Miki Rueda: “Les escoles estan començant a fer el que a l’esplai portem 40 anys fent"

Fotografies: Miki Rueda

Els esplais es troben contínuament amb obstacles a l’hora de demanar permisos per poder realitzar activitats en espais públics, per jugar a pilota a les places o per demanar espais a les escoles o poliesportius per fer alguna activitat o per dormir alguna nit. Cansats d’aquesta situació, des de la federació d’esplais laics, Esplais Catalans-Esplac, es va organitzar a Sant Cugat una trobada, el passat cap de setmana, 25 i 26 de març, on es van reunir més de 500 monitors, monitores i infants d’onze esplais del Vallès sota el lema: Per una infància al carrer.

Entrevistem a Miki Rueda, membre de l’Equip General del Sector Vallès d’Esplac, que fa una valoració de la trobada més gran realitzada fins ara pels esplais vallesencs que formen part de l’entitat i ens explica la importància d’anar a l’esplai i les dificultats que reben per part de l’administració a l'hora de demanar permisos.  

– Aquest cap de setmana us heu ajuntat a Sant Cugat 11 esplais vallesans. Quines són les principals dificultats que comparteixen els diferents esplais que han participat en la trobada?

– Comparteixen dificultats en diferents nivells, des de burocràtiques, amb els diferents permisos per poder realitzar qualsevol activitat al carrer, fins a limitacions a les places de molts municipis, on no es pot jugar a pilota o no es poden fer certes activitats. També ens trobem amb dificultats a l'hora d’organitzar una festa, tot el tràmit de permisos és molt complicat i el fet de poder fer una festa fins tard moltes vegades és gairebé impensable.

A més hi ha molts esplais que no tenen local o són molt petits i compartits amb altres entitats, per tant, no podem fer segons quines coses, ja que els monitors som persones voluntàries i molts cops hem de fer reunions a la nit i si estàs en un local municipal tanca d’hora i has d’acabar fent les reunions al bar o a cases particulars i no és el mateix.

"Tot el tràmit de permisos és molt complicat, hi han moltes limitacions"

– Per què posen tants obstacles a l’hora de demanar permisos?

– El motiu de fons crec que és que no hi ha un reconeixement prou gran per part de les administracions, dels esplais i caus. Hi ha una manca de reconeixement i invasió econòmica bastant gran.

– Un cop acabat el cap de setmana, quina valoració faries de la trobada i del suport rebut?

– Ens ha costat molt organitzar aquesta trobada, portem un any i mig intentant fer-la. L’any passat ens va ser impossible, perquè ens van posar moltíssimes traves, però aquest any sí que ha hagut una mínima voluntat política i a nivell de tècnics municipals hi ha hagut total disposició, cosa que ha permès que es pugui fer. La valoració que fem és que una mica tard, però hem aconseguit fer la trobada amb èxit i hem rebut el suport que necessitàvem.

Tant els infants com els monitors que van participar i l’organització en general, estan molt contents amb el resultat. Ens ha donat com un “subidón” que ens anirà molt bé. A més, al final el bon temps ens va acompanyar, que el dia abans de la trobada ens preocupava una mica.

– Aquesta trobada ha estat organitzada per l’Associació d’Esplais catalans- l’Esplac, en què consisteix aquesta associació?

– Som una federació d’esplais laics, progressistes i voluntaris que tenim com a objectiu enfortir totes les entitats membres, que són els esplais laics, voluntaris i amb vocació de transformar el seu entorn.

La federació s’organitza en 10 sectors territorials, el nostre és el Vallès, que compta amb 19 esplais membres, som el sector més gran i organitzem trobades, formacions, xerrades, etc.

– Quins beneficis aporta a un nen el fet d’anar a l’esplai?

– Com a nen, que porto des dels 4 anys en un esplai i com a monitor, crec que és una manera de viure i veure el món i el que aporta, principalment, són vivències i molts aprenentatges que per desenvolupar-te com a persona en el món laboral i com a persona adulta, t’aporta moltes competències. En el meu cas, per exemple, a la universitat, em va aportar el fet de saber treballar en equip, fer treballs en grup, etc. A més, t’ensenya a mobilitzar-te per les coses que trobes injustes. 

"Anar a un esplai de petit t'aporta molts beneficis. T'ajuda a desenvolupar-te com a persona i a aprendre a treballar en equip."

– Un esplai s’ha d’entendre com alguna cosa més que anar a jugar?

– El que tenim a l’esplai és que per mitjà del joc estem educant els joves i, a la vegada, ens eduquem els mateixos monitors, però el principal objectiu no és jugar, sinó aprendre jugant i transformar jugant.

– Cada cop més escoles estan adoptant metodologies en les que incorporen el joc com a element educatiu. Ho veus com un reconeixement a la tasca del monitor?

– Més que com un reconeixement cap a la nostra tasca, que implícitament ho és, tot i que explícitament no, és cert que el mètode que estan adoptant algunes escoles s’assembla una mica. Les escoles estan començant a fer el que a l’esplai portem 40 anys fent.

– Pel gran nombre d’infants que viuen a Sant Cugat, veus suficient el número d’esplais que hi ha a la ciutat?

– Suficient no ho sé, però els quatre que hi ha tenen molts infants, per tant, estic convençut que si fes falta s’obriria un de nou. Però al final, no és tant el nombre sinó la quantitat, que demostra que hi ha molts infants a Sant Cugat.

– Com t’imagines els esplais d’aquí 20 anys?

– Continuant fent el mateix que ara, que és intentar canviar el món i canviar el nostre entorn pròxim, amb l’esperança que estiguem més reconeguts, que les administracions ens donin més suport a tots els nivells, no només en l’econòmic, sinó sobretot que no tinguem tantes traves burocràtiques, que siguem un factor important a l’hora de crear els plans d’un municipi, etc. Crec que mai perdrem la nostra essència. 

 

Notícies relacionades