Ser d'esquerres avui

En aquesta realitat tan líquida, per complexa, ràpida i esmunyedissa, que ens ha tocat viure, no és fàcil definir-se. Però és necessari, en la mesura que sempre està bé saber on hom vol situar-se (o que els situïn). Parlo de ser d’esquerres, en plural, ja que, sens dubte, hi ha diferents maneres d’entendre-ho i viure-ho. Jo, per anar pel món, he decidit elaborar-me un decàleg. No puc negar-ho, m’agraden els decàlegs. El meu és aquest (l’odre no implica una jerarquia).

- Ser d’esquerres vol dir ser conservador. Cal defensar, amb dents i ungles, per conservar-lo, l’Estat del benestar, la major conquesta de la Humanitat (de fet, d’una part de la Humanitat). I cal conservar l’equilibri ecològic del planeta, que és l’únic que tenim.

- Ser d’esquerres vol dir ser inconoclasta, antidogmàtic i transgressor. Cal fugir com el gat escaldat de l’aigua calenta dels dogmes i les veritats eternes. Els clàssics hi són per no fer-los-hi cas, sempre i quan tinguem una cosa millor, esclar.

- Ser d’esquerres vol dir no ser utòpic. No ens val la utopia si aquesta ha d’anar en detriment del dia a dia. La gestió de la quotidianitat, sense perdre el nord de totes les esquerres: la justícia social, ha de ser la seva utopia. Fem cas de Kavafis: “Itaca t’ha regalat un bell viatge. Sense ella no l’hauries emprés. Ja no et pot donar res més”.

- Ser d’esquerres vol dir defensar valors universals que mai no caduquen. Sí, hi ha valors universals que cal defensar i practicar: la feina ben feta, el respecte per la diversitat, l’interès intel·lectual, la capacitat crítica, la coherència, l’autodisciplina, la humilitat, la sinceritat, l’austeritat anticonsumista,...

- Ser d’esquerres vol dir no fer de l’eina una finalitat, l’objectiu. Les noves tecnologies són meravelloses, però enteses com a una pròtesi per avançar, no pas com a un nou i cec instrument per democratitzar la incultura i l’estupidesa humana.

- Ser d’esquerres vol dir no ser nacionalista. No podem viure permanentment escoltant les nostres veus ancestrals. La història no pot formatar el present i encara menys el futur. L’ésser humà és l’únic subjecte amb drets i deures.

- Ser d’esquerres vol dir defensar arreu l’empatia, la solidaritat i la fraternitat. Sense aquests tres valors no hi ha transformació social que valgui. Sense respondre’ns quin grau d’empatia pot sentir un veí de Pedralbes o Bellaterra per un de Ciutat Meridiana o la Mina, anem coixos per construir una majoria d’esquerres.

- Ser d’esquerres vol dir defensar la Unió Europea. Malgrat les seves mancances i la seva crisi actual, és el millor espai que ha sabut construir la Humanitat. En tot cas, és el marc en el qual les esquerres s’han de plantejar la transformació social. Fora de la Unió Europa fa molt fred.

- Ser d’esquerres vol dir no tenir gènere. Les esquerres no poden ser masclistes, feministes, transsexuals, homosexuals, bisexuals o lesbianes. Han de respectar tota opció de gènere. Això sí, després de milers d’anys de masclisme, les dones tenen tot el dret a marcar el pas; sense abusar, per descomptat.

- Ser d’esquerres vol dir no ser populista. El col·lectiu i el programa per sobre de les personalitats. Cal defugir del cesarisme que pretén connectar la “voluntat del poble” directament amb el líder. El partit com a intel·lectual col·lectiu. La democràcia i les institucions com a anticossos del populisme.

No pretenc, òbviament, que aquest decàleg sigui compartit per tothom que es consideri d’esquerres. Cadascú ha de tenir el seu propi decàleg. En tot cas, del que es tracta és de confrontar-los amb honestedat, rigor i lleialtat. És necessari per saber fins a quin punt ser d’esquerres avui només és una etiqueta o és un imput amb capacitat de generar propostes, perquè darrere hi ha una munió de persones que comparteixen un ideari comú prou potent.

Jordi Casas, historiador

Notícies relacionades