La fal·làcia Thunberg

L’argument d’autoritat –un dels més habituals en la construcció argumental– consisteix en recavar el suport o el rebuig d’una persona o institució de referència en la matèria que s’està discutint. Per exemple, si volem defensar que la dieta mediterrània és la millor del món, buscarem el dictamen d’un nutricionista; o, si ens trobem refutant que a la Barcelona del segle XIX vivíem millor, ens agradarà disposar de l’opinió d’un catedràtic d’Història. Té molt sentit: nosaltres no podem ser experts en tot allò que sigui objecte de debat, així que necessitem que complementin la nostra visió els especialistes.

Ara bé, l’argument d’autoritat té el seu anvers fosc –el que anomenem una fal·làcia– consistent en la defensa d’una posició argumental mitjançant falses autoritats. La fal·làcia ad verecundiam, per exemple, és un tipus d’argument que defensa com a cert tot allò dit per una autoritat, sense tenir en compte si l’autoritat està donant la seva opinió sobre una matèria en la que no és expert o si, simplement, està emetent un judici fals.

Vegem un parell d’exemples: Stephen Hawking era un físic teòric eminent, fins i tot indiscutible, però no ens podria donar cap informació rellevant en matèria d’agricultura intensiva i els seus avantatges; per altra banda, per molt que el mateix doctor Hawking ens jurés que el cel és verd, no podríem donar-li la raó, per molta autoritat que sigui.

Un altre fenomen que observo es la fal·làcia de contra-autoritat, que esfondra tot el que he explicat fins ara. És a dir, defensar una posició com a evident, tant evident de fet que fins i tot qui no té ni idea de res podria sostenir-la. Jo l’anomeno la fal·làcia Thunberg, en honor a Greta Thunberg, la jove activista famosa per la seva defensa del medi ambient.

Quin és l’exotisme de Greta? Per què és tan popular? Perquè és jove i sorprèn que una persona jove actuï amb la seva determinació. Si no fos jove, Greta Thunberg seria igual de famosa i rebria els mateixos elogis i crítiques que qualsevol altra activista ecologista. En definitiva, Greta desperta la reflexió següent: si una persona “tan” jove defensa el medi ambient, deu ser que la defensa del medi ambient és una idea bàsica, senzilla, innocent i evident.

No vull deixar de dir que la defensa del medi ambient és més que lloable, Tan lloable, de fet, que no necessita fal·làcies per ser defensada.

Tornem al tema. El pensament fal·laç Thunberg, en resum, s’expressa així: si qui no sap quasi res ho defensa, deu ser cert.

Acudir a la contra-autoritat és un exercici de condescendència habitual que hem de procurar evitar. Busquin a Twitter “el meu fill” i veuran clars exemples de suposats pares que expliquen com el seu fill els ha afirmat una cosa o l’altra i que, per tant, ha de ser una certesa clara i distinta (de veritat, facin la recerca, que els resultats els sorprendran). Busquin a polítics i pensadors que només prefereixen les “veritats” de la “gent del carrer”. “La universitat de la vida” és una altra institució productora de fal·làcies Thunberg. A vegades, fins i tot, un s’empara rere “el sentit comú” per derogar l’autoritat (recordo una famosa tertuliana que comentava el judici a l’1-O, afirmant que “no sabia de Dret Processal, però sí de sentit comú”).

En conclusió, nosaltres erigim i reconeixem autoritats –amb autoritat relativa al seu coneixement– per construir uns arguments millors, per dissenyar millors polítiques o per ser millors membres d’una societat. No podem caure en la falsa innocència de la ignorància. Fins i tot un nen petit ho entendria.

Ignacio Rigau, coordinador general de Noves Generacions de Catalunya

Notícies relacionades