Ainhoa Miró: “No pots tenir la ciutat més jove dels Països Catalans i oblidar-te del jovent”

Fotos: Jordi Pascual

Fa tot just tres setmanes que ha esdevingut la nova portaveu local de les JERC en un canvi de junta que es produeix cada any i que aquest cop incorpora tres cares noves. Ainhoa Miró és graduada en Educació Primària i col·laboradora habitual d’aquest diari. Es felicita d’encapçalar l’agrupació local de les JERC més gran dels Països Catalans però ho fa en un moment polític complex, a les portes d’una campanya electoral d’uns comicis anòmals, els primers de la història emanats de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Atén aquest diari poc després de fer una roda de premsa en què han demanat un acord entre l’Ajuntament i Cal Temerari davant del conflicte obert per la festa de cap d’any i que l’entitat esclareixi si organitzarà o no el Quinto de Nadal. Justament l’oci per al jovent és un dels temes centrals d’aquesta conversa.

Per què has decidit presentar-te a encapçalar les JERC?

– Volem aconseguir un relleu generacional. Ja l’any passat es va començar a aplicar i enguany l’assemblea m’hi va escollir a mi. M’hi vaig presentar perquè és un projecte en què m’hi sento molt còmode. Per a mi era el moment personal i professional adient. Ara, m’he posat com a portaveu en un moment molt tranquil a nivell nacional! [Riu]

Quanta gent sou?

– Entre 30 i 35 militants, som la secció local més gran dels Països Catalans. Em fa sentir orgullosa perquè quan vaig entrar vivíem un moment crític amb poca militància activa. Ara, ja sigui pel moment nacional, el local, la implicació institucional o la tasca de carrer, hem augmentat molt la militància, el que ens permet arribar a molts llocs i fer més coses.

Sou una entitat juvenil gran, no només entre les polítiques.

– És un orgull però a la mateixa vegada un deure. Com som més persones, ens hem d’exigir més feina, especialment pel moment nacional que vivim. És una entitat juvenil però no és de lleure, és política. Fem política al carrer, a les institucions, a les entitats... Tenim perfils diversos i participem a moltes entitats com els Castellers, el Front Freak, els Bastoners... Això ens permet crear xarxa, conèixer persones i treballar conjuntament.

Què vols dir amb fer política a les entitats?

– No és ben bé fer política. Nosaltres, com a entitat política, fem política. Com tenim perfils diversos, som transversals. Això ens permet tenir contacte directe amb altres entitats per parlar o fer activitats conjuntes com el Correllengua, Sant Jordi, manifestacions per la llibertat dels presos... La nostra intenció no és polititzar les entitats.

En aquest moment nacional interessant mirem habitualment els partits i les tres grans entitats sobiranistes, ANC, Òmnium i CDR. Què pot fer les JERC?

– Sempre ens marquem un calendari anual amb accions però el moment històric ens condiciona. El nostre objectiu principal és treballar per la construcció de la República. L’hem de desenvolupar. També hem d’exigir l’alliberament dels presos polítics, que a Sant Cugat ens toca de prop perquè tenim a Raül Romeva empresonat, i la retirada del 155. No pot ser que tinguem les institucions segrestades pel govern espanyol. En la mesura del possible, treballarem en altres accions que fem anualment.

Tenim República?

– Està proclamada i, llavors, s’ha de treballar per fer-la possible. Tenim mesures i planificació però és difícil perquè estem intervinguts per l’Estat. Hi ha gent que diu que no estàvem preparats per fer la República però no és així. El que no ens esperàvem era el nivell de repressió de l’Estat.

No t’esperaves res del que ha passat?

– Bé, el 155 potser sí però no amb tanta brutalitat. Hi ha hagut repressió policial, l’empresonament de la meitat del govern legítim, l’altra meitat a l’exili... Amb aquestes condicions és difícil tirar endavant la República però el nostre objectiu és fer-ho.

Però el mes vinent tenim eleccions autonòmiques, convocades per Rajoy.

– Són il·legítimes però a democràcia no ens guanya ningú. Si hem de guanyar unes eleccions, ho farem. No és el marc que esperàvem ni que volíem. Si ens imposen el seu joc, hi jugarem i guanyarem.

En les darreres setmanes hem tingut un debat sobre si calia fer una llista única o no, quins partits es presentaven... A les JERC segur que heu parlat del tema. Què en penseu?

– No hem fet un gran debat sobre la llista única. Sí hem participat, amb representants de Sant Cugat, a l’assemblea en què es va decidir quin tipus de llista es feia. Les llistes separades són una bona opció en tant que moltes més sensibilitats es poden veure atretes.

Fins ara reivindiqueu el govern Puigdemont com a legítim però participareu a unes eleccions que considereu il·legítimes i de les quals sortirà un nou govern legítim. No és incoherent?

– El govern intervingut, a l’exili i a la presó és el legítim perquè és el que va votar el poble de Catalunya. Malgrat ser unes eleccions il·legítimes, d’elles sortirà un nou govern i serà legítim en tant que ha sigut triat per la gent, sempre i que no hi hagi cap joc brut, ni estafa... Del govern espanyol ja m’espero qualsevol cosa.

Teniu preparada alguna cosa per a la campanya?

– Encara no perquè vivim al dia. Fins i tot les assemblees s’han vist afectades.

Com és la relació amb ANC, Òmnium i CDR?

– Molt bona. Molts membres de la nostra assemblea estan a altres col·lectius.

A la darrera vaga el CDR va coordinar els talls de les comunicacions però vosaltres vau anar a un altre punt sense haver passat per l’assemblea en què es va coordinar la jornada. Per què?

– A títol personal hi ha membres de les JERC que participen a les assemblees del CDR. Vam arribar a la conclusió que quant més llocs poguéssim tallar més impacte tindria l’aturada de país. Per això vam decidir, sabent què feia el CDR, aturar un altre punt de la ciutat.

Dius aturada de país expressament o com a sinònim de vaga general?

– Em refereixo com a aturada de país i no com a vaga general.

Per què?

– Ja es va fer una vaga general el 3 d’octubre que va estar molt bé però, amb presos polítics, membres del govern a l’exili i les institucions segrestades, s’havia de fer una aturada de país.

A nivell local, fa un any vam parlar amb qui era llavors el portaveu de les JERC, Lluc Cahís, repassant temes diversos sobre el jovent i l’oci. Què ha canviat respecte ara fa un any?

– Som la ciutat més jove dels Països Catalans i hem de fer polítiques de joventut. Trobem que s’ha de millorar molt aquest aspecte. Acabat el termini de vigència del Pla de Joventut ens hem adonat que no s’ha complit ni el 50%. Demanem al govern que se n’adoni que, tot i que sembli que les polítiques de joventut no són una prioritat, ho són i s’hi ha de treballar.

Parles de joventut i mires directament al Pla, que depèn de l’Ajuntament. Té més a canviar el consistori que les entitats?

– Més que l’Ajuntament, el govern. No pots tenir la ciutat més jove dels Països Catalans i oblidar-te del jovent. Sembla que es facin més propostes per a un altre grup d’edat. Pel que fa a les entitats, crec que el seu treball és el correcte.

Per què creus que el govern deixa de banda el jovent?

– Va fer un Pla de Joventut, en el qual les JERC hem participat des del primer moment, però quan es va prorrogar per fer-ne un nou es va demostrar que no s’havien aplicat ni la meitat de les mesures. Això demostra el govern no té les polítiques de joventut com una prioritat. Esperem que canviï i es facin accions a favor dels joves.

Com es concreta?

– Fent polítiques, accions i propostes que beneficiïn els joves, ja sigui a nivell d’habitatge, d’oci, de transport... Generalment es relaciona el jovent amb l’oci però hi ha moltes més accions. Per exemple, volem emancipar-nos i viure a la ciutat on hem crescut, anar en transport públic sense que sigui molt car...

Un dels encàrrecs del Consell de Joves d’enguany és proposar un nou sistema de participació a partir de l’ESO. Com ho veus?

– És molt adient. No podem ser a un model de societat passiu en què només uns pocs escullin què i com es fa.

Això genera un debat perquè tenim el Consell d’Infants, el de Joves, el que surti de l’encàrrec i tots els òrgans de participació sectorial i territorial on també poden participar els joves. On és la línia entre participar als òrgans pensat per als joves i, per exemple, a un Consell de Barri?

– Depèn de la persona i del seu nivell de maduresa. Pots tenir 16 anys i voler participar a un Consell de Barri perquè saps què dir però no sempre és així. Són consells complementaris. Pots participar a ambdós perfectament.

La joventut està prou mobilitzada?

– No, tant a Sant Cugat com a nivell nacional.

Correm el risc de fer Consells de Joves i que després no hi vagin joves.

– Sí hi ha un cert grau de mobilització però ho podem estar molt més. Quan em vaig decidir a involucrar-me a una entitat política, la reacció del meu entorn va ser: “Quin pal, no?” Però no, hi ha gent que està decidint per nosaltres! O fas política o te la fan. S’ha de sensibilitzar el jovent perquè s’impliqui.

Una altra reivindicació històrica que heu mantingut a les JERC és la sala de concerts o sala polivalent. Aquest any es va retallar el pressupost d’un a mig milió d’euros i, com no s’ha executat, es manté el mig milió de cara al 2018. Heu criticat la retallada però el govern diu que es farà igualment.

– El més òptim hagués sigut complir l’acord pressupostari. No ens sorprèn que diguin una cosa i en facin una altra. Esperem, com a mínim, que amb aquesta quantitat es tiri endavant.

Si no s’hagués trencat el pacte d’estabilitat pressupostària entre PDECAT-Demòcrates i ERC-MES seguiríem mantenint el milió complet?

– Potser però amb l’entrada del PSC del govern, ara amb el pacte suspès, ens vam sentir traïts i mentits. No volem tenir un pacte d’estabilitat amb un govern que pacta amb un PSC del qual s’ha vist la seva visió més fosca.

Sí, però això obre l’autocrítica. Hi ha mesures que per haver-se trencat el pacte d’estabilitat pressupostària es poden veure alterades. Vau fer bé trencant-lo?

– Sí perquè, tot i que potser haguéssim tingut més diners per a la sala polivalent, valoro positivament el trencament.

Als Plens veiem una picabaralla constant. En el vostre cas amb el govern, no sé si justament per la ruptura del pacte.

– Sempre hem sigut crítics, si més no amb les coses que no ens agradaven. Podem compartir algunes coses amb la manera de fer del PDECAT però moltes d’altres no. No sé si ara som més tous però el rendiment i el sentit crític ha estat sempre.

A l’abril passat el regidor de Joventut, Eloi Rovira, va escriure una columna a Cugat.cat en què criticava que alguns partits volen patrimonialitzar el concepte de joventut. Encara que no us fa esment directe, és evident que part de la crítica és per vosaltres. Què li respons?

– I ells què han fet de joventut? És irònic que parlin d’això. No sé si nosaltres ens hem apropiat del terme perquè no sé què vol dir apropiar-se’l. En qualsevol cas, ells van fer un Pla que no han complit i les seves polítiques són gairebé inexistents. A les JERC intentem suplir les mancances perquè ens preocupem perquè a la ciutat es tingui en compte el jovent.

Darrerament hem tingut també el debat sobre si hi ha adoctrinament al sistema educatiu català. Molts membres de les JERC sou a instituts i universitats. Com ho viviu?

– T’ho dic com a persona que s’acaba de graduar en Educació Primària: trobo que l’educació està tant infravalorada que no para de rebre atacs constants. És molt fàcil dir que s’adoctrinen els nens, però en cap cas es fa. Volem nens i joves amb sentit crític, persones que entenguin què passa i puguin tenir la seva opinió. Si no es parla ni s’intervé sobre el que passa, tindrem persones passives al seu entorn.

El regidor del PP, Álvaro Benejam, va ensenyar al darrer Ple fotografies d’escoles amb pintades, banderes i cartells a les seves façanes. No són una forma d’adoctrinament?

– No perquè de la mateixa manera que els nens poden veure una bandera, poden veure moltes altres coses que poden alterar la seva visió, per exemple cartells de concerts amb components masclistes.

Ja que parles de masclisme. Quina feina cal fer a nivell local?

– Molta! A les JERC ens definim com a feministes i hi treballem. La societat cau en la falsa sensació de ser masclista perquè la majoria d’homes estan convençuts que mai pegaran una dona però, en canvi, es consumeixen productes basats en el masclisme com tanta publicitat que utilitza la imatge de la dona mig nua sense venir al cas. També hi ha mostres de masclisme a les relacions perquè, alhora que rebutgem pegar a la parella, la controlem. No poden trepitjar-nos els nostres drets. Encara hi ha molta feina per fer.

Quins reptes a nivell de jovent té la ciutat per als propers mesos i anys?

– S’ha de donar més veu al jovent per tenir en compte què considera que és important. L’habitatge també és una assignatura pendent, com ho és l’oci... El Pacte per la Nit és una altra gran assignatura pendent. És un repte no només de l’oci nocturn, també d’organització de l’espai públic.

El Pacte per la Nit és un tema delicat. A cada Ple tenim l’Associació de Veïns del Centre queixant-se mentre fa uns dos anys que no tenim novetats al respecte.

– És una altra de les assignatures pendents que tirem a la motxilla de la ciutat. S’ha de resoldre i tirar endavant per tenir una estabilitat que ha de garantir el benestar de la ciutat.

Notícies relacionades