Feliç any nou

L’impàs entre el final de curs i l’inici del següent és el verdader canvi d’any i moment de balanç de múltiples índoles. És quan et mires davant l’espill i dius: A veure com ha anat l’any? I, hòstia, acabes veient que malgrat moltes coses ahí estàs, dret i fet gràcies a moltes persones que fan de xarxa –gràcies a totes elles, ja saben qui són–. I sí, has canviat en algunes coses, potser en moltes; potser has caigut, potser t’has alçat, potser encara no saps on estàs, potser ho comences a construir...

I com la nostra vida personal, també han canviat coses al municipi. Aquest darrer any és indubtable que ha estat de canvis. El més gran és el de l’Ajuntament, l’arribada d’un tripartit impensable pocs mesos abans i que ara ja és una realitat, de moment en arrencada i amb poques crítiques i felicitacions a fer-li.

Aquest ha estat l’any en què l’habitatge s’ha situat definitivament com el gran afer (supra)local però alhora sense oblidar els robatoris com un altre dels grans temes de preocupació veïnal. El 2018-19 també ha estat el curs de l’eclosió d’una alerta vinguda des dels més joves: el canvi climàtic. Fridays for future s’ha situat com un actor importantíssim en el context politicosocial santcugatenc, a l’igual que l’any anterior ho va fer la Plataforma de Pensionistes, que encara segueix la seua lluita.

Sant Cugat, una vegada més, ha demostrat vitalitat a nivell social i això sempre és positiu. Que hi haja gent disposada a dedicar hores del que podria ser temps d’oci a implicar-se en lluites i col·lectius sempre és positiu –per sort a Catalunya hi ha bona tradició i arrelament d’això–. En el nostre context actual demostra que la societat democràtica va molt més enllà de les institucions.

Amb la mirada fixada en el nou curs, serà interessant veure quin encaix té la vitalitat social demostrada en els darrers anys amb l’anunci d’aprofundiment en la participació que ha fet el nou govern. Dels fracassos i èxits de la institució també neixen la confiança i el descontentament amb el món institucional local, que sempre juga un paper clau per la seua proximitat amb la ciutadania.

Comencem un any de reptes generalitzats i també a aquest diari, que després d’haver guanyat uns quants mesos gràcies a un creixement exponencial de subscripcions per l’alerta de la possible desaparició ara ha (hem) de centrar esforços en la consolidació i creixement per a mantindre el que tenim i, sobretot, millorar-ho. No és senzill fer-ho des de la base i sense grans suports econòmics però justament això també és el nostre punt fort.

En aquest inici de curs tota la gent que fem possible elCugatenc no podem fer més que agrair als més de 170 subscriptors i subscriptores, a totes les persones que col·laboren d’alguna manera i a totes aquelles que ens fan propostes i idees. Nosaltres treballarem per implementar-ne, prioritzant aquelles que ens permeten la consolidació i superació de les mancances. Comencem un nou curs, que és un nou any. Feliç any nou!

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades