Zapaterisme municipal

Mentre escric aquestes línies, sento l'helicòpter dels Mossos sobrevolant el meu barri. Un sorollet constant que sembla dir, amb insistència, "Ep! No t'oblidis que som aquí!".

Un missatge que, en principi, semblaria adreçat als malfactors. Qualsevol que hagi dedicat uns minuts a estudiar el problema dels robatoris a Sant Cugat, però, sap que el tipus de lladre que pateix la ciutat (que patim) no l'espanta un helicòpter. Les incursions són ràpides i breus, no violentes i molt arriscades pel que fa a l'oportunitat. Un quart d'hora de casa buida els és suficient per intentar donar el cop. És això una crítica als Mossos o a la Policia Local? Ni de bon tros! Ells coneixen millor que ningú la fenomenologia criminal i l'expliquen a tot aquell que n'estigui interessat, amb total transparència.

Així, el recurrent episodi de l'helicòpter esdevé, més que una mesura de seguretat, un dubte: Si sabem que serveix per a poquet, per què el fem volar? Doncs perquè es veu, perquè és vistós i crida l'atenció, raó subjacent de moltes decisions del Govern local. Després de tot, l'equip Conesa-Fortuny ens ha brindat a Sant Cugat els anys més insubstancials de la política santcugatenca. Quatre anys d'ocurrències d'encert irregular i de transcendència mínima.

Fem l'exercici. Si oblidem la qüestió independentista, en què ha canviat la nostra vida? Hem notat la com s'implementava el projecte convergent a l'urbs? Millor circulació? No. Carrers més nets? No. Oferta cultural renovada? No. Més seguretat? No. Approach sensible al lloguer? Ans el contrari. Novetats empresarials? Discretes. Solucions per l'oci nocturn? Cap. I no parlem de la smart city.

Sant Cugat no va malament, però no és gràcies al Govern Local, que prefereix agitar els Plens i donar titulars. Prometre mesures que no pensa assumir. Quedar bé, passar el mal tràngol i centrar-se en la següent ocurrència de pitiminí, com posar llumetes a un pas de vianants o obrir un compte de Twitter a la Policia.

Fins aquí, el diagnòstic. Ara, la por (exagero, però tampoc tant). La carrera cap a les municipals ja ha començat, no per res el Pere Soler comença a posar carpes informatives al centre.

Un govern artificiós i superficial, sostingut per un partit de minvant capital polític, en veure properes unes eleccions, pot convertir-se en el més molest dels galls d'indi. Prepareu-vos per veure cada esvoranc arreglat de pressa i corrents i per sentir a parlar dels més bojos projectes urbanístics (per exemple, un carril bici Sant Cugat-Rubí pensat per persones que mai han tocat una bici, suposo).

Zapaterisme municipal amb caràcter convergent. Déu meu.

Ignacio Rigau, president de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades