Mauri Benito: “Ser una ciutat multiesportiva està molt bé però provoca que no focalitzem”

Fotos: Cedides per Mauri Benito

Cada final de temporada l’equip sènior del Rugby Sant Cugat és un ferm candidat a assolir la màxima categoria nacional, però ja fa temps que es queda amb la mel als llavis. Mauri Benito, president del Club de Rugby Sant Cugat, explica els perquès en aquesta entrevista i esclareix el nou mètode que aplicaran a partir d’ara perquè aquest any sigui el definitiu per ascendir. El màxim representant de l’entitat valora positivament la relació amb l’Ajuntament i critica l’actitud agressiva que tenia la Coordinadora d’Entitats Esportives quan en formaven part. Benito dubta que els problemes d’espais esportius a la ciutat es solucionin a mig termini i fa una valoració general de la percepció que té la gent del rugby en general. Aquí us deixem un tast de l’entrevista i a sota la conversa completa.

– A principis de novembre vau fer la presentació dels 21 equips del club i també vau ensenyar tres nous patrocinadors. Us ha costat molt trobar-los?

– Moltíssim. Costa molt en l'època en què estem que les empreses puguin ajudar els clubs que simplement busquem millorar les condicions dels jugadors o millorar la categoria on estem. Les empreses estan més obertes a patrocinar actes benèfics però donar millors condicions a un club costa molt.

– Com ho vàreu aconseguir el suport de BDO Abogados, Solventis, Franquesa i Adidas?

– Sabeu que el Rugby per la seva manera de jugar té uns valors molt importants, el treball en equip és molt important i també l’esforç. Aquest valors són amb els quals han cregut les dues primeres empreses; busquen associar els valors del rugby amb els de les seves empreses. Són dues entitats que ja patrocinaven altres esports i que ara han decidit apostar per nosaltres. Per la seva banda Adidas busca visibilitat de la seva marca i Franquesa ens ha proporcionat l'estabilitat de l'autobús. Aquest patrocinador era una demanda pendent que sabíem que teníem així que vam decidir centralitzar tots els nostres viatges amb ells. Hem aconseguit uns millors preus i a més ha rotulat l’autobús amb el nostre escut, cosa que ens dóna molt de goig.

– L’equip femení ha baixat la pistonada aquest any.

– Sí, no estic gaire content. Tenim un equip molt jove, amb molt futur però ara mateix van molt justes de plantilla. En les categories inferiors les noies juguen amb els nois i en tenim sempre dos o tres en cada equip, això vol dir que quan es facin grans disposarem de molta plantilla però la transició serà complicada. A més, han nascuts equips nous pròxims geogràficament i això no ajuda. És molt important millorar aquest aspecte perquè al nostre país les noies juguen millor que els nois, a nivell mundial el rànquing de les noies és molt més alt que el dels nois i, per tant, tenen més opció de destacar.

– L’equip sènior masculí de moment és tercer amb 30 punts. Aquest any sí, l'objectiu és pujar de categoria?

– Això no ho puc dir perquè sempre m’acusen de ser el gafe. Crec que aquest grup ha de pujar perquè en categories inferiors sempre estem entre els cinc primers, per tant, quan tots aquest nens arribin, segur que estarem a dalt. Sóc molt ambiciós i crec que els hi hem d’accelerar les coses perquè els jugadors amb més talent que hem tingut han hagut de marxar a altres equips. Crees un jugador amb molt talent, que fins i tot va a les Olimpíades, però ha de deixar el club perquè busca quelcom més i a mi això em costa d’assimilar. Ho entenc, però és un pas enrere molt fort. Per això tinc l'obsessió de pujar. Per això aquest any hem canviat l’estratègia i hem potenciat el que tenim a casa en lloc de buscar gent a fora. Amb el petit potencial que teníem, la gent que venia no podem dir que era mediocre però gairebé.

– Has parlat que ara el nou model es centra en la base, en els de casa. Això abans no es feia?

– Sempre s’ha comptat amb la base, és un club de formació. Però, per exemple, l’any passat van venir tres argentins i un jugador de Nova Zelanda. Ens pensàvem que seria molt desequilibrant i no va ser així. És molt difícil fitxar a la distància, els vídeos són molt macos però després no va complir el que nosaltres esperàvem d’ell. Hem decidit que aquests recursos ara els destinarem per oferir millors coses als nostres i els hi donarem les responsabilitats a ells. Més preparadors físics i més entrenadors esperem que sigui la manera per pujar de categoria.

– Una altra manera de fer club és la posada en marxa del bar i la terrassa que teniu a l’estadi?

– La paraula que has dit jo no la diré mai. [Riu]. Això és un local social que serveix per fer diverses activitats: Veure partits, analitzar el joc, per fer els deures i perquè els familiars no passin fred. Això és el primer. Però també és un punt per unir el club, ho has dit perfecte. Poder tenir un local comú per a totes les categories fa que s’estableixin moltes més relacions, que entre d’altres coses, per exemple, ens ajuda a fer contactes  per futurs nous patrocinis.

– La barra i la cuina ja estan construïdes. Quan es posaran en marxa?

– Falta que passin les proves. L’agilitat administrativa és dramàtica, porta un any fet i encara no l’hem pogut obrir. Sabeu que al rugby es fa el tercer temps i de moment utilitzem aquell espai, però només podem donar coses fredes perquè encara no podem cuinar. La intenció és que quan l’espai estigui obert i, amb tot legal, puguem cuinar i fer uns millors tercers temps que ara.

– Quina és la relació que teniu amb l’Ajuntament?

– Molt bona, però el fet de ser una ciutat multiesportiva està molt bé perquè vol dir que pots fer l’esport que vulguis però provoca que no ens focalitzem. Nosaltres competim contra equips de pobles on l'Ajuntament dedica tot el que té només al club de rugby. Això a nosaltres no ens passa i ho entenc, tampoc vull que Sant Cugat sigui conegut només per rugby, ni molt menys. Malgrat això, aquest nou equip de govern té un nou valor molt important que és el regidor d’esports, Eloi Rovira. L’Eloi coneix el 80% dels jugadors del Rugby i és un home que ha estat al camp i no ha estat nomenat per una vareta màgica. Necessitem una persona que entengui les necessitats que tenim i les dificultats que ens puguem trobar i que vulgui sumar, i això és l’Eloi.

– Què us està aportant ser a Sant Cugat Creix?

– Molt. Sant Cugat Creix ens ajuda a comptabilitzar coses que fem que fins ara quedaven a l’aire, ens fan molta més promoció i ajuda econòmica molt important, sobretot a través de l’ajuda econòmica europea de l’erasmus. Pel tema de la carta ètica, nosaltres n’hem estat un dels principals promotors perquè ja en teníem una i gran part s’ha reutilitzat. A més, també ens dóna una altra manera de relacionar-nos amb l’Ajuntament i amb les altres entitats. Nosaltres partíem d’un model basat en la lluita amb el consistori amb el qual no hi creiem. Volem diàleg i pacte amb el consistori. Si vas a demanar ajuda oferint feina és molt mes fàcil que t’escoltin si només vas amb la demanda per endavant.

– Quan parles d’un model anterior et refereixes a quan estàveu a la Coordinadora?

– Sí.

– Has batejat aquesta antiga etapa com un confrontament constant amb l’Ajuntament, això vol dir que estàveu en contra per sistema passés el que passés?

– No, tampoc tant així. Quan veig que hi ha altres clubs que han de pagar la seva instal·lació, l’aigua o la llum valorem la importància de l’Ajuntament. No són uns diners reals, però si el pavelló no fos municipal tot això ho hauríem de pagar nosaltres. Hem de tenir un diàleg amb l’Ajuntament, hem d’aspirar sempre a més i és veritat que fem una activitat molt bona per la ciutat perquè proporcionem espai als nens. Però entenc que amb la societat que vivim, en què tothom es reuneix, la posició d’enfrontament i que qualsevol petit conflicte es magnifiqui abans d’una reunió no és el camí. Per això ja no formem part de la Coordinadora.

– Una de les principals queixes de Rafael Robledo, president de la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat, és que el consistori els té poc en compte per a la massa social que representen. Quan vosaltres hi estàveu ho percebíeu així?

– No tinc aquesta percepció. He viscut etapes anteriors de govern on el regidor era molt menys dialogant i el contacte era molt puntual. Però ara no tinc cap problema de trucar, demanar que vinguin o sol·licitar una reunió. És veritat que jo no sóc el senyor Robledo i no puc estar en les seves converses, però no tinc la sensació que té ell.

– Esclareix-me millor el perquè abandoneu la Coordinadora.

– La principal causa de la marxa és perquè el missatge que en aquell moment donava la Coordinadora era un missatge que no estava consensuat amb tothom i, a més, estava una mica polititzat. Per exemple, es demanava la dimissió del regidor i a mi ningú m’havia preguntat si vull que continuï o dimiteixi. Jo vull que els jugadors del Rugby tinguin el millor camp i les millors instal·lacions per arribar tant a dalt com puguin, altres coses polítiques crec que no em pertoquen.

– Però què vol dir polititzar el missatge?

– Era un enfrontament Coordinadora i Ajuntament i no és el que tocava, no ens hem de barallar amb el consistori perquè és el que ens donarà els recursos. Hem de posar un nivell d’exigència però no anar a lluitar contra ells, és absurd.

– Com valoreu el Pla Estratègic de l’Esport?

– Bé, aquestes coses són complicades. Es va iniciar el procés amb les taules de participació ciutadanes i és un bon exercici perquè tothom va amb bones intencions però cadascú defensant la seva història. És complicat alinear a tothom perquè a tots els hi vagi bé.

– El Pla Estratègic és fa massa pesat o servirà per posar els problemes sobre la taula?

– Els problemes sobre la taula es posaran però hi ha problemàtiques que són molt difícils de resoldre a curt termini.

–  Si no es creen noves instal·lacions no es resoldrà mai?

–  Exacte. El temps fins que es construeixi és un sarau. Hi ha molt conflicte i per això els dirigents potser hem de pensar de cara al futur i trampejar una miqueta el present. És dificultós a vegades fer entendre a diversos equips que han de repartir-se les hores d’una mateixa instal·lació perquè tothom sempre vol el millor. Sant Cugat és una ciutat que aposta per l’esport de base i això està molt bé però provoca que cada vegada es necessitin més espais i de més qualitat.

– Com us afectarà la construcció del Pavelló de La Guinardera, que queda al costat del vostre estadi?

– Ara els vestuaris que tenim a l’estadi són vestuaris calents. El canvi de vestuari va molt seguit. Hi ha tres pistes amb 6 equips mínim, més els que ha de jugar després; parlem de 12 equips que no podem ajuntar en un mateix vestuari perquè s’enfronten entre sí. Així que esperem que els nous vestuaris de La Guinardera ens ajudin a solucionar aquest problema. Ara, la construcció del pavelló ens generarà un nou problema i serà el de trobar aparcament perquè ara entre setmana ja és complicat trobar aparcament.

– El rugby és un esport amb poca visibilitat o va en relació a la seva massa social? Si sortissis al carrer i preguntessis, costaria molt que la gent et digués 5 equips.

– Sí, et dirien un: All Blacks de Nova Zelanda. El rugby té poca visibilitat. Té pics de seguidors, i més ara que s’ha fet olímpic. Va poc a poc però aquí tenim un problema i és que els nens juguen a futbol. És un esport que tothom hi juga i els mitjans també hi ajuden. Agafes un diari esportiu i és un diari de futbol. Si el rugby fos més visible hi haurien més recursos però com no és visible no hi ha recursos. Com que no hi ha recursos no és visible... És un peix que es mossega la cua.

– Però aquí a Sant Cugat ara s’ha posat de moda?

– Sí, jo sempre dic que aquí a Sant Cugat hi ha un pediatra que recepta rugby perquè ens arriben la tira de nens. Sí, ara estem de moda i estem contents per això. 

Notícies relacionades