Canvis, canvis i més canvis

Estem a un any de les properes eleccions municipals. I si alguna cosa caracteritzarà aquest període és que serà convuls i agitat. De fet l'hem començat amb una sèrie important de canvis en el govern de la nostra ciutat que han creat una sèrie de noves variables interessants.

La més important és la marxa de Mercè Conesa del consistori. L'alcaldessa va renunciar fa poc per dirigir el Port de Barcelona, un càrrec que si bé és important (sobretot en el sou) també l'aparta de la primera línia política. Pocs dies abans en Damià Calvet, un dels dos noms que sonaven com a relleu de la Mercè si marxava, també deixava el seu lloc en el consistori per assumir la Conselleria de Territori. En aquest cas tot un reconeixement a una bona trajectòria i també un fet que no va agafar a ningú per sorpresa, sobretot tenint en compte que sempre havia mantingut un peu dins de la Generalitat, mantenint el càrrec de director de l'Incasòl.

Davant d'aquest fet, ha sigut l'altre dels dos possibles alcaldables, Carmela Fortuny, qui ha assumit aquest interinatge com alcaldessa fins a les eleccions vinents.Una responsabilitat no gens fàcil, ja que haurà de fer-ho amb un govern en clara minoria. Una minoria agreujada pel fet que que el regidor que ha entrat en substitució de Calvet, en Xavier Cortés, ho fa com a membre d’Units per Avançar (hereus de l'antiga Unió) i per tant no entra en el govern per raons de diferència ideològica (respecte al procés). Això fa que l'actual govern del PDECAT-Demòcrates es quedi amb 10 regidors, un menys que al començament del mandat, i que a més a més ha calgut recuperar a Carles Brugarolas de Demòcrates (fins ara regidor sense cartera) per portar l'àrea d'Economia, a causa de la falta de perfil adequat entre els membres de l'actual govern.

A això cal sumar que el PDECAT no està passant pel seu millor moment (sembla ser que el proper congrés del partit al juliol serà més que trasbalsat) i que les darreres enquestes li fan perdre punts davant d'ERC que no para de pujar i Ciutadans que es manté com a segona força. Si també afegim que Demòcrates, el fins ara soci de govern, sembla que té la intenció de presentar-se en solitari a les properes municipals i, per tant, treure vots al PDECAT, i a més a més resulta que possiblement no es presenten amb el nom de PDECAT sinó amb un altre nom (segurament Junts per Sant Cugat), ens trobem que la feina que li espera al futur candidat o candidata del PDECAT a les municipals (candidat que haurà de ser escollit per unes primàries que possiblement acaben per tenir més d'un candidat) serà enorme per poder mantenir el poder.

Ens espera un any entretingut i ple de sorpreses polítiques, és a dir, les municipals més emocionants dels darrers vint anys (quan en Lluís Recoder, en la seva primera comtessa electoral l'any 1999, va guanyar per un estret marge a una coalició d'esquerres). Emoció política en estat pur.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades