Monogràfics elCugatenc, portar el periodisme crític al carrer

Els indicis i casos de corrupció que afecten Sant Cugat són els protagonistes del segon dels Monogràfics elCugatenc, una aposta nascuda en el marc de l’assemblea ciutadana que fa suport a aquest diari, amb la voluntat d’arribar a tota aquella gent que encara no ens coneix i la que, seguint-nos, vol tindre entre les seues mans –tocar– el periodisme que fem. Fer un monogràfic semestral gratuït és tocar carrer. I nosaltres ho fem amb la voluntat de traslladar al paper l’esperit crític que sempre intentem posar en la nostra feina.

No crec que calguen explicacions per al monogràfic en qüestió. És un recull, actualització, ampliació i incorporació de nous articles sobre els casos de corrupció i indicis que ja hem explicat durant els darrers mesos al diari digital però portats i adaptats a una edició impresa que ha de servir per a democratitzar una mica més la informació.

Més enllà dels continguts, que hem cuidat com sempre procurem fer-ho, la força dels Monogràfics elCugatenc és què suposen respecte de qualsevol altra publicació local existent. En ser una idea nascuda directament de l’assemblea ciutadana d’elCugatenc, es treballa amb una comissió específica amb tres persones encarregades dels continguts i una altra que ens fa un cop de mà en els elements gràfics com ara la publicitat.

Aquest petit equip, amb revisions puntuals –i final– de l’assemblea, es coordina amb la dissenyadora, Mariana Castel –permeteu-me el reconeixement per la feina feta–, que fa tot el possible per a convertir les idees que van sortint de l’assemblea i la comissió amb una imatge gràfica i moderna; i barallar-se una mica amb les especificacions tècniques de la impremta, que també deu sorprendre’s una mica quan ha d’enviar els milers d’exemplars de monogràfics a casa d’algun dels membres de l’assemblea i no als magatzems i punts de distribució on deuen estar acostumats a fer-ho.

En aquest sentit, els Monogràfics elCugatenc, com el diari per ell sol, representen una mostra més de l’aposta de barrejar una redacció professional amb un sustent popular per a fer periodisme local compromès. És una ocurrència tant interessant com imprevisible, que ens fa estar alerta a cada moment per a aconseguir que la gent seguisca implicada sense renunciar a les dinàmiques ràpides que de vegades necessita el periodisme.

I ahí està la clau d’elCugatenc, en el seu sustent. Tot i que el Monogràfic és possible en gran part gràcies als anunciats, cap d’ells és suficientment important com per a fer inviable el projecte si decideix marxar perquè fem una crítica. A més, tots han passat el codi ètic del diari que, en essència, limita la participació de grans empreses amb pràctiques laborals, socials i medioambientals negatives.

En el cas del diari en general, la clau són les subscripcions. Estem al voltant del centenar però en necessitem moltes més. Si creus que l’existència d’elCugatenc és necessària, l’única garantia de continuïtat eres tu mateix/a. Només si depenem de la gent podem fer coses atrevides com dedicar tot un monogràfic a la corrupció local.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades