Sant Medir segueix atraient els santcugatencs

El Joan i la Marieta fent camí cap a Sant Medir. Fotografia: Tino Rubio

Milers de veïns de Sant Cugat i Barcelona es van atansar a Sant Medir per celebrar la festa patronal, i menys amb pluja, van gaudir de totes les possibilitats meteorològiques. Fred, vent però, sobretot, un sol fantàstic, van presidir un any més una de les festes més celebrades per la gent que resideix a ambdós costats de la serra de Collserola. Perquè just al bell mig, en l’esplanada del miracle, s’hi troba l’ermita que rep el nom del pagès entronitzat per salvar-li la vida al Bisbe de Barcelona mort a mans de l’exèrcit romà al segle IV després de Crist (o almenys això és el que explica la llegenda cristiana).

Les bandereres d'aquest any de l'Aplec de Sant Medir han estat representants dels Caparrots. Fotografia: Tino Rubio

De bon matí i en el costat santcugatenc, els banderers d’enguany van començar la cercavila des de la Plaça d’Octavià, després d’un bon esmorzar amb xocolatada, i es van adreçar cap a la plaça Barcelona on van ser rebuts per la Penya Regalèssia, organitzadors de l’Aplec i les autoritats municipals. Com ha vingut sent tradició en els darrers anys aquest protagonisme en l’aplec local ha anat a càrrec d’entitats de cultura tradicional i popular. Aquest any ha estat el torn dels caparrots, les "caparrotes" en paraules de l’alcaldessa Conesa en els parlaments del migdia.

Un cop tothom a lloc i com és tradicional, les diferents entitats de cultura tradicional van oferir actuacions a la gent aplegada a l’esplanada de l’ermita. Els caparrots com a banderers van fer els seus primers balls a Sant Medir – a partir d’aquest hi pujaran cada any segons els seus components – i també hi van actuar els geganters, que com sempre van pujar a peu – encara que aquest any van escurçar el tram fent-lo des de Can Borrell perquè feia molt vent –, els castellers, que van oferir dos pilars, tot i la important concurrència de membres de la colla i els bastoners. Qui més estona va fruir de la seva activitat van ser sense dubte l’entitat sardanista ja que la Cobla Contemporànea, com és habitual, convidava a fer-ho amb versions de músiques contemporànies.

Altres tradicions

També és tradicional que per Sant Medir es faci una missa de campanya. És un acte central donat el caràcter religiós de l’aplec que està dedicat al copatró de Sant Cugat. Aquest any però hi ha hagut una diferència respecte l’any en l’escenografia institucional de la missa doncs en els darrers any donat el “color” polític de l’ajuntament de Barcelona la “densitat” de la primera fila era important i, sobretot, les primeres espases presents a nivell institucional. Aquest any no ha estat així. L’alcaldessa de Sant Cugat estava acompanyada a la missa pel seu equip de govern i pels regidors del PP i de C’s locals. I a mitja missa va arribar el cap de l’oposició barcelonina Xavier Trias. Però el govern “comú” no va assistir a l’acte religiós. Sí en canvi als parlaments, les llaçades i el lliurament de bandera. Eloi Badia, regidor barceloní, va ser l’encarregat de representar a l’alcaldessa Colau.

 

A l'alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa aquest any no l'acompanyava cap representant de l'Ajuntament de Barcelona. Fotografia: Tino Rubio

En els parlaments, el representant de la Penya Regalèssia, Gabriel Moreras va fer un recordatori a les persones traspassades i a les obres de rehabilitació de l’ermita que s’havien fet aquest any. El regidor barceloní Badia va agrair la tasca de les persones voluntàries que durant l’any preparen a ambdues ciutats la celebració de l’acte i l’alcaldessa va subratllar el fet que festes com aquesta reforcin la concòrdia entre els pobles i la gent.

L’aplec de Sant Medir rep veïns de Barcelona i Sant Cugat però la vivència que tenen uns i altres és diferent. Almenys de forma general es podria dir que des de Barcelona es viu més com una romeria i és per aquest motiu que des d’aquesta ciutat es mantenen més “les colles” i encara es veuen més persones amb “roba de vestir” i llaçades seguint la tradició. En canvi, des de Sant Cugat, es viu Sant Medir més com una festa, que encara que tradicional de la ciutat, que serveix com a motivació per viure-la amb la família i amics i fer una sortida al Parc de Collserola.

I una opinió personal

Tres llicències de qui escriu la crònica: si els animalons de Collserola fessin vacances el de març seria el mes recomanat per fer-les. Quan deixes la zona urbana i entres al camí de Can Borrell et preguntes si algun jutge del TSJC o el TS haurà estat mai aquí per decidir quins valors ambientals té la zona de la Torre Negra o no – també m’ho pregunto de molts consellers de medi ambient que no la van posar mai en el Pla Especial de Protecció de Collserola –. I, per acabar, es podria plantejar algú prohibir el pas de bicicletes el dia de Sant Medir?.

En el següent reportatge, més de 50 imatges de la pujada i baixada a Sant Medir, l'aplec, actuacions de les entitats de cultura tradicional i popular i alguna de curiosa. Us convidem a fer un cop d'ull perquè "la mirada del Tino" ja sabeu que sempre ens porta sorpreses...

Notícies relacionades