostre públic eren els malalts que estaven a l’hospital.

Aquell concert el vam fer per fer oficial el donatiu a Sant Joan de Déu, perquè havíem decidit que tot el que recaptéssim aquell any, ho donaríem a aquest hospital.

Aquella experiència va ser espectacular, perquè la gent va ser molt professional, és a dir, som joves, molta experiència no hi ha, però va ser increïble i espectacular com es va comportar tothom, perquè era un públic diferent, gent que no estava callada tota l’estona i els silencis dramàtics eren el millor moment per parlar.

– I: El fet de fer música en grup i que sigui un projecte amb aquest objectiu d’ajudar als altres, fa sentir que tens una responsabilitat que potser altra gent jove no s’ho planteja.

– G: Va ser molt maco perquè ens van dir que poca gent vol fer coses allà i menys gent jove, ens ho van agrair molt i si tingués l’oportunitat de tornar ho faria. Hi ha gent que porta tota la vida a l’hospital i mai ha tingut la oportunitat de veure una orquestra.

– I: En el moment que es comença a tocar i quan sona la segona nota, ja es posa de manifest el moment efectiu de qualsevol persona, despertar això en gent que no té aquestes possibilitats com nosaltres i tant sovint és una passada crear aquest món i desenvolupar-ho.

– G: Els joves vivim les coses d’una altra manera, estem aquí sense tenir cap objectiu comercial ni empresarial, sinó perquè ens agrada i ho compartim. 

Notícies relacionades