Benvinguts al curs polític en què tot pot canviar

Encetem el darrer curs polític del mandat, que acabarà amb unes eleccions municipals que desperten una gran expectativa pel terratrèmol polític que poden suposar a una ciutat que en els darrers anys s’ha mostrat fidel a l’entorn convergent i els seus intents de redefinició –excepte a les eleccions estatals del 26 de juny del 2016–. Però aquesta vegada el ball de sigles, el context nacional, la marxa de Conesa i Calvet com a principals valors del govern, el només un any d’alcaldia de Fortuny, la força de Ciutadans arreu del país... poden canviar-ho tot.

Encara tenim molts interrogants de cara a les eleccions de l’any vinent però durant les properes setmanes aniran esvaint-se els dubtes, obrint-nos pas pel camí que cada partit vol seguir de cara als comicis, des de conèixer la marca de l’actual PDECAT a saber com queda la construcció de l’espai dels Comuns –Sant Cugat en Comú?–. Llistes, candidats i candidates, programes, coalicions, possibles pactes postelectorals, principals temàtiques...

De vegades pense que els periodistes donem massa importància a aquest bonic període preelectoral en què els partits es llancen a atreure el seu electorat potencial patrimonialitzant temes, jugant al desgast dels altres, traient pit dels encerts i penjant-se la medalla encara que en realitat siga compartida –o potser ni és mèrit propi–. Se’ns oblida que allò important no és l’any que determinarà el vot de cadascú sinó els tres restants en què, ahí sí, els partits es mostren tal com són.

Si bé, en aquest mandat hem tingut una mena de campanya constant en què moltíssims assumptes en què l’Ajuntament podia fer poc s’han colat com a grans debats al Ple, despertant el debat sobre la idoneïtat de tractar-los o no. I la campanya eterna, segurament, també serà un element important a tindre en compte de cara a les municipals. Això, el context nacional i també els principals temes de ciutat.

Durant aquest curs segur que escric articles desenvolupant alguns dels temes que crec que seran centrals de cara als comicis del 2019 però, de moment, preferisc fer un exercici col·lectiu. Propose a totes les persones que han llegit este article escriure el que consideren que és el principal problema –o un TOP3– de la ciutat i, per tant, al qual els partits haurien de donar resposta de forma urgent. Al costat, anotem-nos el o els partits que creiem que avui dia n’han plantejat la millor resposta. Quan acabe la campanya electoral, traguem el paperet i comprovem si encara creiem que el principal problema és el que hem anotat i si la millor proposta al respecte és la dels partits que hem pensat hui.

No sé si serà un exercici gaire científic ni determinant però em resulta interessant fer-lo per a veure fins a quin punt la campanya electoral ens influencia o no. Perquè molts cops ho venem tot a aquelles dues setmanes de debat polític aferrissat però, si la política ha de donar respostes a les preocupacions de la ciutadania, seria lògic que aquell període només ens fera canviar la percepció de qui afronta millor un assumpte però no sobre la rellevància d’aquest assumpte en el nostre sistema de valors.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades