La primavera de les urnes

Aquesta primavera serà coneguda històricament i amb tota seguretat com un dels períodes de temps en el que han concorregut i conviscut políticament més convocatòries electorals. Primer es van anunciar les municipals i les europees, conjuntes, i després es van convocar les estatals generals per tal de celebrar-les abans.

Amb cada convocatòria s’engega una complexa maquinària, de drets, de deures, de discursos, de relats. Va de democràcia, va de ciutadania, va de llibertat.

Després d’haver estat pegats, agredits, empresonat tot un govern i la societat civil i exiliats per posar les urnes al carrer d’una forma legítima i popular, i haver-se’ns qüestionat els nostres nivells de democràcia i salut penal en fer-ho, ara ens superposen convocatòries electorals.

Dita superposició, provoca interferències en el discurs, en els relats, en els objectius, en la logística, en allò jurídic i en allò burocràtic.

Volen, des de l’Estat espanyol, oferir la imatge de tsunami de democràcia, quan en realitat es veuen immersos en un mar d’inseguretats. Perquè han entès que a Catalunya ens sobra la democràcia, ens manca violència, ens vessa discurs, i estimem les urnes com estimem al país i la nostra gent.

I mentre ells ens jutgen, i els que ara jutgen en un futur seran jutjats, nosaltres ens tornem a apassionar amb les urnes com sempre, i que ens llencin a sobre mil convocatòries electorals, que les sabrem gestionar i ens seguiran apassionant.

Catalunya, el país de la democràcia i de la llibertat. Ofegueu-nos en democràcia. A nosaltres, és l’aire que ens agrada respirar.

Eva Lafuente Ballestero, jurista, politòloga i activista feminista

Notícies relacionades