Xaloc Rion: “Els equips contraris han fet coses més bones per guanyar els partits i nosaltres ens hem d’espavilar”

Foto: captura de pantalla del vídeo

Luana Valls i Anna Poquet

Xaloc Rion va ser capità de l’Olímpyc Floresta Fútbol Sala durant 9 temporades i renova per quarta temporada consecutiva com a entrenador del primer equip, substituint, ara fa tres anys, al tècnic Chema Redondo.

Com és planteja l’inici de temporada?

Ens el plantegem sobretot per treballar els jugadors a nivell físic perquè la pretemporada ha estat molt justeta, ha començat molt d’hora i a un equip amateur no se li pot demanar que vingui a entrenar a l’agost. Hem tingut 20 dies per preparar-nos, és a dir, un inici on la càrrega encara serà molt important, tot i que, en aquestes jornades els resultats importen molt, el que volem fer és preparar la temporada perquè sigui bona en general.

L’inici ha estat força exigent tenint en compte els equips contra els quals us ha tocat jugar, els tres últims partits s’han perdut. A què creus que és degut?

Bueno, una mica el que et deia, els jugadors estan encara en una fase de preparació, és a dir, no hem aconseguit preparar els jugadors per un bon nivell de competició. És veritat que ha vingut el Ripollet, l’Escola Pia i hem rebut aquí al Sala 5 que és el líder de la categoria i que els equips són molt complicats, però la veritat és que els altres setze equips que ens queden per jugar seran igual de difícils, és a dir, per aquesta banda crec que nosaltres hem fet... Bueno que els equips contraris han fet coses més bones per guanyar els partits i nosaltres ens hem d’espavilar. Crec que la progressió ha estat bona, perquè en l’últim partit ens va anar molt justet, dos rebots i crec que la dinàmica del partit era molt bona i que estàvem a dins però bé, no va poder ser, mala sort, els àrbitres, els equips rivals, nosaltres. Hem d’intentar controlar més les coses que podem controlar més, per portar els partits una mica més controlats.

El grup que ha tocat aquest any és més complicat que anys anteriors?

És més complicat perquè hi ha dos equips més. Per nosaltres, una plantilla justeta a nivell de números, no de jugadors perquè aquí el nivell de qualitat és la que volíem, doncs se’ns farà llarga perquè són 34 jornades sense pràcticament caps de setmana de descans, insisteixo que són jugadors amateurs amb les seves famílies, les seves parelles, els seus fills i aquesta gent doncs té alts i baixos, el 80% de la plantilla són estudiants i en època d’exàmens també ens influeix molt i, sobretot, pel nivell d’exigència a nivell de números. Després, sí que és veritat que hi ha tres o quatre equips que han pujat de sota amb pressupostos altíssims i amb fixatges de jugadors molt potents, que volen estar amunt. Aleshores, entre els que ja estaven amunt i els que han pujat, que volen estar amunt, doncs la veritat és que es presenta complicat.

Tot i aquesta perspectiva complicada, veieu possible l’ascens a Nacional A aquest any?

No, nosaltres com a objectiu aquest any pujar a Nacional A segur que no. Nosaltres crec que estem al punt àlgid del club, sobretot a nivell de pressupost i d’infraestructures. No crec que puguem anar més enllà i el que ens plantegem és millorar la posició que vam fer l’any passat que crec que va ser una de les millors dels últims 30 anys de la història del club i això per a nosaltres ja és molt important. El nostre objectiu és millorar-ho, juntament amb intentar que tres, quatre jugadors del filial comencin a agafar minuts, comencin a agafar protagonisme perquè puguem tenir un relleu generacional de jugadors com el Dani, jugadors que porten molts anys jugant i que necessiten que algú els empenyi per darrere.

El suport de l’afició és un element clau. Com s’està portant aquesta temporada?

És bàsic, aquí a la Floresta... Jo crec que cap pista és com la de la Floresta. Nosaltres aquí gaudim, els jugadors nous que vénen, per exemple el Bernat Castell que ha pujat aquest any, a la dutxa en el primer partit estava al·lucinant. Ja ho sabem, els nens, els pares dels nens, els amics, els cosins, els tiets, jo penso que tothom que viu a la Floresta o ha jugat o té un cosí, o té un amic o té una novia que ha participat a l’Olimpyc i això és molt important. Crec que això a nivell social per l’Olimpyc la Floresta és molt important.  

Comentaves la incorporació del Bernat Castell i del Pol Cuairan. Què creus que poden aportar a l’equip?

El Bernat ens hauria d’aportar una mica de diferenciació en el joc, és a dir, ell ve d’una altra federació. És un futbol sala molt diferent, inclús la normativa és diferent i en el que volem que ens ajudi és una mica a això de l’1 contra 1. És un jugador molt descarat que s’atreveix, que no té por de perdre la pilota, que té personalitat i això ens pot donar un punt. El Pol és un porter contrastadíssim ha jugat a plata, ha jugat al Barça i ha estat en equips molt importants i el que ens dóna és que la defensa estigui més compacta, que en el vestuari es parli més, que es parli millor, ens ajuda molt la veritat.

De la mateixa manera que les noves incorporacions sumen, també hi ha hagut baixes. Ja sigui perquè s’han penjat les botes, com és el cas del Martí Àngel i el Rubén Bosch, o per altres motius. Què perdeu?

Bueno, amb el Martí i el Rubén ho perdem tot. El Martí ha sigut el capità dels últims anys desde que jo em vaig retirar i jo crec que portava 10 temporades al primer equip i el Rubén també, 10 o 11 temporades al primer equip on han sigut la base real del Olimpyc, juntament amb el Gerard que va marxar, el Jose, jo mateix, el Dani i aquesta base que ha sigut tant important durant tants anys, doncs poc a poc s’ha d’anar rellevant, però quan se’n van es nota molt, sobretot a nivell de vestuari. Nosaltres seguim pensant que això ho fem perquè ens agrada i perquè ho gaudim i quan se te’n va un amic, a part d’un jugador, doncs afecta moltíssim. A part del joc, als jugadors ens afecta que marxin jugadors tant importants de vestuari.   

El proper partit és contra la Barceloneta. Com l’afronteu?

Bueno, sense complexes,  crec que és un rival, a priori, superior a nosaltres. S’han reforçat molt bé, tenien un molt bon equip ja, perquè per pujar a tercera, a segona B s’ha de tenir molt bon equip, perquè guanyar qualsevol categoria és molt complicat i a sobre tenen una pista molt complicada. L’únic que ens arriba és que sempre hi ha merder, sempre hi ha expulsions, sempre hi ha una afició molt bolcada, és a dir, que anem a intentar sumar, perquè quatre partits que se suma és una dinàmica molt complicada, molt difícil d’aixecar, intentarem baixar una mica la defensa, baixar el cul sobretot. Treballar i treballar, oblidar-nos dels egos, oblidar-nos de que “vull marcar gol”, “vull jugar més minuts” i treballar  en col·lectiu per intentar sumar.

Després de quatre temporades al capdavant de l’equip, quina és la perspectiva de futur? Seguir fent d’entrenador molts anys més?

No molts més segur, intentarem acabar aquesta temporada intentant assolir els objectius que ens hem marcat, que són molt ambiciosos i ja veurem. Jo seguiré al club si no és entrenant al primer equip, entrenant als Benjamins i si no entrenant al B i si no ajudant al Angel amb la Junta, vull dir, seguiré al Club, el que passa és que, evidentment entrenar dimarts, dijous, alguns dilluns, dissabtes ... jo també tinc família i també necessito temps, però bueno, vinculat al Olimpyc seguiré estan segur.  

Notícies relacionades