En record del Centro Castellano Manchego

Hi ha articles que són difícils i tristos d'escriure. Aquest és un d'ells. Lamentablement a final d'aquest mes tancarà un dels llocs emblemàtics del teixit associatiu de la nostra ciutat; estic parlant del tancament del Centro Castellano Manchego. Una entitat de feia anys que estava entre nosaltres i que ja s'havia guanyat un lloc entranyable entre les activitats de la nostra ciutat.

Qui ens farà ara les seves famoses "migas manchegas", parada imprescindible en la Festa Major o la Festa de la Tardor? Qui durà a terme les trobades de puntes de coixí, que fa poc van aconseguir portar a la nostra ciutat un gran nombre d'artistes d'arreu del país per ensenyar-nos aquest art? Qui celebrarà las "Jornada Culturales Manchegas" on la rica cultura de La Mancha ens impregnava mentre escollien el Quijote, Dulcinea i Sancho que els representava cada any? En definitiva, qui ens recordarà al grup d'immigrants que van venir a viure a Sant Cugat, procedents de La Mancha, i que ens van enriquir amb la seva cultura?

Les raons del tancament poden ser moltes, però la principal és la impossibilitat de poder continuar amb el projecte a causa de la manca de suport institucional. Segurament que molts diran que hi han coses que mereixen més atenció i recursos que el manteniment del Centro Castellano Manchego. Però també és cert que moltes vegades s'empren diners en accions que no porten enlloc o en campanyes absurdes que només serveixen per rentar la cara de les institucions, diners que es podrien utilitzar en ajudar a institucions com aquesta que reverteixen directament a la ciutat tot el que reben. De fet en altres casos d'entitats amb greus problemes de viabilitat, no hi ha hagut problema en dur a terme una necessària intervenció per part de l'Ajuntament per evitar el seu tancament.

Però lamentablement no ha sigut així aquest cop. Per la raó que sigui el Centro Castellano Manchego no ha trobat el suport necessari i ha haurà de tancar les seves portes a finals de juny. Enrere queden hores entranyables amb ells, gaudint de la seva gastronomia, aprenent a fer boles de nadal amb el grup de puntaires i, en definitiva, hores passades en l'agradable companyia dels homes i dones del Centro que any rere any ens han regalat una part de la seva cultura. A tots ells els hi dedico aquest article en agraïment a la magnífica acollida que sempre vaig tenir entre ells. I molt en especial el dedico al Jesús, el seu president, que malauradament ens va deixar fa poc. Jesus, allà on siguis, i la resta de membres del Castellano Machego, rebeu el reconeixement d'algú que portarà sempre amb orgull el títol de "Quijote" que em vàreu concedir. Gràcies per tot, amics, ens continuarem veient, no ho dubteu!

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades