Alarmes per la desigualtat

A Sant Cugat hi ha una gran part de la població que té problemes per a fer front a alguna de les despeses del dia a dia. Crec que tothom ho intuíem però als espais oficials només es podia dir amb la boca petita perquè ens falta constatar-ho. Ara fa just una setmana que aquest diari va publicar les xifres del Baròmetre Inclusiu, una enquesta telefònica sobre pobresa, inclusió, desigualtats... encarregada per l’Ajuntament i que demostra que, de partida, 30.000 persones tenen dificultats per a fer front a les despeses de l’habitatge.

La pobresa arriba a un 11,4% de la població i de la població no pobra un 15% està en risc de caure-hi. El document recull moltes xifres que s’han de pair a poc a poc per a no perdre’s entre percentatges. Són la demostració que Sant Cugat està lluny de l'idil·li caricaturesc (auto)imposat. La ciutat està travessada de ple per la desigualtat, amb una escletxa entre les persones més riques i més pobres gens menyspreable.

Amb aquestes xifres –que, per cert, tot i estar recollides ara fa gairebé un any encara no s’han fet públiques de manera oficial– es constata l’advertència que diversos partits i col·lectius porten anys fent: que Sant Cugat expulsa i substitueix la seua població. Ve gent amb un poder adquisitiu suficient com per a poder dir que no té problemes per a pagar cap de les despeses quotidianes mentre marxa o es veu abocada a la precarietat la que ja vivia ací però no pot fer front a l’elitització gradual del municipi.

Des d’una perspectiva analítica hi ha poc a dir, fins i tot aquells que no volen parlar d’expulsió perquè els sembla massa fort han d’acceptar que hi ha gent que marxa. Aquestes xifres, va dir el regidor del PP, Álvaro Benejam, a la darrera tertúlia política de Cugat.cat, han de fer saltar les alarmes però tenint en compte que la base és una enquesta –és un bon apunt tot i que amb les xifres de les atencions dels serveis socials no podem anar molt lluny si hi ha una part de la població que, tot i tindre problemes, decideix no acudir-hi–. Potser a Can Populars han trigat una mica a activar l’alarma o potser només era una expressió, siga com siga, les xifres han de servir per a molt més que fer saltar l’alarma.

Ara cal la proposta d’accions polítiques en clau municipal. No val escudar-se en la manca de competències perquè, si bé és cert que els ajuntaments estan molt limitats, també poden aprofundir en algunes accions que de moment a Sant Cugat són insuficients: la partida reservada per al tanteig i retracte, revertir la retallada d’ajuts de serveis socials entre el 2016 i 2018 (no hi ha el recull de les atorgades durant el 2018, de moment)... I, el més important, moltes d’aquestes mesures no poden ser a mig o llarg termini perquè la urgència ja és sobre la taula.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades