Taxis i vtc

Aquests dies hem viscut una de les vagues més contundents dels darrers temps. Els taxistes de Barcelona i tota l'Àrea Metropolitana (incloent-hi Sant Cugat) s'han manifestat i tallat el transit durant dies com a protesta per la legislació sobre els VTC. Al cap de poc la vaga ha sigut secundada pels taxistes de Madrid per la mateixa raó, col·lapsant les dues ciutats de manera contundent.

En pocs dies la part política ha hagut de reunir-se a negociar i ha canviat la legislació, establint un temps mínim d'espera per poder demanar un servei de VTC. Al final les companyies de cotxes amb conductor han optat per abandonar Barcelona, amb el que la vaga dels taxis ha obtingut una victòria aclaparadora.

Molts són els comentaris que la gent ha fet sobre la vaga. Molts d'aquests eren contra el col·lectiu del taxi, acusant-los d'impedir el lliure mercat amb una opció més barata com són els VTC. Queixes sobre la mala praxi dels taxistes, generalitzant casos aïllats (com si a la resta de col·lectius no hi haguessin treballadors que fan un mal servei). I sobretot, que els VTC eren una opció més barata per així estalviar-se uns pocs euros en cada carrera.

Doncs la veritat és que jo, com usuari del transport públic i també dels taxis, estic totalment a favor dels taxistes. Molts diran que usar l'opció dels Cabify suposa un estalvi, però, a quin preu? Jo no vull estalviar deu euros en una carrera si això suposa que els meus diners aniran cap a una empresa amb seu a paradisos fiscals i que paga un sou de misèria als seus conductors. Prefereixo que els meus diners vagin a un autònom al que li veig la cara mentre condueix, que pagarà els seus impostos aquí i que és un exemple d'emprenedor, no de multinacional.

A més a més, als països on els VTC han tingut carta lliure, han servit per enfonsar els preus de mercat i, un cop eliminada la competència dels taxistes que no poden mantenir aquests preus, han apujat descaradament els seus preus en convertir-se en la seva única opció. També cal dir que mentre un taxista ha de passar un rigorós examen i complir una sèrie de requisits d'assegurances, en el cas dels VTC les condicions som més relaxades, i per tant, possiblement menys protectores cap als clients. I si no proveu de fer una reclamació a un servei de VTC, a veure des d'on us responen.

Però per a mi el fet més important és el que ja he comentat. Els pobres conductors de VTC són uns assalariats que van jornades maratonianes per un infra-sou. La majoria de les llicències de VTC estan en mans d'uns pocs, molts d'ells amb vinculacions polítiques, que són els que s'enriqueixen cada cop més aprofitant-se de l'explotació laboral. I jo prefereixo que els meus diners quedin en mans de molts petits autònoms com els taxistes a què vagin a les mans d'uns pocs rics sense escrúpols, encara que això em suposi pagar una mica més.

Fa molts anys vaig llegir una frase amb la qual cada dia estic més d'acord: "Si consumeixes low cost, acabaràs cobrant low cost". Les coses valen el que valen i el consum responsable no és només en sentit mediambiental, sinó també de drets socials i laborals. Igual que prefereixo consumir a la botiga de barri que a les grans superfícies, prefereixo que em porti un taxista que és el seu propi empresari a fer servir un servei que ajuda a fer cada cop més rics als rics i més pobres als pobres.

Dedicat als taxistes amb els quals he pogut compartir moltes estones de grans converses. Estic amb vosaltres, companys.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades