Així no, Honorable President

Als que vam viure i vam patir cridats a la unitat a les dècades dels 60 i 70 pels poderosos partits comunistes prosoviètics a l’Amèrica Llatina ―i més enllà de les diferències històriques i de classe―, la decisió individual de l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, de convocar a noves eleccions, ens porta innombrables records. En aquells temps… o s’acceptaba l’estretègia i tàctica dels partits comunistes o s’era un traïdor de la lluita dels pobles pel seu alliberament nacional i el socialisme. 

Les organitzacions d’esquerra amb intencions revolucionàries, que estàvem fora del seu imaginari d’unitat, entre ells el Moviment d’Alliberament Nacional Tupamaros al que vaig tenir l’honor d’entregar la meva joventut i els que érem militants de base, si no compartíem les seves decisions, patíem pallisses, amenaces o érem assenyalats com traïdors de la classe obrera o agents de la CIA.

Salvant les distàncies, escoltant l’Honorable President Quim Torra i desconeixent molts dels entretelons del seu govern de coalició amb notòries diferències tàctiques i estratègiques, l’actitud dels vells convergents s’assembla molt als altres i avui gairebé desapareguts ―lamentablement―, poderosos partits comunistes llatinoamericans.

Per l’Honorable President Joaquim Torra i Junts per Catalunya, la unitat del bloc independentista es construeix a partir de sotmetre’s a les seves decisions i càlculs electorals, el no fer-ho et converteix de facto en un traïdor.  

Al pan pan y al vino vino, jo Joaquim Torra, faig el que vull, quan vull i com vull, consulto a ningú, ni als meus, i després critico als altres d’Esquerra Republicana per no recolzar les meves decisions individuals. Jo, Joaquim Torra, l’Honorable President de la Generalitat, sóc la víctima i ells els fins ahir socis meus de Govern, els integrants d’ERC són els meus victimaris. 

Quina manera d’entendre la unitat… segons Torra, els seus socis de Govern, les i els companys Consellers d’ERC i ERC en el seu conjunt, els que sempre hem estat lluitant per la Independència de Catalunya, en l’encert i l’error, som els traïdors i els que neguem al poble català la possibilitat d’arribar a la independència. Coincidiran amb mi que hi ha certs paral·lelismes.

A mode d’exemple, el Molt Honorable President i Junts per Catalunya ―el seu partit― en comptes d’alegrar-se de l’acord assolit per ERC i EL PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, en el que per primera vegada un partit de l’establishment de l’Estat Espanyol, reconeix el caràcter polític del conflicte català, una vegada més, se senten traïts per ERC. Se senten traïts per un acord públic ―que té molt en compte l’actual correlació de forces― i que és molt bo per tota Catalunya i el procés cap a la independència. Se senten traïts per un acord públic, que crea una mesa de treball amb calendari i transparent, per asseure’s a negociar el nostre futur sense temes prohibits, entre ells, el nostre dret a l’autodeterminació i la llibertat de tot4es i tots els nostres presos polítics i el retorn de totes i tots els nostres exiliats. 

Però això sí, el molt Honorable President de Catalunya ahir va assistir a reunir-se amb el President d’Espanya, Pedro Sánchez, malgrat d’haver criticat fins a la sacietat l’acord assolit per ERC i EL PSOE, el seu NO a la investidura i de dir-nos en veu baixa “traïdors”. M’imagino que va assistir a la reunió com a part de l’inici de la seva campanya electoral.

Per la Cúpula de Junts per Catalunya, totes i tots a ERC som una colla de traïdors, malgrat haver estat els que vam investir el President de la Generalitat, al seu candidat Joaquim Torra, els que vam possibilitar la creació de la mesa de diàleg i la mateixa reunió a la que el molt Honorable President de Catalunya ahir va assistir i que, si no fos per les pressions dels nostres companys d’ERC no s’hagués concretat, fins passades les seves autoproclamades eleccions al Parlament.  

A jutjar pel seu NO a la investidura de Pedro Sánchez, pel molt Honorable President Joaquim Torra i el seu partit Junts per Catalunya, el més correcte hagués estat la incertesa de noves eleccions, la possibilitat del triomf electoral del bloc de dretes encapçalats per VOX, l’aplicació del 155 per Catalunya in eternum, que les nostres preses i presos polítics es podreixin a la presó i el no retorn de les i els nostres exiliats… vaja, quina alternativa. 

Jo vaig practicar, durant la meva joventut, la política del tot o res de Joaquim Torra i Puigdemont. Poques vegades vàrem tenir èxits, ja que sempre tens un 50% de res i a aquesta alçada no és bo ni savi arriscar-ho tot. 

Podria sumar innombrables exemples, entre ells la seva intenció de dinamitar els acords pressupostaris d’ERC amb els Comuns i que ens quedéssim sense pressupostos i que, per al bé de Catalunya i a última hora, van rectificar per les pressions d’ERC.

És un acord pressupostari molt millorable però que augment partides en salut, ajuda a la dependència, educació, beques, habitatge, infraestructures i crea milers de llocs de treball. Però com que no va ser pactat per Junts per Catalunya i sí per ERC i els Comuns, volien dinamitar, amb una total irresponsabilitat social i política i falta d’empatia amb els ciutadans de peu de carrer. Tot això sense pensar ni un sol segon en els que continuem patint les retallades pressupostàries d’Artur Mas i companyia, els seus actuals socis de partit. 

Crec humilment, Honorable President, que així no es construeix unitat. Així no es construeix la unitat tan necessària en aquests moments polítics amb un estat estructuralment feixista, repressiu i judicialitzat el qual no ha dubtat en reprimir-nos de forma criminal. I ho seguirà fent. 

Un estat estructuralment feixista que no ha dubtat a muntar un judici farsa per empresonar els nostres dirigents socials i polítics i no dubtarà de manar els seus tancs a Catalunya, si no estem units i preparats, fins arribar al dia que ―malgrat vostè i els seus càlculs electorals― arribarà, tingui-ho per segur, la nostra independència. 

 

Així No, Honorable President Joaquim Torra, més enllà del seu relat i la seva posada en escena de víctima. Així NO es construeix la unitat que reclamem els centenars de milers de joves, homes i dones catalanes del carrer colpejats, ferits i represaliats i que hem mantingut, amb la nostra mobilització, la tensió amb l’Estat Espanyol i que, en un acte de desobediència civil que quedarà a la Història de Catalunya i Europa, vam anar a votar 2 milions i mig de ciutadans aquell 1 d’octubre. 

Així No, Honorable President, els ciutadans de carrer, els que omplim les places i marxem units cap a una Catalunya Independent, Republicana i socialment justa ―molts dels quals estem disposats a oferir les nostres vides per la república ofegada en sang dels nostres avis― no ens mereixem ser víctimes dels seus càlculs electorals i curterministes.   

Així No, Honorable President, els militants de peu de carrer d’ERC sabem que el camí cap a la independència no serà fàcil, així que, Honorable President, molta i molta paciència i que no el traeixi la impaciència per rascar uns vots a costa del nostre futur com a nació i de qui, en l’encert i en l’error, sempre hem lluitat per la independència de Catalunya, els seus ―fins ahir― socis d’ERC i amb els que haurà de tornar a reconstruir la unitat que vostè ha trencat, si és que vol, sincerament, avançar cap a la independència de Catalunya. 

Asi No Honorable Presidente, los militantes de a pie de ERC sabemos que el camino hacia la Independencia no será fácil, asi que Honorable Presidente, mucha, mucha paciencia y que no lo traicione la impaciencia por rascar unos votos a costa de nuestro futuro como Nación y de quienes, en el acierto y en el error, siempre hemos luchado por la Independencia de Catalunya, sus hasta aller socios de ERC y con los que tendrá que volver a reconstruir la unidad que ústed a roto, si es que quiere sinceramente, avanzar hacia la Independencia de CATALUNYA.

Així NO, Honorable President Joaquim Torra

Així NO!

Hugo “Colacho” Ramírez

Notícies relacionades