No només són acudits

Aquest nadal, una coneguda marca d'embotits ha fet un anunci on, de manera molt enginyosa, reivindica el dret a fer tota mena d'acudits. De fet reclama el fet que avui en dia poder fer un acudit sembla un luxe que s'acaba pagant d'alguna manera.

Suposo que per un cantó la intenció de l’anunci és reivindicar la llibertat d'expressió davant casos increïbles com la denuncia cap a l'humorista Dani Mateo, per mocar-se amb la bandera d'Espanya en un gag de televisió. En aquest cas es tracta d'una reivindicació que molts podem compartir.

Però per un altre cantó, sembla que l'anunci reivindica també el dret a fer determinats acudits que ara per ara s'han tret, i amb raó, del repertori dels humoristes. Parlo d'acudits masclistes, o que es mofen de les minories ètniques o d'orientacions sexuals no heterosexuals, o que fins i tot ridiculitzen determinades malalties o discapacitats.

No fa gaires anys era normal veure per pantalla programes on els humoristes feien acudits sobre "marietes" o "gangosos" o sobre gitanos o amb un alt contingut masclista o de degradació de la dona. Per sort la pressió social acompanyada de la normalització de les diverses orientacions sexuals i de la denúncia de les actituds masclistes, van relegar aquests tipus d'acudits (i alguns dels seus humoristes, que no tenien prou talent per fer gràcia sense insultar) a la història d'un tipus d'humor vexatori que mai més hauria de tornar.

Lamentablement aquestes actituds encara existeixen. Són molts els grups de WhatsApp en què encara s'envien acudits d'aquests tipus, amb la intenció de fer riure a costa de ridiculitzar determinats grups. Lògicament la majoria d'aquests grups el formen homes heterosexuals que no veuen res de dolent en aquest tipus d'acudits. Al cap i a la fi, per a ells "només són bromes sense mala intenció", però que curiosament no es riuen mai de res que els afecti directament (no són mai acudits contra els homes blancs ni contra l'heterosexualitat).

Però siguem sincers, darrere d'aquests tipus d'acudits vexatoris sempre hi ha una consideració de què aquells a qui van dirigits són "rars", "diferents" o "inferiors". Sempre és una mostra d'instint de superioritat que cal eliminar. Un vestigi de les injustícies del segle XX que el segle XXI no pot tolerar. I no em serveix en aquests casos el "va home, que només és broma", ja que contra l'homofòbia, el masclisme o el racisme no ens podem permetre ni un sol pas enrere. Al cap i a la fi, es comença per un "només era una broma" i s'acaba per acceptar la discriminació com una cosa natural.

Denunciem, doncs, casos com aquests, ja que la llibertat d'expressió no pot estar per davant del respecte a les minories, les dones o les diverses orientacions sexuals. Si volem canviar aquesta societat masclista, homòfoba i racista, hem de començar per fer-ho amb el seu humor. Al cap i a la fi, allò del que et rius és allò que menysprees.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades