Nou segle, nous homes

Que el segle XXI serà feminista és un fet més que evident. El necessari empoderament de les dones ens ha dut a un canvi en la concepció de la nostra societat. La visió feminista ens ha portat a un nou esperit crític molt necessari que ha canviat moltes de les nostres perspectives com a societat. Temes com els conflictes, la política, o els problemes socials, han començat a ser vistos amb un nou prisma més cooperatiu i menys agressiu. No és casualitat el fet que aquesta nova visió femenina ha canviat coses com l'opinió sobre la guerra que ha deixat de ser assimilada al patriotisme i s'ha convertit en un concepte a eradicar. I el mateix respecte a que la importància de què els avanços tecnològics i socials vagin acompanyats d'una especial protecció cap als més desfavorits. I no és casualitat que feminisme i consciència ecològica hagin avançat junts des del segle passat amb la creació d'una nova consciència global.

Una gran sèrie de canvis que a poc a poc van calant en la nostra societat, però on encara queden molts temes per encaixar. I un d'ells és precisament la posició dels homes en aquesta nova societat d'empoderament femení. I no m'estic referint a l'encaix dels homes que maltracten, o que no entenen que "no" és "no". No parlo d'aquests, que ja no és que no entenguin el feminisme, sinó que ja no entenen ni les regles de convivència bàsiques entre éssers humans o el més mínim respecte a les lleis. Parlo dels homes en general que a poc a poc han vist com comença a canviar la seva escala de valors. Homes que en alguns casos es troben perduts i potser no saben com encaixar en aquesta nova societat d'igualtat de gènere.

És en casos com aquests quan han començat a aparèixer moviments feministes entre alguns sectors de la població masculina. Moviments centrats en la reflexió sobre la posició masculina davant del feminisme i el nou rol que espera dels homes aquesta nova societat. Són grups d'homes que volen potenciar nous valors com la cooperació en comptes de la competitivitat salvatge, la pau en comptes de la violència, l'enteniment en comptes de l'enfrontament. Homes que no tenen por en explorar la seva sexualitat i la manera en què encaren l'afectivitat. Que ploren sense amagar-se, amb el convenciment que això no els fa més dèbils sinó més comprensius. Homes que no tenen por en tenir com a cap a una dona i que entenen que això no els rebaixa, ja que veuen la persona i no el gènere. Homes que creuen que en una parella el que importa és el conjunt, no la supremacia del que més diners guanya. En definitiva, que aprofiten el feminisme per a redefinir el seu rol, lliure d'opressions i estereotips absurds, amb el convenciment de què amb això no perden ni una mica de la seva masculinitat. Nous homes, homes del segle XXI.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades