Rugbi en femení

Laia Riu, Marta Valldeperes i Carla Arca, jugadores del Club de Rugby Sant Cugat. Foto: Lluís Bassa

El rugbi és un esport que, malgrat que es juga des de fa gairebé un segle al nostre país, ha trigat a calar en els camps i pavellons de les ciutats catalanes. I si bé és cert que en els darrers anys s’ha anat consolidant, la presència femenina en aquest esport encara és una assignatura pendent. Algunes jugadores de l’equip sènior femení del Club de Rugby Sant Cugat van participar a la tercera Jornada Feminista organitzada per Hora Bruixa amb l’objectiu d’acostar aquest esport a noies, i explicar-ne els valors.

“Des de fora sempre es veu com un esport molt violent, d’homes”, explica Laia Riu, una de les jugadores. “Avui a la jornada precisament hem vingut a demostrar que no, que és un esport de conquesta, no de contacte”. Les jugadores, que van entrar en aquest món a partir de les lligues universitàries, reivindiquen el rugbi com un esport amb molts valors. “És una escola de vida; t’ensenya moltíssimes coses. A seguir lluitant després de caure o saber que tu pots fer el mateix que fa una persona que fa deu vegades tu”, explica Marta Valleperes. Valors que són aplicables tant a dins com fora del camp. I les jugadores parlen no només de fer exercici físic, sinó també mental. “Dins del camp et canses, però és sempre el cap el que et fa tirar endavant. Si una falla, les altres aguanten més pes”, explica Laia Riu.

Uns valors que es poden extrapolar a l’empoderament de les noies. “És una qüestió d’autoestima. Saber que pots arribar allà on vulguis; dins del món del rugbi passa exactament el mateix que fora, en el món laboral o on sigui”, explica Riu. “L’esport femení costa moltíssim de tirar endavant, costa molt que la gent et prengui seriosament”.

“El nostre club hi aposta molt pel rugbi femení, però tots els clubs haurien d’apostar-hi”, conclou Riu. Des dels 8 anys fins al sub 16, els equips poden ser mixtes; a partir d’aquesta edat passen al sènior exclusivament femení. En el cas de l’equip de Sant Cugat, la proporció de noies és molt inferior a la de nois, i s’ha mantingut estable durant els darrers anys, tal com explica Vicenç Oteros, delegat del sènior femení. Una tònica que es repeteix a la resta d’equips de Catalunya.

Notícies relacionades