Les dones feministes surten al carrer un altre 8 de març

Capçalera de la manifestació. Fotografia: Xavier Boix

Aquest 8 de març més d’un centenar de dones i també homes van sortir pels carrers del centre de Sant Cugat per reivindicar “tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços i que, davant la crisi global, el sistema patriarcal capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, ho vol destruir”. Així començava el manifest llegit al final de la manifestació a la Plaça Lluís Millet.

La marxa, organitzada per primera vegada per la Plataforma Unitària, va començà a les 17:30 a la Plaça Octavià amb les cançons reivindicatives de la Coral Cantem les 40 i, seguint el centre de vianants, va caminar per Santiago Rusiñol, Santa Maria, Valldoreix fins desembocar a l’estació dels FFGC per tal d’agafar aquests i sumar-se a la convocatòria de Barcelona.

Com amb la resta d’actes de la setmana, la Plataforma Unitària ha treballat una imatge sense distintius partidistes però carregada d’ideologia i conviccions feministes. Tant en els transcurs de la marxa, on es barrejaven consignes de tot tipus com “Si ens toquen a una ens toquen a totes”, “la talla 34 m’apreta la patata”, “cap agressió sense resposta”, “no són morts aïllades són feminicidis”, “el eje del mal es heterosexual”, “ni víctimes ni festives” o “som les netes de les bruixes que no van poder cremar”, entre d’altres, com en el manifest final, no van faltar però les traces dels diferents col·lectius que composen la plataforma, des de l’esquerra independentista a l’esquerra ecologista, totes però amb el lila com a color en comú.

En el manifest llegit per les convocants es ressaltava la injusta situació en la que es troben les persones més vulnerables i especialment les dones en “un sistema econòmic que les veu com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat i l’obtenció de beneficis per unes poques persones que no ha tingut en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social”. Davant d’aquesta situació les feministes reivindiquen la importància de la coresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida dins i fora de la llar.

Diferents moments de la manifestació del 8 de març a Sant Cugat convocada per la Plataforma Unitària. Fotografies: Xavier Boix

 

Una altra de les crítiques vessades en el manifest final és la retallada de drets “que agreuja la qualitat de vida de les persones dependents tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina”. Com també recordaren la retallada de recursos en la lluita contra la violència masclista que “tot i seguir sent un problema molt greu en la nostra societat, afecta al sosteniment de serveis indispensables com els serveis d’atenció a les víctimes d’aquesta violència, al tancament de cases d’acollida, assessories jurídiques o a recursos de prevenció”.

Però si alguna reivindicació havia d’agafar importància en un 8 de març havia de ser la de drets laborals i socials. I en aquest cas en el manifest ho van fer posant-los en contraposició amb els beneficis que tenen altres àmbits de la societat o negocis “improductius” com l’església o l’exèrcit. En ambdós casos es va criticar els milions d’euros que reben de l’estat quan “la guerra no produeix altra cosa que més violència” i “l’església no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir”, afirmaren.

Tampoc va faltar la reivindicació a l’avortament lliure i gratuït, una reivindicació que és, encara que sembli increïble, recurrent. En aquest sentit, en el manifest s’afirmà que “volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges, i qualsevol intermediari, nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat”.

Notícies relacionades