Fa un any

Tinc la sensació que durant el darrer curs polític han passat tantes coses que no hem tingut temps a pair allò que va passar ara fa un any a les Rambles de Barcelona i a Cambrils. Fa concretament un any i un dia que Catalunya va esdevindre el centre de les mirades del món per una de les pitjors notícies possible. I crec que és important fer un balanç deixant de banda deixant de banda la investigació i els debats polítics partidistes que alguns han volgut construir-hi.

Ho dic bàsicament en dos termes, la visió dels cossos policials i, sobretot, la islamofòbia. Crec que és interessant parlar de la primera perquè ha demostrar una certa cíclica, condicionada també pel moment polític que viu i ha viscut el país durant els darrers mesos. Els Mossos d’Esquadra han passat d’estar idolatrats a criticats per la mateixa gent en qüestió de mesos. També hi ha qui sempre els ha criticat i qui sempre els ha donat suport. En qualsevol cas, es demostra el que ens va dir José María Perceval en l’entrevista que li vaig fer sobre la reacció als atemptats: que això del suport a l’autoritat mai és estable pel que representa l’autoritat.

Per l’altra banda, ens hem de felicitar perquè no hi ha hagut un augment evident de la islamofòbia. Potser és cínic felicitar-nos mentre seguim mantenint una exclusió més o menys sistèmica a persones nouvingudes i/o d’altres religions però sobre el paper, no hi ha hagut més persecució a mesquites ni a persones musulmanes després dels atemptats. L’extrema dreta segurament ha estat més centrada en atacar l’independentisme que no a exhibir la seua xenofòbia.

Malgrat tot, és important que seguim tendim ponts entre les diferents cultures, ètnies i religions que conviuen a la nostra societat perquè, encara que de moment ens en sortim, mai se sap quan el desconeixement mutu ens pot portar a l’abisme. En esta Europa que vira cap a l’extrema dreta i, per tant, comença a veure de manera distorsionada l’espectre polític i les seues propostes, ens cal conèixer-nos. Perquè és de veure’ns, parlar, abraçar-nos, estimar-nos... des d’on es construeix la derrota dels intolerants.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades