Publicitat

Si en el Ple s’escenifica, els debats s’han de fer en altres àmbits

He tornat per un moment als apunts de l’assignatura de Periodisme de Proximitat, que vaig cursar allà per l’any 2016 amb un bon professor –ara que això no és ser pilota per a guanyar nota– com ho és Vicenç Rabadán, que a més de periodista també és una persona implicada en la política –va ser regidor per l’Alternativa d’Unitat Popular– i vida social rubinenca i coneix bastant bé la realitat de Sant Cugat. Doncs bé, ací unes quantes de les anotacions d’aquell jo quatre anys més jove que ara:

– El Ple té incidència en més temes i més poder. És l'òrgan sobirà que està per sobre de l'alcaldia.

– Hi ha altres òrgans no executius sinó de control, assessorament i representació. Hi ha les Comissions Informatives (de control) en què el govern informa a l'oposició de les coses que es debatran en el Ple. L'assessorament és a la Junta de Portaveus, ja que pot proposar coses en el Ple però no prendre decisió.

– Les comissions informatives són de control i és on es debat abans de cada Ple d'allò que es presenta.

Deixant de banda les imprecisions de prendre apunts i d’haver de resumir com funciona un Ajuntament i com ha d’informar un periodista en el món local en una assignatura d’un semestre, queda palesa una cosa: el Ple és l’òrgan més important, on s’aproven les decisions més transcendentals i es debat a fons allò que ja s’ha presentat anteriorment a les comissions informatives i a la Junta de Portaveus. Això és la teoria.

Fa molts anys que el Ple ha esdevingut una escenificació més preocupada en què diran els mitjans i quina cita o tall de vídeo podem posar a les xarxes que en la funcionalitat de l’òrgan en si. D’aquesta manera, amb un Ple que només serveix per a escenificar, cada vegada s’exigeixen més espais de debat previ; perquè si al Ple no es debat, no hi ha prou amb les comissions informatives i les Juntes de Portaveus –i els debats informals.

La situació s’ha agreujat amb la COVID-19 perquè portem dos mesos sense Plens ordinaris i el primer que es farà serà a porta tancada. Després de prop de 60 dies sense comissions informatives, ja s’han reactivat però, no contents amb aquestes, el Ple de dilluns –presencial només per als polítics i assessors, la resta de gent a casa– aprovarà la creació de comissions informatives especials per a fer seguiment i debatre les mesures per a fer front a l’emergència sanitària i a la crisi econòmica i social que se’n deriva.

Sempre és sa tindre mecanismes i espais de debat, ningú ho dubta. El problema és quan aquests naixen de la perversió del principal òrgan de decisió municipal. Buidar de contingut el Ple per a acabar creant comissions on la ciutadania no hi pot tindre accés és, si més no, una perversió del sistema, responsabilitat de tots aquells representants polítics que han cregut que és més important el titular que l’acció política.

Compensar-ho amb un Consell de Ciutat, principal òrgan de participació ciutadana, caduc al mandat anterior, sense renovació reglamentària i que, a més, no es podrà activar fins al juliol és una mesura benintencionada però terriblement condicionada per un context que impedeix fer res millor. I, malgrat tot, cal fer un agraïment a tota la gent que ha treballat per intentar mantenir viva la possibilitat d’accés a la informació i participació de la ciutadania.

Com encaixa tot això amb les peticions de totes les bandes de lleialtat institucional? Doncs tenint en compte el flac favor que s’ha fet al Ple com a òrgan suprem, bastant malament. Potser ens cal tornar a entendre la política i assumir que hi ha mesures urgents que tenen poc espai per al debat perquè sinó es fa tard i d’altres que sí necessiten debat, que en cap cas pot ser un “nyàsel meu documentque ja he explicat també als mitjans per a què si no l’assumeixes/votes a favor tothom sàpiga com de dolent eresˮ. Perquè això deixa la política en un espai d’imposició de majories i victimismede les minories.

Aprofitant la singularitat valldoreixenca; lleialtat institucional també ha de ser una bona relació entre l’Ajuntament i l’EMD. Que el consistori no tinga en compte la representació política de l’EMD en totes aquestes comissions i taules ad hocque debaten accions que també afectaran a Valldoreix és pervers i, sobretot, poc àgil perquè implica que a la Casa de la Vila valldoreixenca no saben què es preveu a nivell municipal fins que el debat està molt avançat i es pot arribar a duplicar el treball.

Mentrestant, farem un flac favor a la institució, ja bastant mal vista per la ciutadania, que no li falta raó quan critica moltes de les perversions de la política-teatre i com uns quants polítics espavilats ens han robat fins a la sacietat durant dècades –i segurament encara ara tot i que no ho veiem–. I, si dignifiquem la institució, hem de tindre clar que ella sola tampoc pot fer miracles. Ens cal un teixit social organitzat que la interpel·le i la supere per a seguir avançant.

Notícies relacionades