Prepara rosetes que comença la campanya

Ha decidit posar-se un podcast de fons. No li agrada estar en desconnexió i, sempre que té obligacions més mecàniques que mentals per endavant, acaba posant-se alguna cosa que l’acompanye en la difícil faena de gestionar una casa. Hi ha qui no l’entén i fins i tot un amic que li fa burla cada cop que diu que planxa els llençols: “Si això es posa al llit i no es veu si està arrugat!ˮ És igual, té les seues manies, com tothom, i encara que mai ho diu, quan té una vesprada lliure de xiquets i, sobretot, de joguets escampats per terra que li han costat més d’un bac, posar-se a netejar la casa, planxar, escurar, llavar la roba... esdevé un xicotet espai propi.

Aquesta vesprada no ha dubtat què posar-se de fons. Just al matí una col·lega li ha enviat la gravació del debat polític que el programa Metròpoli de Ràdio 4 havia fet dies enrere amb els representants de totes les forces amb representació a l’Ajuntament. “Vinga va, una horeta de saber quines són les preocupacions polítiques del pobleˮ, ha pensat, tot acceptant que no s’informa tant com li agradaria de les coses que passen al municipi. Amb un poc de sort li salta alguna notícia al Twitter que si és suficientment sucosa clica entre mems i vídeos virals.

Agafa l’aigua destil·lada, la posa a la planxa, l’endolla i, mentre s’escalfa, li dóna al play.

– Són les dues i set minuts, continua el Metròpoli de Ràdio 4... –comença dient el conductor del programa, que presenta tots els grups deixant-se la CUP-PC perquè la majoria dels representants han acudit als estudis de TVE a Sant Cugat i ell, des de l’emissora a Barcelona, no sap que la cupaire Núria Gibert ja ha fet acte de presència. Res, un error sense importància que soluciona la representant d’ERC-MES, Mireia Ingla, en la seua intervenció.

No té cap expectativa creada. El poc que sap és que en les darreres setmanes l’habitatge i la seguretat han sigut temes recurrents als titulars de la premsa santcugatenca i també d’alguns mitjans nacionals que han agafat la ciutat com a trista exponent de les dues problemàtiques. Li volta pel cap també allò de la corrupció, que ha pegat a Sant Cugat però no sap ben bé com ni si cap polític dels que escolta pels altaveus de la tauleta té res a veure amb tota la història del 3%.

A Ràdio 4 comencen a parlar de mobilitat –“maleït l’imbècil aquell que quasi m’atropella l’altre dia!ˮ, es diu en veu baixa mentre se’n recorda de cadascun dels carrils bici que acaben enmig del no res–. Però, realment, la mobilitat no li interessa el més mínim. Acostuma a agafar el tren, la bici o va a peu, molts dies no recorda ni on ha aparcat el cotxe, i l’única preocupació al respecte és el canvi de model tarifari però, com a la planxa ja se li ha apagat la llum que indica que l’aigua està calenta, no se n’ha recordat de pensar-ho.

De sobte Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, aprofita una de les seues intervencions quan encara no ha canviat –teòricament– el bloc temàtic del debat per a dir que Sant Cugat té un greu problema de seguretat. Assenteix amb el cap però l’estratègia del taronja li ha fet tanta gràcia que, sense voler, s’ha cremat el dit –el que no li ha fet ni una miqueta de gràcia–. Va a la cuina, es deixa caure un bon raig d’aigua freda sobre la futura bombolla i, de sobte, sent olor a cremat.

– Merda! M’he deixat la planxa sobre el drap! –sort que només era un torcamans vell.

Encara que per a l’inventari de casa l’astúcia de Ciprian ha suposat perdre un drap –ja no està en condicions ni per a netejar els vidres–, al polític li ha servit per a què el presentador acabe obrint el meló de la seguretat. Mentre torna a agafar la planxa, ho pensa exactament amb eixes paraules: “Mira, ja han encetat el meló!ˮ, i se’n recorda que ha de comprar meló d’Alger per al cap de setmana així que, canvia de nou d’activitat, i ho anota a la llista de la compra. Li passa com als polítics de Ràdio 4, li van venint idees al cap i perd el fil del tema central del debat.

Per fi sembla que està tot a lloc, de nou, i a Ràdio 4 els partits d’esquerres critiquen els de dretes per animar els veïns a queixar-se per la seguretat, fins i tot de tindre gent al seu servei que va a les Audiències públiques a difondre-ho. Ho expressen en uns termes que li ve a la ment la imatge d’un home amb gavardina, barret, ulleres obscures i llegint el diari; un infiltrat de pel·lícula que en un moment donat salta per a dir: “Senyors, que ens estan robant!ˮ El tema és seriós, però el debat no li ho sembla.

Sona el timbre. És l’ex que li ha portat el fill menut –el gran està en una extraescolar i sap tornar sol a casa– perquè li ha sortit un compromís. Li ha dit que és per feina. Realment està festejant amb una altra persona però li sap mal dir-li-ho per si s’ho pren malament. El xiquet entra, li fa una besada i va corrent a l’habitació per a llevar-se la jaqueta, reballar les sabates de qualsevol manera i agafar uns joguets.

Mentrestant a la ràdio els partits d’esquerres es queixen de no tindre temps per a parlar d’habitatge. “És un dels problemes més bèsties i transversalsˮ, diu la veu d’una política que no sap reconèixer. Assenteix amb el cap pensant en la família de la casa del costat que s’ha vist obligada a anar-se’n a viure a un altre poble perquè el propietari ha decidit que o paguen 400 euros més al mes o se’ls ha acabat el dret a viure al poble on tenen escolaritzada la seua única filla. “Cabrons!ˮ, crida sense recordar que té el fill a casa.

El programa arriba al seu final amb una frase apoteòsica del portaveu del PP, Álvaro Benejam, que desperta uns quants riures: “Falta policia al final, és la conclusióˮ. Bufa de frustració mentre prem el botó del vapor d’aigua a la planxa. En eixe precís instant el xiquet s’instal·la amb una cuineta de joguet al costat del planxador.

– Què escoltaves?

– Res fill, prepara rosetes que comença la campanya!

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades