Albert Rivera: un discurs que comença a fer por

Encara que la situació local és d’allò més interessant, per entendre’ns, dimissió de l’alcaldessa, elecció d’una de nova i remodelació del govern municipal, se’m permetrà aquest cop que aixequi la vista més enllà de les nostres quatre parets i parli de l’altra gran, i esperançadora, notícia d’aquests darrers dies: la moció de censura guanyada pel candidat del PSOE, Pedro Sánchez. En concret vull referir-me al discurs que va fer un dels presidents dels grups parlamentaris, Albert Rivera, president de Ciudadanos.

Ciudadanos (Ciutadans a Catalunya, on va nàixer) tenia inicialment un discurs que es feia escoltar. Es tractava de contraargumentar el nacionalisme amb un discurs centrat en la defensa dels drets ciutadans, entroncant amb els valors impulsats per la Revolució francesa. Res a objectar en aquest sentit. Però, ai las!, algú va oblidar la dificultat de fer un discurs antinacionalista català (que amb el temps ha anat esdevenint anticatalanista; ull aquí, les dues coses no són el mateix), sense caure en un nacionalisme de signe contrari, espanyolista, en definitiva. Els nacionalismes es retroalimenten, és una llei de ferro inevitable, per dir-ho d’alguna manera. Només des d’un discurs federalista hom pot situar-se fora del terreny de la desqualificació mútua per raons de caràcter nacional. Però anem al gra.

Albert Rivera, el 30 de maig proppassat, va trenar, i és una manera de dir-ho, un discurs que paga la pena llegir atentament. Tant per les formes com pels continguts. Enric Juliana, tot referint-se a un discurs anterior en el qual va dir aquella frase que “yo solo veo españoles”, ha parlat de “destello joseantoniano” (Forza España, La Vanguardia, 21/5/2018). La referència és suggeridora. De tota manera, aquest no serà el fil conductor del meu article, en tot cas, remeto el lector o lectora als discursos de José Antonio Primo de Rivera a les Corts espanyoles dels dies 4 de gener i 30 de novembre de 1934, i que jutgi. Ja dic de bon principi, per tal que no se m’acusi de simplicitat, que, en cap cas, es pot fer una relació lineal; mentre Primo de Rivera definia Espanya com a “una unidad de destino en lo universal”, Rivera parla d’Espanya com a una “nación de ciudadanos libres e iguales que en la diversidad somos más ricos, pero en la unión más fuertes”.

Deixeu-me dividir la meva aproximació al discurs de Rivera en tres blocs.

En primer lloc, la visió que té de la política espanyola i del seu futur. Rivera ha parlat d’una tercera Espanya, una Espanya que ve. “Los españoles ya no tienen que escoger entre susto o muerte, ya no tienen que escoger entre corrupción o división, ya no tienen que escoger entre taparse la nariz para votar a los rojos o a los azules; los españoles tienen más alternativas”. Analitzem-ho. Més enllà de si els espanyols tenen por o no, vegeu que s’enfronta corrupció amb divisió i no pas amb honestedat, que seria el que toca. I més enllà de si els espanyols es tapen el nas o no quan voten, vegeu que desqualifica l’esquerra i la dreta, votar qualsevol de les dues coses és insà. Ja no hi ha diferències entre esquerra i dreta, perquè tots som iguals. No hi ha confrontació d’interessos socials, perquè tots som iguals. Per dir-ho en termes marxistes, ja no hi ha lluita de classes, perquè tots som iguals. Només hi ha espanyols. Que és l’únic que veu Rivera quan es posa les ulleres de veure espanyols. Es posa cec veient espanyols i no veu l’Espanya real. És el discurs macronià a França i el del moviment cinc estrelles d’Itàlia (el qual, per cert, li permet formar govern amb un partit d’extrema dreta, la Lliga del Nord). Un discurs, que portat una mica més enllà, ens recorda l’Europa d’entreguerres, i tothom sap el que va comportar. A més, desqualificada l’esquerra i la dreta i els populistes (els nacionalistes perifèrics, com veurem, no compten), només queden ells. Espanyols de pedra picada, això sí.

Anem al segon bloc. Rivera ha expulsat milions de catalans i bascos (i em temo que també a tots aquells que no es posen les ulleres de veure espanyols) de la política espanyola. Vegem-ho. “que retire (senyor Sánchez) esta moción, que pactemos unas elecciones (...) y pongamos voz al pueblo español para que no mande el señor de Bildu ni el señor Rufián ni el señor Tardà; que manden los españoles, que para eso nos pagan el sueldo y es a quien servimos, a todos los españoles”. Hi ha més: “Pero, señor Sánchez, esa nueva etapa de España, el nuevo tiempo de España, eso no lo puede abrir el señor Rufián, eso no lo puede abrir Bildu, eso no lo pueden abrir los populistas (ells no ho són, naturalment!), ese nuevo tiempo en España lo tienen que abrir los españoles votando, eligiendo y decidiendo (...). Por tanto, abramos un nuevo tiempo donde esa España que viene se abra paso, donde nos demos la mano los que pensamos lo mismo, donde no tengamos complejos, en definitiva, es sumar”. Analitzem-ho. Els votants dels partits independentistes i/o nacionalistes (ERC, PDeCAT, PNB i altres) i els de Podem i les seves confluències, queden fora de la consideració d’espanyols o, si més no, queden fora del dret de decidir el futur d’Espanya, de participar d’un projecte col·lectiu espanyol. Segons el senyor Rivera, si ho he entès bé, en puritat només poden decidir el futur d’Espanya els votants dels mal denominats partits constitucionalistes (per ser un concepte restrictiu i mai no acabat de caracteritzar). A més, només estan cridats a participar-hi els qui pensen igual. I fer-ho sense complexos. És a dir, allò que cal és imposar una concepció d’Espanya sense miraments, tot apartant dels mecanismes de decisió aquelles persones que no la comparteixen. En definitiva, resulta que el senyor que parla més de separatistes, és el més separador de tots. I de llarg.

Anem al tercer bloc i últim. Aquí ja entrem en afirmacions de mal gust i provocadores (com li va recordar Pablo Iglesias). Tot referint-se als diputats d’ERC, va deixar anar aquesta perla: “Aprovechen estos meses para violar derechos y libertades. Aprovechen estos meses para que no se aplique la Constitución en Cataluña. Aprovechen estos meses de Gobierno Frankenstein para que no se pueda defender la libertad y la unión. Señalen a la gente estos meses porque ¿saben qué pasa? Que de aquí a muy poco tiempo los españoles van a decir basta y van a decir que en Cataluña también se cumple la Constitución”. Cal dir que ni la intervenció de Pedro Sánchez, que va dir que en tot moment faria respectar la Constitució, ni la de Joan Tardà, que no va parlar en cap moment d’unilateralitat, mereixien una referència així. Però és que, a més de ser una provocació, sonava a amenaça. I aquí em cal fer una petita incursió històrica. El 1814, el diputats servils o absolutistes van elaborar l’anomenat Manifest dels perses; es tracta d’un text en el qual defensaven l’absolutisme i ho feien referint-se al costum dels perses de donar-se un temps de disbauxa quan s’anomenava un nou rei, fins que aquest començava a regnar, amb mà dura, naturalment. És el que fer Ferran VII a partir del mes de maig d’aquell any. Doncs, bé, això és el que sembla que anuncien les paraules de Rivera: aprofiteu el moment, que quan guanyin els meus sabreu el que és bo. El menys que es pot dir és que això no ajuda a relaxar l’ambient i obrir canals i mecanismes de debat i entesa. Com tampoc no ajuda, tot sigui dit, que el President Torra vagi dient que no renuncia a la unilateralitat (no a l’independentisme, que això no li pot demanar ningú). Rivera se sent molt còmode instal·lat en la política de blocs. Creu que li donarà bons resultats i, a més, que l’importa a ell que això segueixi així durant molt de temps, si al cap i a la fi només pensa en un dels dos blocs. L’altre, que s’hi foti ulleres. Que és tant com dir que no té un projecte integrador per a Espanya, ni pensa tenir-lo. Només cal que des d’aquí es respongui amb un discurs semblant (i el sac ja està bastant ple en aquest sentit), perquè tinguem un conflicte que no resoldrem en anys.

Menys ulleres de mirar només espanyols (o només independentistes) i més fer política, senyors i senyores, d’aquí i d’allà.

Jordi Casas, historiador

Notícies relacionades