Eva Lafuente

La cosificació de les persones a les 'dating apps': quan el sexe es dona per entès

Vivim en un món en què ja hi ha una generació sencera de Millennials que no recorden viure sense Internet. En aquest món digital immers en les xarxes socials i les noves tecnologies les persones interaccionen, creen i destrueixen relacions personals, i comparteixen fotografies, status i posts... i molt més.

Per a les persones que ens agrada compartir moments, aquests es converteixen en mil·lèsimes de segon, ja que tot és accelerat, molt ràpid, a còpia de like, tuit, feed o direct.

El periple de les nenes i nens migrats

Venen a casa nostra, després d’un llarguíssim viatge, exposats a tota mena de perills i màfies, desemparats i sense acompanyament adult, en recerca d’un món millor i amb una motxilla pesada, pesadíssima, a l’esquena.

Fan el mateix viatge, en les mateixes terribles condicions que els seus adults, però sense ells. Això els posa en situació de risc i exclusió social des que trepitgen la nostra terra.

La utopi@ de l’administració electrònica.com

Els estats, els governs, no poden implementar les polítiques públiques d’administració electrònica si no existeix una estratègia digital en xarxa, basada en la col·laboració interadministrativa, transparent i amable a la ciutadania.

No n’hi hauria prou amb un simple context normatiu.

La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, disposa el període transitori d’implementació d’aquesta política pública. Les previsions encara no estan assolides.

Els colors de l'orgull LGBTI

Són més que colors, és més que una bandera.

Són un símbol de llibertat i d’amor lliure amb majúscules que inunden els nostres carrers, les nostres places i que donen esperança a moltes persones, moltes, i que omplen la seva vida de força i orgull.

No en va celebrem el dia de l’orgull LGBTI, perquè és això: orgull.

La resiliència decent en política: un valor emergent

Som en temps d’ideologia, en temps de conviccions.

Temps de sentir que el país bull i que les circumstàncies socials i polítiques demanen molt més de les persones que mai, inclús et poden suposar privació de llibertat, imputació, exili...

Es en aquest sentit, que cal ser autèntica, crítica i cohesionadora, però també assertiva, constant, supervivent... resilient.

Tallem les vies a la repressió. Per la pau, la democràcia i la llibertat de premsa

Mals temps corren per a l’exercici dels drets que tant ens van costar conquerir després de la dictadura feixista. Aquests són vilment trepitjats, violentats, vulnerats, suprimits, assetjats, colpejats, igual que en aquells temps que voldríem oblidar.

I amb la manca fàctica d’exercici d’aquests drets, es trepitgen, violenten, vulneren, suprimeixen, assetgen i colpegen les persones.

Això que constatem avui en dia, al carrer, en la nostra vida privada i pública té un nom escrit en vermell. Es diu REPRESSIÓ.

El preu del metre quadrat sota pena de mort

És brutal. No amaguem el cap sota l’ala.

El suïcidi, a Catalunya, és una de les causes de mort prematura que més ha crescut els darrers anys, i, segons el Sistema Bàsic de Salut, els desnonaments i el greu risc econòmic i residencial en són un factor molt rellevant, que es preveu en el disseny i implementació del protocol de Codi Risc de Suïcidi (CRS).

Atur i desnonaments s’interrelacionen en una espiral cruel i quan t’exigeixen sortir per la porta de casa teva per no poder-hi tornar més, en realitat et llencen per la finestra.

La primavera de les urnes

Aquesta primavera serà coneguda històricament i amb tota seguretat com un dels períodes de temps en el que han concorregut i conviscut políticament més convocatòries electorals. Primer es van anunciar les municipals i les europees, conjuntes, i després es van convocar les estatals generals per tal de celebrar-les abans.

Amb cada convocatòria s’engega una complexa maquinària, de drets, de deures, de discursos, de relats. Va de democràcia, va de ciutadania, va de llibertat.

Ànimes liles

Moltes ànimes ens han deixat en poc temps.

El passat 8 de març ens conjuràvem multitudinàriament totes i tots: “No hi som totes, ens falten les mortes”. Són dones que ens han deixat físicament als Països Catalans (31 dones el 2018, 7 dones durant els 3 primers mesos del 2019) però que s’incorporen eternament a la nostra lluita. En la memòria sempre s’alçaran al costat nostre.

Ànimes liles, blanques, trobades esteses a casa seva, a la platja o esclafades al terra, caigudes d’un balcó.

Pàgines

Subscribe to Eva Lafuente