Estat d'emergència social

Des de la humilitat de ser una treballadora pública més, al pas dels anys em pesen les experiències viscudes i els records colpidors.

Quan treballava al PIRMI (antic Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció), vaig passar anys atenent persones en situació vulnerable i desfavorida, que convivien en entorns molt esfereïdors. Persones com jo, que es van quedar a l’atur a una edat complicada, amb fills en edat d’estudiar, que no troben feina ni es poden independitzar i que cauen en la pobresa a causa de les enormes despeses a les que s’enfronten (risc habitacional, risc energètic, risc financer, assegurador, risc vital...)

Hi ha persones que viuen en un estat permanent d’emergència social. Implica entrar en barrena absoluta en totes les depeses de la unitat familiar, és com un estat de fallida tècnica empresarial però en economies privades.

El que passa és que les famílies no podem declarar una suspensió de pagaments... i els pagaments se’ns mengen.

Segons dades de l’Idescat en base a l’any 2017, el 20% de la població catalana està en risc de pobresa i exclusió social i la taxa de pobresa (taxa AROPE) ronda el 23,8%.

Es constata també que només un 15% de la població a Catalunya arriba amb facilitat o molta facilitat a finals de mes; la resta presentem sempre dificultats. Una dada comparativa que colpeix també: en les puntes extremes de facilitat/dificultat per sobreviure mes a mes, les dones hi portem la pitjor part.

 

Finalment la despesa mitjana anual que es considera referent per cobrir necessitats bàsiques és de 12.833€ per persona. Aquesta s’incrementa a mesura que els fills estudien i/o cal d’atendre persones dependents. I el jovent surt disparat i expulsat de les grans ciutats.

Qui no pot arribar a això, té una de les morts més complicades que es poden tenir en vida, la mort econòmica, que té greus efectes sobre la salut mental, psicològica, física i social.

Estiguem en estat d’alerta permanent davant de totes les manifestacions, petites o grans d’emergència social.

No tanquis el ulls, no deixis de mirar al teu voltant. La propera persona, pots ser tu, per molt que et creguis benestant.

Eva Lafuente Ballestero, jurista, politòloga i activista feminista

Notícies relacionades