Ignasi Subirà, el silenci d’un càrrec

Un santcugatenc ocupa el càrrec de delegat adjunt de la Delegació del Govern davant la Unió Europea. El nomenament es va formalitzar el passat 8 de maig amb una designació directa i sense concurrència pública. Segons el Diari Oficial de la Generalitat, el santcugatenc Ignasi Subirà esdevé delegat adjunt a designació de la persona titular del departament competent en matèria d’acció exterior, és a dir, de la seva nova cap, la delegada del govern davant la UE, Meritxell Serret (ERC), i del conseller Bernat Solé (ERC).

La notícia, que inicialment va passar desapercebuda, va sobtar a la xarxa quan el regidor de Junts a Altafulla Héctor López va interpel·lar la nostra alcaldessa, Mireia Ingla, a través de Twitter. Ignasi Subirà és el fill de l’alcaldessa de Sant Cugat i això posa sobre la taula un debat sobre moralitat i sentit dels càrrecs de designació directa, comú a totes les institucions que tenen càrrecs d’aquestes característiques. Més enllà de la batalla partidista interessada, al regidor López li queda poc més que l’enuig perquè la designació s’ha fet seguint el procediment previst. Clar que, potser, s’haurien de revisar quins procediments tenim estipulats per a designar càrrecs.

També és cert que no es tracta d’una designació sense sentit ja que Subirà, graduat en Filosofia, Política i Economia, també ha cursat un màster en Política Econòmica Internacional i ha tingut una estada acadèmica a Pennsylvània (Estats Units). Ja havia treballat d’assessor econòmic a l’Ajuntament de Barcelona, al departament d’economia de la IESE Business School i d’assistent de recerca a la Universitat de Barcelona en un projecte sobre el TTIP. Tots ells són coneixements destacables per a un càrrec com el que té, clar que igualment els hauria pogut demostrar amb una concurrència pública que apartara els dubtes plantejats pel regidor d’Altafulla.

Periodísticament, per tant, l’afer tenia un doble interès. D’una banda, tindre un santcugatenc al càrrec. D’altra, la crítica que se li feia a la mare i al fill pel nomenament. Per això ara fa un mes vaig intentar que l’alcaldessa diguera la seua al respecte, però ho va rebutjar tot indicant que el procediment havia sigut correcte i públic. Faltava, per tant, parlar amb Subirà, que a més d’esclarir l’afer també podria explicar quines propostes i accions tenia previstes fer al càrrec.

Hui fa just un mes que vaig contactar amb la Delegació del Govern davant la UE i amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Després de molts mails sense resposta i trucades sense concreció, el dimarts passat vaig rebre la resposta definitiva: “Moltes gràcies per l'interès i l'oferiment però no participarem a l'entrevista”.

Subirà hauria de parlar no només per a esclarir com el fill de l’alcaldessa ha aconseguit un càrrec a dit sinó també per a dir quines accions hi realitzarà. La petició d’elCugatenc segueix sobre la taula però, després d’un mes pegant bacs, no podíem obviar l’afer, que, com a mínim, es mereixia este apunt. Perquè les administracions ens tenen acostumades a allargar respostes esperant que ens oblidem. La persistència esdevé, llavors, part indispensable de l’ofici de periodista.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades