Resposta a Patricia Gotarda: ‘Ni a setas ni a Rolex’

El passat divendres es publicava a aquest mateix diari un article de la militant d'Arran Patricia Gotarda, titulat Populisme assegurat. En ell, s'abordava la problemàtica de la seguretat ciutadana i l'autora donava una opinió que em veig en l'obligació de respondre perquè abona certes premisses que, en comptes d'ajudar-nos a entomar el problema, ens allunyen de tota solució. Repassaré l'anomenada peça d'opinió paràgraf per paràgraf.

Abans, un apunt: la Sra. Gotarda dedica, dels sis paràgrafs, només un (i mig?) a abordar la seguretat ciutadana santcugatenca, dada que ja ens indica com passa de puntetes l'autora sobre el tema en qüestió. Comencem, doncs.

Primer paràgraf: La Patrícia comença identificant el tema del seu article com els robatoris a la ciutat, tot afegint que el Partit Popular s'enfronta a aquest assumpte amb "discursos plenament demagògics i simplistes i amb solucions igualment poc profundes". Dos fronts oberts: discursos i solucions.

Comencem pels discursos: el Partit Popular ha adoptat una posició que sempre ha estat acompanyada de dades objectives i fredes. Sempre –i es pot comprovar en una entrevista que jo mateix vaig donar a elCugatenc– hem defensat solucions tècniques, no ideològiques. Per aquest motiu, acudim al Parlament de Catalunya, que recomana una ràtio de 4,3 policies –Mossos i Policia Local– per cada 10.000 habitants. Sant Cugat presenta una ràtio aproximada d'1,8.

Per altra banda, el problema dels robatoris dista molt de ser artificial: segons dades publicades pel Ministeri de l'Interior al Portal Estadístic de Criminalitat, a Sant Cugat, durant els anys 2017 i 2018, es van produir MÉS DE DOS ROBATORIS AL DIA, en domicilis, comerços, instal·lacions i vehicles.

Val dir que les mocions que hem presentat al Ple de l'Ajuntament –i que van ser aprovades, per cert– es limitaven a demanar més recursos pel cos de policia. Més recursos. No volem instaurar la llei marcial, volem que la policia pugui fer el seu treball.

Finalment, Sra. Gotarda, deixi'm recriminar-li una coseta: la CUP té un lema que diu que s'ha de fer política "amb un peu a la institució i un peu al carrer". Doncs bé, potser, en escriure el seu article, es va oblidar de la segona part. A Sant Cugat tenim, al menys, tres iniciatives ciutadanes que demanen, de maneres diferents, més seguretat. A cada Ple municipal, veïns acudeixen a denunciar que no se senten segurs. Sant Cugat demana posar fil a l'agulla.

No crec que sigui de rebut titllar-nos, doncs, de "demagogs simplistes".

Segòn paràgraf: La Sra. Gotarda, en un apunt força interessant, ens apunta que, quan parlem de seguretat, hauríem de fer-ho en termes més amplis. Així, detecta allò que ens pot donar por –tornar sola a casa o no poder pagar la següents mensualitat, per exemple–, per arribar a la conclusió que, tot això, no se soluciona amb més policia.

Doncs és clar que no, però es que nosaltres mai hem defensat que, per arribar millor a final de mes necessitem més policia. Dit així, sona ridícul perquè és ridícul. Nosaltres proposem, entre d'altres, més policia per solucionar el problema dels robatoris, que és el tema que identificava la Patricia a l'inici de l'article.

Tercer paràgraf: J'accuse! La Sra. Gotarda apunta que augmentar el nombre d'efectius de policia és una estratègia pròpia de l'extrema dreta. Això ho fonamenta en que Bolsonaro i Trump també ho volen fer.

 

En primer lloc, aquest és un plantejament una mica fal·laç: el fet de fer coses semblants, no significa que siguem el mateix. El Partit Popular i la CUP es mostren reticents a legalitzar la maternitat subrogada –cada partit pels seus motius– i això no ens converteix en la mateixa cosa.

A més, la Sra. Gotarda s'oblida de que augmentar el nombre de policies és una recomanació del Parlament de Catalunya, que no es troba, precisament, en mans de l'extrema dreta.

Quart paràgraf: "L'arrel del problema". L'únic punt concret en que la Patricia ens ofereix solucions, que queden ben resumides, en les seves pròpies paraules: "Si parlem de robatoris hem de parlar també de llocs de feina, hem de parlar d'igualtat d'oportunitats". Té raó. Ningú roba per plaer, però la Patricia torna a oblidar-se d'un parell de detalls fonamentals.

El robatoris en domicilis, a Sant Cugat, particularment, no presenten la fenomenologia social que la Sra. Gotarda relata. Qualsevol conversa amb els cossos de seguretat –i, permetin-me dir, estan més que oberts a tenir-les i donar informació a qui la demani– ens allunyarà d'aquest diagnòstic.

Els robatoris a Sant Cugat són perpetrats, majoritàriament, per bandes organitzades estrangeres, els components de les quals passen pocs dies o setmanes a Espanya i, després d'actuar, se’n tornen al seu país o es mouen pel territori nacional. No es queden a Sant Cugat. En resum, els robatoris a la nostra ciutat no tenen arrel local. No podem implementar mesures socials per a un problema que no és social, no, almenys, pel que fa a l'àmbit municipal.

Als paràgrafs cinquè i sisè, la Sra. Gotarda insisteix en la diagnosi anterior i ens torna a convidar a allunyar-nos del discurs simplista, en el que ella mateixa sembla incórrer, sincerament. Tanca la seva peça d'opinió amb una sentència lapidària: "el debat sobre la seguretat des d'alguns partits només ens porta a un populisme assegurat".

Sra. Gotarda, el populisme també s'assegura donant solucions senzilles a problemes complexos i la complexitat d'un problema es coneix estudiant el problema en qüestió. Vostè, segur que amb la millor intenció, ha optat per acudir a un discurs genèric, simplista, fins i tot, en els seus termes, però el problema és real i les mesures han de ser reals, també.

Tenim nosaltres totes les claus? Segurament, no. Existeix la seguretat ciutadana "d'esquerres"? Segurament sí, però, per poder tenir aquest debat –i el tindrem quan vulgui– s'ha d'entendre de si s'està debatent, com diu l'acudit de bascos, "de setas o de Rolex".

Ignacio Rigau, president de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades