Tots els homes®

No, no tots els homes ens plantem en manifestacions feministes amb un ganivet. No, tampoc tots els homes toquem el cul a les dones al transport públic. No, ni tots els homes som heterosexuals que han de posar en dubte la identitat de gènere i l’orientació sexual de la resta de persones. Perquè no tots els homes responem a la masculinitat hegemònica. N’hi ha que intentem –i fracassem habitualment– trobar noves formes de relacionar-nos i comunicar-nos. És tan obvi que sona absurd haver-ho de dir.

I malgrat això, molts homes –cis i heteros– salten de seguida quan algú fa afirmacions amb la fórmula “els homes fan/són...ˮ Els ve un exabrupte incontrolable, una mena de pulsió interior per a defensar la seua masculinitat, posada en dubte davant una generalització que interpreten com un atac. Perquè quan es diu que els homes assetgen hi ha qui interpreta que “tots els homes®ˮ assetgen, obviant la construcció del gènere i l’assignació de rols com a elements sistèmics.

La relativament raonable molèstia per una generalització que si es pren al peu de la lletra sí és injusta ha fet que cada vegada més –especialment des que tenim, per sort, un feminisme de masses– s’opte per defugir del genèric “homesˮ per a no confondre’l amb “tots els homes®ˮ. Així van escoltant-se fórmules estranyes com “la majoria/molts/alguns homesˮ, “els homes masclistesˮ o “els homes, bé, no totsˮ.

Però, crec, ens val reivindicar el genèric “homesˮ perquè és una generalització més justa del que sembla. Explica com hem construït col·lectivament la masculinitat i, alhora, que hi ha uns éssers, els homes cis-hetero (blancs, classes benestants...), que viuen en un privilegi per sobre la resta d’humans i animals.

Perquè el feminisme interseca allò personal/íntim amb allò col·lectiu, on sí som “tots els homes®ˮ. I aquest col·lectiu, amb “tots els homes®ˮ, “totes les dones®ˮ i “totes les persones no binàries®ˮ, està marcat per un ordre de les coses que aprenem des que naixem, és a dir, homes, dones i no binàries tenim el masclisme a dins. Uns som els privilegiats i les altres són les oprimides i, per això, la responsabilitat de canviar l’odre de les coses és compartida.

 

Així que l’etiqueta “tots els homes®ˮ és una fal·làcia perquè realment –perdó per l’obvietat– no “tots els homes®ˮ som iguals. En canvi el genèric “homesˮ és una fórmula vàlida per a evidenciar quin és el gènere privilegiat i que, per tant, ha de fer renúncies en pro d’una societat més igualitària. Qui volgudament interpreta el genèric “homesˮ com a “tots els homes®ˮ no fa més que ocultar una de les bases de la desigualtat i de l’opressió.

Com el feminisme precisament va d’acabar amb aquesta opressió més ens val reivindicar les transformacions individuals i col·lectives que hem de fer i deixar-nos de falses ofenses que realment oculten la resistència a renunciar als nostres privilegis. I per a fer la transformació real sí necessitem “tots els homes®ˮ, o com a mínim una gran majoria d’ells.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades