És cosa nostra, homes

El terrible assassinat de la Laura Luelmo ha trasbalsat, i amb raó, les nostres consciències d'ençà que vàrem ser coneixedors del fet i dels detalls que l’acompanyen. Moltes són les veus que demanen l’enduriment de les penes per actes com aquests i més contundència en les mesures dissuasives.

Però al mateix temps ha crescut la inseguretat entre la gent. Sobretot entre les dones, que veuen com crims com aquest posen en evidència de manera clara que encara hi ha homes que consideren que les dones són només un mer instrument sexual. Homes que creuen que poden prendre a algú com si fos un mer objecte sexual i fer el que vulguin i com vulguin.

Perquè en el fons, més enllà de la condemna d’aquest terrible crim, el debat profund és sobre la pervivència, encara entre alguns homes, dels estereotips i actituds d’una societat masclista on es considera a la dona un objecte sexual i d’una categoria inferior.

I aquestes són les actituds que cal canviar. Tot i que és cert que la majoria dels homes ja tenen clar els principis de la igualtat de gènere i que un “no” és un “no”. Homes que a més a més inunden les xarxes socials rebutgen l’assassinat de la Laura. Homes que no temen mostrar les seves febleses i la seva sensibilitat sense que això els faci minvar la seva masculinitat.

Perquè en el fons, ens toca als homes acabar amb aquesta xacra. Som nosaltres els que hem de conscienciar-nos sobre el nostre comportament i la nostra actitud envers les dones i evitar la seva “cosificació”. És la nostra responsabilitat que passa també per evitar els acudits de mal gust que fan de les dones objectes sexuals o evitar l’assetjament sexual amagat darrere d’una falsa galanteria. Només d’aquesta manera evitarem que psicòpates, com l’assassí de la Laura es creguin en el dret de tornar a violar i assassinar a més noies innocents. És feina de tots, però sobretot, és feina nostra, nois.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades