Aina Lasauca: “No conec cap amiga que torni a casa de nit sola pel carrer a Sant Cugat i vagi tranquil·la”

Fotos: Jordi Pascual

Fa tot just un any que es va apropar a les Joventuts Socialistes (JSC) i avui Aina Lausaca ja és la primera secretària de l’organització a Sant Cugat, amb el repte d’estructurar el col·lectiu, que fins ara no estava constituït formalment i depenia de l’estructura comarcal, i amb la voluntat d’aportar una visió crítica des de la joventut i la condició de dona enmig d’una junta masculinitzada. No se n’amaga: no tot el que fa el PSC és del seu gust però comparteixen ideals i, per això, les JSC han d’incidir en el debat polític, portar la contrària quan calgui al seu partit matriu i, sobretot, aconseguir que les decisions sobre joventut dels socialistes passin pel seu jovent. Treballarà incansablement, diu, perquè el col·lectiu creixi i perquè la presència femenina sigui major.

Com a jove i dona, com creus que s’ha tractat el jovent a la ciutat?

– Sant Cugat té molta gent jove, amb una taxa de natalitat alta, i, malgrat això, hi ha mancances; cal fer més feina.

Per exemple, hi ha el debat obert entre descans dels veïns i l’oci nocturn.

– Depèn de l’època de l’any i del dia de la setmana es pot compaginar d’una manera o d’una altra. Així i tot, tenim una política encara molt encarada a tenir Sant Cugat com una ciutat dormitori. Si som una ciutat de gent jove, hem d’oferir oci al jovent passades les 12. S’ha de regular i ser permissiu, els veïns també.

Hi ha el Pacte per la Nit com una experiència inicialment fallida i un nou procés de trobada entre entitats que fan ús del carrer per la nit i representants veïnals. Ha començat amb crítiques i ha quedat estancat. Com ho veus?

– No hem seguit gaire el procés però s’ha de buscar l’encaix i desbloquejar la situació. No pot ser tampoc que la ciutat estigui manegada pels interessos d’uns pocs, siguin veïns o siguin entitats. Seguirem el procés d’ara endavant perquè cal arribar a un acord i que el jovent tingui el seu espai d’oci sense haver de marxar de la ciutat.

Manquen espais?

– N’hi ha però no són idonis. Tampoc és el mateix el carrer que una sala tancada.

D’acord, el govern s’anima a fer una sala polivalent als cinemes del Teatre-Auditori que, entre d’altres, podrà tenir l’ús de sala de concerts.

– Cal veure si es fa. De moment és un anunci i no hi ha gaire més concreció. Hem de ser-hi a sobre perquè no quedi en paper mullat tot i que la proposta és positiva. Segurament es farà, sí, però ho hem de fer ja, no ens val esperar cinc anys!

Hi ha un debat sobre la gestió. Diversos col·lectius de joves han demanat que aquesta mena d’espais puguin ser autogestionats. Què et sembla?

– No és una opció descartable directament però cal un consens previ entre totes les entitats i l’Ajuntament. Cal que es pregunti al conjunt del jovent de la ciutat què espera d’aquesta sala. No pot ser que la gestió l’agafi una agrupació concreta que acabi fent el que més li interessa a les persones del seu entorn. Si passa això, la resta de gent no la utilitzarà. Sent un espai gran al qual pot anar tothom, hem de poder-lo gaudir tots.

En el debat al voltant de la nova sala polivalent alguns col·lectius han recuperat l’experiència de l’Hoboken, aquella sala de concerts municipal que va deixar de ser-ho...

– Recordo que a mi em va agafar quan no podia entrar-hi i que hi havia gent que em deia que era una sala de concerts que estava bé. Quan vaig tenir l’edat per poder entrar van fer el canvi per ser Teatre i ja no ho vaig poder veure.

No es casual que una dona encapçali les JSC, no?

– Ara per ara les joventuts no som paritàries i, ja que sóc l’única dona, està bé donar-hi visibilitat. Necessitem guanyar militància, especialment femenina. No em vaig presentar directament sinó que ho vam parlar i vam dir que jo era la persona idònia perquè després del Francesc Aguilar sóc qui porta més temps a les JSC.

Segurament totes les joventuts tenen més homes que dones. Què cal fer?

– La política en general té més homes que dones... Si cal més dones és perquè donem una altra visió. Podem tenir la mateixa idea política amb una visió diferent.

I al capdavant d’unes joventuts, què pots aportar com a dona?

– Potser això, una visió diferent i una dinàmica de treball nova. Però si ho faré millor o pitjor està per veure.

Com veus la ciutat des de la perspectiva de gènere? Comencem, per exemple, per la seguretat al carrer?

– No conec cap amiga que torni a casa de nit sola pel carrer a Sant Cugat i vagi tranquil·la! És el nostre dia a dia però, òbviament, no és normal.

I polítiques?

– Doncs el darrer cop que vam parlar [va participar en un reportatge d’aquest diari sobre polítiques feministes des de l’Ajuntament], vam comentar la proposta de fer que l’autobús nocturn tingués parades a demanda. Oi que no s’ha fet encara? Va lent.

Enguany, de cara a la Festa Major, segur que hi ha una política més clara, amb cartells, entitats unides... [L’entrevista es va fer el 26 de juny] Tot i així, potser per Festa Major, tornant a casa, és quan més segura m’hi sento, potser perquè hi ha més gent al carrer.

Hem parlat d’espais, d’oci, de feminisme..., que són polítiques relacionades amb el jovent de forma clara. Què creus que no estem enfocant des de la perspectiva dels joves i hauríem de fer-ho?

– ... [Dubta]

Per exemple, parlem molt dels efectes de l’ocupació de baixa qualitat o el preu del lloguer sobre el jovent però potser no s’aborda políticament de forma clara com una política de joventut.

– És una cosa que es tracta més des dels partits que no des de les joventuts. Segurament ens cal autocrítica perquè no ens hi hem implicat prou i la nostra visió pot ser molt diferent a la del partit. És especialment evident en el cas de l’ocupació ja que el PSC va tenir la cartera durant el pacte de govern amb PDECAT-Demòcrates i ens va faltar incidència.

Però és un problema de primer ordre.

– Sí, treball precari, temporal i amb moltes hores de feina. És un drama a nivell nacional.

Segurament no és el tema central per a unes joventuts polítiques locals però com viviu el debat nacional?

– Tenim esperança perquè ha canviat el govern. S’ha de dialogar. Espero que el govern català i l’espanyol es reuneixin, d’entrada. És difícil que el govern espanyol tingui una visió real del que passa a Catalunya si no ho ha viscut de primera mà, per això m’alegro que hagin fet ministra a Meritxell Batet, perquè pot entendre la situació. Però no només val conèixer la situació, sinó que cal entendre per què s’ha produït i estudiar què es pot fer per recuperar la confiança dels prop de dos milions i mig de persones que ja no creuen en el projecte de l’Estat. El govern català, per la seva banda, s’ha d’explicar de forma més clara, és massa ambigu. Ara ha sortit Clara Ponsatí dient que ja sabien que tot això no portava enlloc. Si ho sabíeu, per què heu tensat tant la corda?! Han d’asseure’s a parlar.

Les JSC ja teníeu presència a la ciutat. Com és que, de sobte, esdevens primera secretària?

– Vam dir que, passada la renovació de la federació comarcal, seria bo que ens organitzéssim nosaltres i constituíssim una executiva local. Abans no teníem res oficial a Sant Cugat. Érem els mateixos que ara i Francesc Aguilar constava com a primer secretari però sense estructura oficialitzada.

Un cop oficialitzats, quina aposta teniu?

– Hem d’ampliar-nos, ara som unes sis persones. Volem tenir veu i per això cal gent. Ara podem fer coses però hem de tenir més visibilitat. Fa uns anys estàvem molt aturats i fa uns mesos ens vam decidir a penjar cartells, escriure articles, fer actes a la seu... Hi ha gent que simpatitza amb les nostres idees perquè hi ha gent que vota al PSC, per tant, podem créixer. Als joves potser els pesa una mica però si tenen idees i volen participar, són benvinguts

Fins a quin punt depeneu del PSC?

– Som la part crítica. Si no ens sembla bé alguna cosa que fa el partit, la criticarem. No hem de demanar permís de res; som les joventuts i existim per criticar i millorar les coses que es fan. Però els ideals són comuns.

M’imagino un debat sobre joventut que arriba al Ple i potser el regidor, o més endavant els que tingueu, vota una cosa que no us acaba d’agradar. En faríeu crítica?

– Bé, si és un tema de joventut, seria lògic que ho parlessin abans amb nosaltres. De fet, abans de tenir la junta oficialitzada, ja ho fèiem a través del Francesc.

Per què gent jove interessada en la política s’hauria d’apropar a les JSC?

– Si comparteix les nostres idees: polítiques socials, estat del benestar, ajudar la gent jove per impulsar la seva visió, el feminisme... Pot fer vergonya o mandra però no cal estar tot el dia, cadascú aportarà el que pugui.

Notícies relacionades