Expulsions pel lloguer

Els darrers dies, el debat sobre la problemàtica de l’habitatge a Sant Cugat s'ha vist augmentada. Per un cantó les mobilitzacions que el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat ha convocat per aturar el desnonament d'un veí de Sant Cugat per impagament del seu lloguer i per aconseguir un lloguer social. I al mateix temps, unes desafortunades declaracions de fa un any de la Tinenta d'Alcalde d'habitatge, convidant a la gent a marxar si no poden viure a Sant Cugat.

Que Sant Cugat està patint una bombolla immobiliària, sobretot en el tema del lloguer, és un fet més que evident. Molts contractes renovats amb una pujada del 30 o 40% han obligat els inquilins a marxar i a enfrontar-se a un mercat inflat. En molts casos això vol dir haver de marxar de la ciutat, amb el que significa de desarrelament.

Per descomptat, el mercat immobiliari està sotmès a les lleis del lliure mercat. Si hi ha poca oferta, aleshores els preus pugen. Això és així de simple. Però també és cert que l'Ajuntament pot pal·liar aquesta situació, i per això en el seu moment es va crear Promusa amb la intenció d'augmentar el parc d’habitatge protegit.

Sí que és cert que en un origen Promusa va néixer només per a fer promocions destinades a la venda. Promocions que a més a més quedaven alliberades i es podien vendre a lliure mercat al cap de deu anys. En aquest cas ens trobàvem amb gent que va sortir beneficiada en comprar a preu de pis de promoció municipal i poder vendre'l en deu anys al mercat lliure, obtenint un enorme benefici a costa dels nostres impostos. Per sort aquest error va ser solucionat fa anys i avui en dia els pisos de promoció municipal no poden mai ser venuts al mercat lliure, i Promusa sempre conserva el dret de retracte que li permet recuperar-los, al preu inicial de venda, i tornar-lo a posar en el mercat del pis protegit.

Però ara ja cal avançar per adequar Promusa als nous temps. Cal canviar el concepte de pis protegit de venda pel de lloguer. L'ideal seria que tots els pisos construïts per Promusa es dediquessin directament al lloguer. Això suposaria una despesa inicial important, però a la llarga sortiria més econòmic, ja que Promusa tindria un patrimoni que li donaria una renda anual que podria destinar altres finalitats de benefici municipal.

Al mateix temps s'aconseguiria dotar d'habitatge als sectors més desprotegits (ja que parlem de dret a l’habitatge, no del dret a la propietat), amb un parc de lloguer que aniria augmentant progressivament. Un impacte que tampoc generaria problema als propietaris de pisos de lloguer, ja que la demanda continuaria existint, però en aquest cas no deixaria a ningú sense opcions de quedar-se a Sant Cugat, sigui amb un lloguer lliure o amb un protegit si no hi pot accedir.

Perquè en el fons es tracta d'això, no de limitar el mercat de lloguer (per això està la normativa estatal), sinó d'evitar que ningú marxi de Sant Cugat sinó és per voluntat pròpia. Tots som santcugatencs i tenim el mateix dret a viure aquí. I ho diu un santcugatenc, fill, nét i besnét de santcugatenc. És la nostra ciutat, no deixem que ningú ens la tregui!

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades