El nostre Monestir

Que el nostre Monestir és una joia, no cal dir-ho. I que enlluerna a tots els visitants de la nostra ciutat és més que evident. Parlem d'un dels pocs Monestirs urbans de Catalunya i un complex arquitectònic com hi ha pocs, on podem gaudir d'un magnífic (i ben restaurat) Palau Abacial i un dels pocs claustres de dos pisos. A més a més al seu interior amaga alguna joia com una basílica Paleocristiana al ben mig del jardí del Claustre.

Ja a l'Edat Mitjana era d'un dels Monestirs més poderosos de la península Ibèrica, amb possessions, per exemple, al Pirineu i al Penedès. De fet la dita "Sant Cugat del Vallès, tothom l'anomena i ningú sap on es" procedeix del fet que antigament per tota Catalunya, en les transaccions de terres, apareixia el Monestir de Sant Cugat del Vallès com a propietari d'aquestes terres, i la gent de tot el principat es preguntava: "On és aquest Monestir de Sant Cugat del Vallès que surt a tot arreu"?

En definitiva, tota una història magnífica que fa de la nostra joia un monument singular que és la raó de l'existència de la nostra ciutat. Però el tema és, en som conscients d'això? Sabem treure tot el profit al nostre Monestir? Deixant de banda la polèmica per la quasi pèrdua de la seva titularitat per part de l'Ajuntament (a causa d'uns fets que potser algun dia caldrà explicar amb noms i cognoms), sabem el que és aquesta joia?

Moltes vegades, acostumats a veure'l des de sempre, ens costa imaginar que potser no sabem explotar la nostra meravella en tot el que mereix. Sempre m'ha cridat l'atenció que el Monestir no estigui en les rutes turístiques de Barcelona (sobretot la de creuers, ja que Barcelona és un dels ports més importants del món en aquest tipus de vaixells). D'aquesta manera tindríem una afluència turística puntual (turisme d'un sol dia) que consumiria en la nostra variada oferta gastronòmica o compraria en els nostres comerços. Al cap i a la fi estem prou a prop de Barcelona per a incloure a les rutes de visita d'un dia de la ciutat, al nostre Monestir.

Però mes enllà de la promoció turística ens hem de preguntar si hem fet el suficient per protegir la nostre joia. Moltes vegades he vist com es juga a pilota a la plaça Octavià, tot i el cartell que ho prohibeix, i com les pilotes impacten repetidament contra la muralla amb el greuge per a la seva estructura (res és més demolidor per a un edifici que el constant colpeig en una mateixa zona). Caldria prendre mesures cap a fets com aquest.

I per últim. Com és que el nostre magnífic i emblemàtic Monestir encara no està considerat Patrimoni Universal per la UNESCO? Edificis menys imponents ja han estat catalogats així, amb la conseqüent protecció i ajudes per al seu manteniment que això comporta. Hem fet el suficient, des de la ciutadania i les institucions per aconseguir-ho? Jo crec que no. Lamentablement moltes vegades cal que vinguin de fora per ensenyar-nos el que tenim a casa. I el nostre Monestir s'ho val tot. És l'essència del Sant Cugat que tots estimem.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades