Els estudiants de l’ETSAV s’endinsen en el món casteller per la creació del nou local dels Gausacs

Jaume Roset, metge i castellers a Minyons de Terrassa, en una de les ponències. Foto: Luana Valls

A punt de celebrar els seus vint anys, els Castellers de Sant Cugat no tenen local d’assaig propi, un element imprescindible per a qualsevol colla castellera. Un espai destinat a la colla és important a l’hora de poder organitzar-se i gestionar-se però també és important de cara a la ciutat, ja que, es tracta d’un condensador social. És per això, que des de l’Escola Tècnica d’Arquitectura Superior del Vallès (l’ETSAV) han programat per aquest curs una assignatura que està destinada a la planificació i construcció d’un local d’assaig i social pels Gausacs.

Per tal que els alumnes entenguin les necessitats de la colla a l’hora de fer castells i de com hauria de ser el local perfecte, al llarg de l’any, se celebraran un seguit d’activitats i ponències organitzades tant pels mateixos castellers com per l’ETSAV.

Descobrint el món casteller

Les primeres conferències van ser de caire més tècnic i van tenir lloc el passat 28 de setembre. Van córrer a càrrec de Robert Brufau, arquitecte i professor titular del Departament d’Estructures Arquitectòniques de la UPC a l’ETSAV; Anna Buigas, arquitecte i Marçal Pros, enginyer –tots dos membres dels Castellers de Sant Cugat; Bernat Colomé, del col·lectiu d'arquitectes Arqbag i Josep Tarragó, arquitecte dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

El 30 de setembre, a les instal·lacions de l’escola, va seguir les xerrades que van comptar amb la presència d’Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya i casteller; de Jaume Rosset, metge i casteller; i Fabian López, arquitecte i consultor bioclimàtic. Les conferències estaven pensades per apropar el món casteller als futurs arquitectes i, per resoldre possibles dubtes a l’hora de crear aquest espai.  

Ernest Benach va acudir a l’acte en qualitat de casteller. La seva colla, Xiquets de Reus, es va fundar l’any 1981 i ell en va ser el cap des de l’any 94 fins al 96. Durant la seva xerrada –destinada a parlar de la història dels castells i la seva evolució– Benach va destacar sobretot els valors que impliquen els castells –força, equilibri, valor i seny– “valors que tenen sentit avui dia i que fan que tinguin tants seguidors”. Quan parlava de l’evolució social comentava que els castells són “un element d’integració, un tresor del nostre país” i que molta gent s’havia integrat gràcies a aquesta activitat en el moment d’arribar a Catalunya. Benach argumentava que en els castells existeix una “transversalitat tridimensional” que fa que “la igualtat sigui absolutament real” i que qualsevol persona independentment de qualsevol condició hi pot formar part. Pel que fa a l’evolució tècnica, ell és de l’opinió que no s’aturarà mai, que sempre hi haurà un creixement i s’aventurava a dir que el proper pas seria afegir els puntals. Com a expert en el món casteller, Benach formarà part del comitè de suport i avaluació de la construcció del local que pretén crear una relació de requeriments des d’un grup d’experts i avaluar, al finalitzar tot el procés, si s’han aconseguit.

Jaume Roset va ser qui va dirigir el projecte que va desenvolupar els cascs que porta la canalla –enxaneta, acotxador i dosos–, un element de seguretat imprescindible que no era obligatori fins l’any a 2006. A causa de la seva professió i a la seva condició de casteller –amb els Minyons de Terrassa–, Roset va centrar la seva conferència en la seguretat al local d’assaig. Fer castells està considerada socialment una activitat de risc i cada vegada més, tenint en compte que cada vegada són més alts. Tot i així, estadísticament el nombre de caigudes és molt baix en proporció al nombre de castells que es fan. Roset comentava que els castells cauen i segons ell “no només és inevitable sinó que és necessari” i ho argumentava dient que sinó “no tindrien gràcia”. Parlant de les particularitats que hauria de tenir el nou local es va centrar sobretot en el fet que havien de ser elements que facilitessin les dinàmiques d’assaig, com ara: una alçada i amplada adients, una zona per la canalla, un mirador, un sistema de projecció, una bona acústica i zones d’assaig simultanis ben condicionades i segures –amb terra atenuant i xarxes protectores. La xerrada va acabar amb un torn de preguntes per part dels alumnes que no volien perdre l’oportunitat de resoldre els seus dubtes.

L’ultima ponència va ser la de l’arquitecte Fabian López que va parlar sobre possibles estratègies arquitectòniques a l’hora de construir espais amb demandes climàtiques diverses.

Notícies relacionades