Grandiloqüències de precampanya

De sobte, enmig dels primers aplaudiments de la sala en desitjar una majoria absoluta àmplia en les properes eleccions, Carmela Fortuny, candidata de Junts per Sant Cugat, etziba un: “No volem que ningú ens ocupi Valldoreix”. La gent aplaudeix amb més força per a què l’alcaldable acabe posant el segon colofó amb reaplaudiment dient que si cal es millorarà el conveni entre l’EMD de Valldoreix i l’Ajuntament de Sant Cugat i que el futur és “junts”.

Immediatament el meu cap recorre 16 anys cap enrere i recorda la mítica frase de Marta Ferrusola –“com quan t’entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t’han robat”– quan el tripartit començava a governar a la Generalitat. Aquella màxima expressió de la patrimonialització de les institucions públiques ressona per un moment el Club Esportiu de Valldoreix però els aplaudiments acrítics de qualsevol acte polític ho amaguen darrere d’un eslògan que faria riure qualsevol adolescent hormonal: “Fem-ho junts!”

Queda, potser, com una anècdota, com una esvarada verbal –el mateix dia del Fairy edition–, però ressona el dubte d’un Valldoreix seu, d’un partit, d’una gent –d’una classe?–, d’un model... Un despropòsit acompanyat d’una altra frase segurament molt més benintencionada: “Els líders no hem de caminar sols”. És atrevit, si més no, això de posar-se l’etiqueta de líder encara que siga per a reivindicar posteriorment el treball en equip.

Mireia Ingla presenta Raül Romeva com a últim a la llista d’ERC –llavors encara sense saber que repetirien la coalició amb MES– a les municipals. De sobte diu dues paraules màgiques: “ciutat republicana”. És quasi obligació moral preguntar què és això que sona tan atractiu. I això és, explica, treballar per preservar el bé públic, la solidaritat, la fraternitat, la igualtat, la inclusió, l’acollida i no exclusió ni expulsió i la capacitat de donar oportunitats i veu a la ciutadania. Vaja, això és la responsabilitat exigible a qualsevol partit polític encara que ERC-MES s’aproxima cada vegada més a les esquerres com “una de les opcions”. L’altra? No la diu.

Ramon Gutiérrez, candidat de Sant Cugat en Comú, diu que la llista nascuda del Cercle de Podem no és més que un projecte personal del seu candidat: “Com a candidatura tenim un recorregut que Jover amb el seu projecte personal no téˮ. Després d’una estona de crítica a la branca de Podem que ha seguit les directius del partit a nivell nacional, diu que vol ser “constructiu”. I encara sort, què hauria passat si no ho haguera volgut fer?

Poc després el Facebook local de Podem comparteix la notícia criticant les “desqualificacions i crítiques no constructives o quadratura del cercle” i poc després a una altra de les pàgines que porten la marca de Podem es publica una enquesta: “Tiene Podemos Sant Cugat plegarse a los designios de ICV (comuns) e ir juntos a las municipales o pelear por su espacio propio y natural sin rendir pleitesia?” –a l’opció de Podem sol hi ha un gif de Pablo Iglesias tocant-se el pit amb el puny i a la d’ICV hi ha Gerardo Pisarello ballant–. Com per a votar pels Comuns a l’enquesta! I no, cap de les dues bandes fa una autocrítica profunda de com s’ha arribat a aquest punt.

Álvaro Benejam aprofita la seua presentació per a repassar molts temes de ciutat i es postula com el candidat que defensarà els valors tradicional. Què són? Doncs “la família, l’escola diferenciada, la defensa d’Espanya i el bilingüisme a l’administració pública”. Res que sorprenga especialment des del seu posicionament polític però una nova mostra de grandiloqüència preelectoral amb temes difícils de concretar i més en clau local.

Potser la resta de partits no han tingut encara oportunitats de fer grans gesticulacions però ja ens han deixat xicotetes mostres amb l’embolic de Demòcrates sobre Junts per Sant Cugat i Primàries o el de Gent per Valldoreix en la construcció de Guanyem Valldoreix. Si ens posem fins, potser podem trobar mostres de precampanya quan la CUP-PC va avançar sense voler abans d’hora que Xavier Humet seria el presidenciable per Valldoreix a una candidatura que encara no tenia nom o quan el Pere Soler, del PSC, es va omplir d’optimisme per a dir que aconseguiran entre 3 o 4 regidories. Ciutadans, mentrestant, es manté en silenci.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades