Té límits la llibertat d'expressió?

Darrerament les xarxes socials s'han escalfat més del que és habitual. Ja de per sí eren un lloc on molts dels nostres instints primaris és deixaven anar sense pudor, utilitzant una manera molt maniquea de fer les coses, on els matisos desapareixen ràpidament i sempre sortia l'obligació de posicionar-se en un bàndol o un altre.

Però als darrers temps, la política ha passat a inundar la majoria de les discussions i, per tant, a augmentar el nivell de l'enfrontament. I no parlo només de les discussions sorgides arran del procés, ja de per si prou enconades, sinó de tot el que significa política en general.

I si hi ha quelcom que ens sobta a molts és l'augment de la presència de simbologia feixista i nostàlgica del franquisme que inunda cada cop més les xarxes. Una simbologia que moltes vegades va acompanyada per la defensa, per part dels individus que la mostren, de la ideologia pròpia dels moviments feixistes o directament del règim franquista.

En aquests casos sempre en queda el recurs, és clar, de bloquejar-los a ells i als seus comentaris. Però això provoca ràpidament una resposta per part d'aquests individus en què exigeixen que es respecti la seva llibertat d'expressió. És el mateix argument que fan servir molts grups d'ultradreta per a manifestar-se pels nostres carrers demanant, entre altres coses, la fi del nostre sistema democràtic. Sempre emparats, com dic, en el que ells consideren el seu dret a la llibertat d'expressió.

Aquest és un fet curiós, ja que ens porta a la següent reflexió; pot un grup que propugna l'eliminació de la llibertat d'expressió (ja que la seva intenció, si arriba al poder, és eliminar la dissidència i l'oposició política, com a règim feixista) emparar-se en aquesta mateixa llibertat per expressar els seus instints antidemocràtics?

Aquesta és la famosa paradoxa de la llibertat d'expressió de Karl Popper. Si es permet qualsevol forma de feixisme utilitzi aquesta llibertat d'expressió per a demanar la imposició del seu règim, i finalment aconsegueix imposar-se i aleshores elimina la llibertat d'expressió, ens trobarem amb la paradoxa que permetre una llibertat d'expressió sense límits porta a l'eliminació de la mateixa llibertat d'expressió a la llarga.

De la mateixa manera que l'apologia del terrorisme o els delictes són penats i perseguits, seria lògic que l'apologia dels règims antidemocràtics també fos perseguida. D'aquesta manera, qualsevol símbol o reivindicació del passat franquista, per posar un exemple, hauria de ser perseguit per salvaguardar la nostra democràcia i futura llibertat d'expressió. De fet a l'actual democràcia alemanya, l'apologia o reivindicació del règim nazi, és un delicte i es castiga amb la presó. I crec que ningú pot dir que l'actual Alemanya no és un país democràtic i amb llibertat d'expressió plena.

Potser cal començar a posar barreres al camp. Sobretot per evitar la fi de la democràcia i de la llibertat per la qual tants han mort i lluitat.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades