La mort i la pandèmia no són espais electorals

Portem moltes vides de persones del món damunt les nostres esquenes, a hores d’ara, i crec, humilment, que és hora de plantejar si l’ètica i l’estètica de la política global actual és prou sensible amb les necessitats de les persones i de com la classe política mundial,  en general, treu pit i fa marca, en temps de pandèmia, amb finalitats partidistes.

En primer lloc, i des del moll de l’os, el sentit i sentiment de la gent és que les dades es manegen segons interessa. En segon lloc, des del cor, es parla de les festes de Nadal en termes consumistes i de celebracions i hi ha moltes persones que s’estan morint en aquests instants. En tercer lloc, les dades les controlen els poders dirigents i lobbys, i, en aquests termes, s’exigeix, doncs, un comportament honest i ètic, un decàleg de principis i de drets fonamentals.

Perquè les regles han canviat, tot ha canviat. La pandèmia no és, no ho pot ser mai, un espai electoral. No és un lloc on rendibilitzar el vot, ni on dirimir les disputes partidistes, ni on fer marca de partit o buscar aliances, no en nom meu, no en nom de moltes persones, no en nom de totes les víctimes, mortes i malaltes i amb seqüeles.

Davant la pandèmia, davant la mort i la destrucció social i econòmica que comporta, davant aquesta fi del món que coneixíem i que estem patint, el que ens hem de conjurar entre totes i tots és per la lluita global i unitària, l’entesa, l’acció comuna davant la força major, la solidaritat, la cohesió i la justícia social. Es tracta de brodar i cosir sensibilitats, no de desfer-les. Sento que és dur viure el que estem vivint des de la desafecció política, -que és on jo ara soc- veient com els trastos van per damunt dels nostres caps, com això retarda inexorablement la presa de decisions, perquè decidir tard i malament sega vides, famílies, projectes i economies.

Perquè crec que, la ciutadania, hem d’aprendre a exigir una classe política que estigui a l’altura de les circumstàncies, que ens entengui, des de la sensibilitat, que ens acompanyi des de l’assertivitat i que ens protegeixi des de l'efectivitat i la competència en la presa de les decisions. Perquè és per aquest motiu que són on són, que hi són allà perquè els hem votat. Si no, estem perduts i desemparats, perquè amb la vida i la mort de les persones no s’hi juga. Perquè la mort, i la pandèmia, les desgràcies i greuges que pateixen les persones, mai poden ser espais electorals on fer múscul polític.

Qui no entengui això, caurà en l’oblit del fracàs més absolut. Qui no entengui això, i converteixi la seva acció política i social en un míting, en una roda de premsa constant, perd un temps d’or per fer el que més hauria d’importar-li que és salvar persones. Prou mort, prou malatia i destrucció, i sobretot, prou baralles. I prou llegir les terribles dades amb tanta fredor, prou....Prou.

Més eficàcia, més seguretat, més celeritat, més empatia, i, sobretot, més posar en el centre la gestió sanitària, per poder salvar vides. Perquè quan aquest malson passi, se us rendiran els comptes, i totes les persones que han emmalaltit o han perdut la vida per mala gestió política, us pesaran a sobre per sempre com una llosa. Perquè elegir, ara, una manera de gestionar i fer política o una altra, implica fer el mateix que escollir qui viu i qui mor.

Eva Lafuente,
jurista i activista social

Notícies relacionades