Quique S. Aranda: “Som 90.000 habitants, hi ha espai suficient per a dos clubs del mateix nivell”

Quique S. Aranda analitza l'actualitat esportiva de la ciutat. Fotos: Miquel Margalef i cedides 

El president del Qbasket, Quique S. Aranda, parla de tota l’actualitat esportiva de la ciutat i es centra en contestar les paraules que Eduardo Ferrer, vicepresident de la UESC, va dedicar al club d’Aranda. El màxim directiu del Qbasket creu que hi ha espai suficient perquè tots dos clubs coexisteixin a la ciutat i no dóna gaire importància a les paraules de Ferrer perquè indica no són representatives del que opina la junta de la UESC. A més d’aquesta puntual polèmica, Aranda també té temps per analitzar el Pla Estratègic de l’Esport, l’estat actual dels sèniors femení i masculí així com també la relació actual amb la Coordinadora i el Sant Cugat Creix. En aquesta entrevista ho explica.

– La setmanada passada vam entrevistar a Eduardo Ferrer, vicepresident de la UESC, i va dir que no hi havia suficient espai a la ciutat per dos equips del mateix nivell. Com us vau prendre aquestes paraules?

– Tinc entès que no tothom pensa igual a la junta de la UESC, i així m’ho van fer saber a través de moltes trucades. És la seva opinió i la respecto però penso que sí que hi ha espai. A Sant Cugat hi ha espai fins a 30-35 equips de bàsquet, però tenim un problema d’instal·lacions, no de nivell. Actualment tant ells com nosaltres tenim un nivell molt similar, competim i el salt de jugadors és completament normal. A Catalunya està ple d’exemples de ciutats més petites que la nostra que tenen entre 3-4 equips del mateix nivell i no passa absolutament res, sempre hi quant hi hagi instal·lacions.

– Ferrer també va indicar que per història la UESC sempre havia estat més competitiva que el Mira-Sol Bàsquet (nom que va tenir el Qbasket abans de la transformació).

–  Aquella època jo només hi vaig ser un any i gairebé no la recordo. El que va passar és que durant un temps el Mira-Sol va ser el filial de la UESC i enviaven jugadors que volien un format d’entrenament diferent, això passava fa 8 anys. Ara aquest concepte ha desaparegut i no tenim res a veure amb aquella època. Ara el Qbasket és un club amb les mateixes intencions i el mateix caràcter que qualsevol altre de la ciutat.  

– Paraules com les de Ferrer us afecten al vostre orgull?

– No, en cap cas. Cadascú té la seva opinió i el que va dir ell no representa tota la junta de la UESC. El club està format per moltes persones que tenen molts matisos en les seves idees. Tenim tanta feina interna a fer que no em preocupa gaire el que puguin dir.

– La disputa per jugadors, entrenadors i/o espais provoca que els dos clubs es facin mal mútuament o fa augmentar la competitivitat?

– Si competim per jugadors de Sant Cugat és bo, voldrà dir que tenim una cantera per a poder-ho fer. Som 90.000 habitants, hi ha d’haver espai suficient per a dos clubs del mateix nivell. El talent i els jugadors els tenim, ara és cosa de la UESC i nostra fer una bona feina, formar, entrenar i aconseguir les millors instal·lacions. Ara per ara les instal·lacions són comunes i compartim espais en funció del volum de jugadors, i la qualitat d’aquestes és la mateixa per tots.

– Hi ha complex d’inferioritat al Qbasket?

– No en absolut, al contrari. Ens veiem molt diferents, ens encanta guanyar, ens encanta competir però tenim una altra filosofia i un altre tarannà, amb tot el respecte cap a la UESC.

– Com qualificaries la relació actual amb la UESC?

– Correcta. Jo rebo trucades diàries de gent de la junta de la UESC per parlar de diferents temes amb els quals hi estem els dos immersos. Evidentment que hi ha rivalitats mundanes i petites perquè som clubs de la mateixa ciutat, però ho trobo fantàstic. De fet, quan es troben els dos equips en una mateixa categoria és un derbi per la ciutat i ho trobo superdivertit i que és una oportunitat per gaudir.

– Has parlat que teniu problemes d’instal·lacions. El pavelló de La Guinardera ja comença a ser una realitat. Sabeu si us beneficiarà de manera directa?

– El criteri actual és que les instal·lacions es reparteixen al 60-40% entre la UESC i nosaltres, ja que ells tenen un 60% dels jugadors i nosaltres el percentatge restant. És la repartició que venim reclamant des de fa molt de temps i, per tant, ho veiem lícit. Entenc que La Guinardera es repartirà igual. Ara mateix, no sé si hi ha el projecte d’ubicar un sol club en una instal·lació. Això s’hauria de parlar perquè tots dos clubs tenim jugadors repartits per tota la geografia santcugatenca.

– En aquest sentit, no seria més fàcil que cada club tingués un lloc propi?

– És un tema de concepte de ciutat i d’espais. Potser com estem ara és poc pràctic però són les instal·lacions que tenim. Si l’Ajuntament ens proposa que cada club tingui un pavelló fix, ho podem valorar, estem disposats a tot. Nosaltres sempre portarem el nostre gra de sorra per optimitzar les instal·lacions que tenim i l’Ajuntament fa el que pot o el que creu que ha de fer.

– Proposeu quelcom perquè hi hagi més espais?

– És un tema d’inversió. Esportivament la ciutat no té instal·lacions al mateix nivell que la resta dels àmbits. Això ho hem parlat mil vegades amb l’Eloi (Rovira, regidor d'esports) i el consistori, ho saben i això es deu a una gestió no correcta per part del consistori dels últims 15 anys. Però Sant Cugat té una gran quantitat d’entitats esportives i ha crescut molt, entenc que no és fàcil prevenir i estudiar tot plegat. Penso que no es poden fer gaire més coses amb les instal·lacions actuals i la gestió i el repartiment dels pavellons ha d’anar en funció del volum d’usuaris.

– Has parlat ara d’una falta de previsió per part de l’Ajuntament dels últims 15 anys. Abans de l’estiu es va presentar la primera fase del Pla Estratègic de l’Esport. Què n’espereu?

– Han fet un anàlisi rigorós i seriós, coses que les entitats ja coneixem però que és bo que es posin per escrit. A més, m’està agradant perquè estan parant, pensant, analitzant i preguntant molt. Això és un pas endavant i felicito a l’Ajuntament per crear junts el futur. Evidentment que cadascú tindrà la seva opinió, però estic content perquè cada setmana tenim una reunió on ens expliquen coses o ens demanen la opinió. És un debat que potser es pot fer una mica llarg i dens, però hem de discutir més. L’Ajuntament i les entitats hem de discutir més el dia a dia. És molt difícil fer una previsió fixa i estàndard i pretendre que els propers 2 anys tothom estigui content. El cafè para todos és molt difícil i ens hem d’adaptar dia a dia. Si demà surt una nova entitat amb 300 nens, què hem de fer? No fer-li cas perquè acaben de sortir? Són 300 nens, són de Sant Cugat, haurem de fer alguna cosa. Per això hi ha d’haver un debat i discussió constant.

– La llargada de la realització del Pla dificulta atacar els problemes amb més rapidesa?

– Sabem que els consistori té la seva operativa i a Sant Cugat som moltes les entitats que coexistim. Som diferents esports amb moltes característiques distants. Per això les entitats hem d’oferir i exigir solucions i l’Ajuntament exactament el mateix, potser ens ha d’oferir una mica més perquè són els professionals però el funcionament ha de ser similar.

– Ja fa més d’un any que vau entrar a la Coordinadora d’Entitats Esportives. Esteu contents d’haver-ho fet?

– Sí, absolutament. És un lloc que s’hi ha d’estar, és un espai de debat i discussió constant. Hem d’estar i quan ens han demanat l'opinió l'hem donada i hem col·laborat amb el que se’ns ha demanat. Tot el que sigui crear plataformes que serveixin per ajudar, pressionar o exigir a l’Ajuntament és necessari. A més, a la Coordinadora hem aprés molt de la resta de clubs. 

– La Coordinadora rep un tracte desfavorable per part de l’Ajuntament?

– Com a entitat, penso que no. Si la Coordinadora es centra en la tasca de demanar i exigir coses concretes al consistori, és un espai molt viable i molt vàlid per convertir-se en un espai de suport per a totes les entitats. Mentre no es polititzi, que no ha passat, farà la seva feina.

– El Rafael Robledo es queixava que no es tractava a la Coordinadora com una entitat de 6.000 esportistes, sinó com a una entitat més.

– Hi hauria d’haver més sinèrgia entre la Coordinadora i l’Ajuntament i que les propostes de l’entitat siguin escoltades. En definitiva, crear més entre tots. Potser els membres de la Coordinadora hem de fer autocrítica per intentar aportar més. També podem exigir i criticar, però l’Ajuntament també té els recursos que té i les seves estratègies, i no canviaran de cop i volta i faran que l’esport sigui la prioritat i menys un esport sense ànim de lucre. No, no ho faran, siguem realistes.

– Com pot ser que el Qbasket està a la Coordinadora i al Sant Cugat Creix a la vegada?

– Perquè són projectes diferents. La Coordinadora és treball i defensa de les instal·lacions i també sobre la vessant formativa i el Sant Cugat Creix és un projecte dels equips sènior i semiprofessionals. El que demanen des del Creix és un suport diferent, no tant a nivell d’instal·lacions, sinó a nivell econòmic.

– L’Ajuntament està més predisposat a ajudar als equips professionals que estan al Sant Cugat Creix que els equips de base que estan a la Coordinadora?

– No ho sé. No m’atreviria a dir això. L’Ajuntament, senzillament, li agrada tenir equips potents que portin el nom de la ciutat per tot l’Estat, ho entenc i és totalment lícit. Però a la vegada aquest equips es nodreixen d’una vessant formativa que també és important, has d’alimentar les dues coses. No puc calibrar de manera precisa si es decanten per un cantó o per l’altre, però el que sí que sé és que estan treballant amb les dues. Són dos projectes diferents però a la vegada complementaris.

– Aleshores, potser que Sant Cugat Creix obtingui més diners per les demandes que té?

– S’ha de tenir cobert l’esport de base i que sigui un dret i no un luxe. Si després tens pressupost d’inversió per poder ajudar els equips de màxim nivell, ho podria entendre. Però per a mi no tindria sentit fer una inversió molt clarament superior amb els equips d’elit i no fer inversió en la base.

– La temporada no ha començat massa bé per al primer equip masculí. Només ha aconseguit una victòria en cinc jornades disputades. Què està fallant?

– Senzillament que l’equip és jove, de casa i amb un perfil competitiu i un bàsquet alegre. Fem una aposta per un bàsquet de defensar i córrer i la categoria és exigent. Som conscients que l’equip competirà i que patirà una mica per salvar la categoria, però entenem que la salvarà. Però l’objectiu tampoc és salvar ni mantenir la categoria sinó que competeixin i que progressin com a jugadors. Ens preocupem que perdin perquè no volem que això afecti la seva autoestima i les seves ganes de jugar. Ara, pensem que tenim un equip per competir a primera, però si l’any que ve som a segona no passa absolutament res.

– L’any passat l’equip masculí ja va patir per salvar la categoria. Seria millor descendir per poder competir per les posicions altes?

– Això ho marquen els propis jugadors i la pròpia inèrcia de la temporada. Penso que és millor ser cola de león que cabeza de ratón. Si baixem, baixem. Projecte nou i cap problema.

– L’equip femení és un projecte encara més nou.

– Sí, és un projecte una mica en fase de creixement i volem aconseguir aglutinar un conjunt de jugadores que s’impliquin amb el club. Ara han de competir, progressar i jo crec que podran fer un bon paper.

– Quin és l’objectiu que es va plantejar la directiva com a club?

– El que busquem és consolidar cada vegada més l’estructura interna d’entrenadors i de formació, generant més responsabilitat, més implicació i més qualitat pedagògica. La nostra vessant és purament formativa. Ens encanta competir quan hi ha partits, però la prioritat és formar jugadors amb una cultura de bàsquet àmplia.

– Ja per acabar, com va anar per l'Índia?

– Per als nostres entrenadors va ser espectacular. Aquest any hi volem tornar a estar i pensem que això també fa marca de ciutat. Encantats de poder-hi posar el nostre gra de sorra, a més que els nostres monitors tornen amb una experiència vital i esportiva que els fa veure les coses d’una manera molt diferent.  

Notícies relacionades