Núria Palos: “Faré pressió perquè quan tinguem el nou pavelló no només sigui per a la rítmica”

Foto: Cedida per l'entrevistada

La presidenta del Club de Gimnàstica Artística de Sant Cugat va anunciar a principis del mes passat que la continuació del club era gairebé impossible si no s’aconseguia un suport econòmic a llarg termini que permetés superar el sotrac de la COVID-19. Tot i les negociacions amb l’Ajuntament, Núria Palos va considerar que el suport proposat es quedava curt i finalment ha pres la decisió de tancar l’entitat esperant que tard o d’hora pugui haver un ressorgiment gràcies a l’ús d’instal·lacions públiques. Fins ara la despesa del lloguer era un pes molt important per al club, que amb la crisi de la pandèmia no ha pogut mantenir-se.

Com ha estat la negociació amb l’Ajuntament?

– La seva proposta és que ens ajudaven econòmicament des d’ara i fins al desembre. Durant aquests mesos podríem seguir la nostra activitat però no teníem cap seguretat de continuïtat més endavant.

Què necessitàveu per salvar el club?

– Només el nostre lloguer eren 3.000 euros al mes. Per tant, necessitàvem suport per pagar-lo i també per poder fer activitats a l’estiu perquè amb el coronavirus hem tingut baixes, tant per a l’estiu com durant el curs. Per això, més que un suport per pagar el lloguer sempre hem demanat una sala pública on se’ns deixés entrenar però mai ens han escoltat. De fet, hi ha l’anunci de fer un nou pavelló per a la gimnàstica però pel que han dit només hi tindrà accés la rítmica. Si aquesta és la lògica, mai tindrem cap ajut.

A banda de negociar amb l’Ajuntament, heu buscat altres vies com subvencions, patrocinis..?

– Ho hem intentat tot. És complicat aconseguir altres subvencions. En el cas dels patrocinis, és molt difícil perquè fins i tot aconseguint-ne és costa cobrir la despesa total de la temporada.

No vau poder renegociar el lloguer per la COVID-19?

– En el moment del confinament ens van fer una rebaixa del lloguer però en forma de moratòria i, per tant, l’havíem de pagar més endavant. A més, a partir del setembre havíem de tornar a pagar els 3.000 euros mensuals. Així que no vam tenir suport de la propietària ni de l’Ajuntament, que ens proposava fer-se’n càrrec fins al desembre. Li vaig dir a Gemma Artistoy [regidora d’Esports] que no podíem tornar a obrir i que al desembre ens trobéssim un altre cop en la mateixa situació. Si no em garanteix ni que sigui un 80% de la despesa a partir del desembre, no puc obrir.

Quantes gimnastes es queden sense club?

– N’érem 80 i estem intentant enviar-les a altres clubs de la comarca.

A les xarxes socials has posat d’exemple el pavelló públic de Terrassa.

– Clar, és que hi ha ajuntaments que arriben a acords amb clubs per fer servir instal·lacions públiques. A partir d’ara seré un corcó de cara a l’Ajuntament perquè als clubs d’Agrera, Esparreguera i Terrassa els seus ajuntaments els hi han cedit un pavelló. Hem de tenir en compte que a Sant Cugat el nostre era l’únic club d’artística, perquè els altres són de rítmica.

Hi ha alguna possibilitat de ressorgiment?

– Faré pressió perquè quan tinguem el nou pavelló no només sigui per a la rítmica. Hi insistiré.

Us ha servit d’alguna cosa ser part de la Coordinadora d’Entitats Esportives?

– Vaig parlar per telèfon i em vaig reunir amb el president de la Coordinadora. Em va dir que hi treballarien però finalment hem hagut de tancar. Sé que la junta ha intentat salvar el club però no se n’han sortit.

La Coordinadora i Sant Cugat Creix van fer un estudi en què s’evidenciava la preocupació de les entitats esportives davant els efectes econòmics de la COVID-19.

– Sí, i ara que ha tancat l’Artística, l’Ajuntament aprova un paquet de mesures de suport a les entitats esportives i l’oposició proposa un banc de patrocinis. Si el nostre tancament serveix perquè l’Ajuntament faci més coses per altres clubs, doncs haurà servit d’alguna cosa. Però que els diners siguin per als que ho necessiten perquè no tots necessiten les subvencions que cobren.

Sempre has criticat que el pastís està mal repartit...

– Està molt mal repartit. Una entitat com la nostra, amb més de 80 gimnastes, mai ha tingut un suport ferm de l’Ajuntament. I n’hi ha d’altres que tenen menys necessitats econòmiques i cobren subvencions molt elevades.

Heu pogut parlar amb el Centre d’Alt Rendiment?

– Hi vam anar però no ens hi podíem ajustar. Ens podien oferir una sala polivalent però si tenien alguna gimnasta internacional, tenien preferència i en podien fer ús en qualsevol moment. Això suposava que havíem de desmuntar els aparells cada dia i algunes vegades de cop perquè en fessin ús.

El problema són els aparells...

– Clar, la rítmica sí en pot fer ús perquè és posar la lona i ja està. En el nostre cas tenim aparells pesats i alguns, com les paral·leles, que s’han de lligar al terra.

Notícies relacionades