Farem tard, de nou, en ensenyament?

Hores d’ara els familiars d’alumnes deuen estar començant a preparar alguns detalls de cara al curs escolar que comença en unes poques setmanes. En qüestió d’un mes ens acostumarem a portar els fills al col·legi o que ells solets vagen a l’institut i tornarem a entrar a poc a poc en la tranquil·la rutina que ocupa la major part de les nostres vides, lluny dels excessos d’estiu. I amb la rutina, potser se’ns oblidaran durant uns quants mesos alguns dels temes que preocupen a l’àmbit educatiu local.

Però, potser, ha arribat el moment de no deixar-los en un calaix fins que el proper procés de preinscripcions ens estampe a la cara el munt de caps solts que tenim a l’ensenyament públic del nostre municipi. Perquè, sinó, tornarem a fer tard i s’emprendran debats a corre-cuita, mig d’amagades i provocant enutjos innecessaris i, sobretot, evitables.

Tenim un problema de model. Cada vegada més famílies aposten per l’ensenyament públic i això provoca que, malgrat no tindre acabada la dotzena escola, ja siga una necessitat tindre la tretzena. Mentrestant, les escoles concertades religioses fa anys que no omplen i aquest any tampoc ho han fet les laiques. Podem buscar-li moltíssimes explicacions però, sobretot, cal donar resposta. I això depèn en gran mesura del Departament d’Ensenyament.

Així que a nivell local el que sí podem fer és incidir en un altre dels afers que porta anys preocupant a les famílies d’alumnes i que enguany sembla que quasi pren el rumb contrari al que durant anys s’havia exigit a la Coordinadora d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA), la zonificació escolar. Seguim amb un model que fomenta la competició entre centres públics –sona estúpid però és així– que topa de ple amb el discurs d’escoles de proximitat. Mentre seguim fomentant un major pes del model educatiu de cada centre per sobre de la proximitat, tindrem un ensenyament que només podrà ser anomenat públic per qui el paga però no per qui accedeix.

I tot això, que és un debat de primer ordre, s’ha d’abordar amb pausa, pensant i amb tots els actors implicats. No ens val esperar a quan l’assumpte se’ns ha tirat a sobre de nou, quan les maniobres seran poc meditades. Potser ha arribat el moment d’escoltar a aquells bojos que durant tot el curs parlen d’aquests temes i, estant d’acord amb ells o no, decidir fer alguna cosa. Això o fer tard, de nou.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades