Notícies escrites en condicional o “insinua que alguna cosa queda”

Esta setmana, de cop, diversos mitjans han escrit en condicional sobre l’empresa pública d’habitatge. Ho fan en base a un escrit anònim i sense saber si el que diu aquest escrit és cert –d’ahí el condicional–. A elCugatenc no publicarem res fins saber del cert si allò que s’apunta en la missiva és real o no.

Les notícies en condicional –per norma general– són una mala aplicació periodística. Els professionals dels mitjans de comunicació hauríem de donar respostes, no generar dubtes. Bombar insinuacions sense tindre’n informació suficient com per a dir que són certes o falses hauria de ser motiu de sanció no sé si al mitjà o al periodista –el problema és que els periodistes no necessitem estar col·legiats per a exercir i això, que és una oportunitat des de la perspectiva de la llibertat d’expressió, és un pal des de la de la veracitat; no entraré ara en aquest debat que no tinc resolt ni al meu cap.

És temptador intentar explicar quina informació tinc fins el moment i dir coses soltes sobre el cas concret d’esta setmana, no diré que no; però seria aprofundir encara més en l’ombra del dubte. Com deia una vinyeta que em vaig trobar l’altre dia no sé ben bé per on, ara que algú ens ha dit que plou, com a periodista buscaré la finestra per a veure-ho amb els meus propis ulls i poder dir si realment plou o no.

Per què? Doncs perquè el periodisme és això. És absurd criticar les anomenades fake news i interessos de poder creuats al periodisme mentre ens venem a esbombar acríticament informacions que amplien el dubte social. És una irresponsabilitat des de la perspectiva de construcció d’una ciutadania crítica i ben informada i, si, com és el cas, l’origen de la informació és dubtós, ens posem a mercè d’algú que no sabem quins interessos té. A més que es pot fer molt mal a una persona que potser no ha fet cap acció il·legal o no ètica.

 

No només necessitem que això siga així sinó que, a més, s’ha d’entendre. Cal que la ciutadania no tinga la sensació que no explicar de partida una informació és per voler obviar-la sinó que respon a la voluntat de treballar el cas de forma adequada. És a dir, hem de donar a entendre que ens pot més l’esclariment que el clickbate i això intrínsecament ha de portar lligat la condemna social a aquells mitjans que els pot més la rapidesa –ai, què temptador és el botó “publicar”– que l’ofici.

A partir d’ahí, sí, en el moment que una informació ja és suficientment completa, té més sentit que estiga publicada que esperar més complements que l’ampliarien si sabem que aquests no arribaran o trigaran tant que les insinuacions hauran esdevingut el centre del debat. Això no treu ni que els periodistes ens puguem equivocar ni que havent treballat diligentment ens hagen fet un gol. Però la clau és la diligència i el condicional sol ser mostra de la seua mancança.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades