Joan Carles Pradell: “Els clubs que hem pogut combinar tennis i pàdel hem mantingut una massa social important”

Fotos: Jordi Pascual

Ja fa 50 anys des que Joaquim Lloveras va esdevenir el primer president del Club Esportiu Valldoreix. En aquell moment era un club iniciat per l’Associació de Veïns i Propietaris i tenia com a principal esport el futbol. Els anys 70, però, ho van canviar tot. L’augment de la popularitat del tennis va situar aquest esport al centre de l’activitat de l’entitat fins esdevenir la referència en el món de la raqueta que és avui dia. En aquesta entrevista parlem amb el seu president actual, Joan Carles Pradell, sobre la història i l’aniversari del club multiesportiu valldoreixenc.

El Club Esportiu Valldoreix es va fundar el 1967. A l’any següent es col·locava la primera pedra del local social. Si bé, llavors se centrava en el futbol en el futbol. Què queda d’aquell primer club?

– Al 1967 la part més important del club era un camp de futbol 11 i en el 1968, quan es va col·locar la primera pedra, es va celebrar un partit de futbol entre els juvenils del Barça i els de Valldoreix. Després del boom del món del tennis, el club es va decantar molt més pel tennis. Posteriorment ha recuperat el futbol, sent un club multiesportiu amb pàdel, gimnàs, piscina... El camp que tenim és de futbol 7 perquè la superfície que teníem l’hem utilitzat per a altres tipus d’instal·lacions. Del futbol, com a origen, ens queda una escola importants de nois fins a 14 anys que competeixen en lligues escolars.

Què va passar als anys 1970 que, de sobte, el tennis creix tant?

– Els esports a Espanya creixen molt perquè surten icones o jugadors emblemàtics que guanyen tornejos molt importants. Els anys 1970 van ser l’època del Santana, l’Orantes, el Gisbert... Arribaven a la final de la Copa Davis i guanyaven algun grand slam. Va haver un boom que va provocar que creixés l’afició pel tennis a Espanya i a Catalunya. En aquells moments Catalunya era el país amb un nombre d’esportistes més grans que practicaven el tennis, amb jugadors que estaven al top 50 del món.

Això va provocar una transformació al club.

– Es va començar amb dues pistes de terra, que no era la millor que existia, i després ha anat sempre creixent el nombre de pistes. Actualment tenim 18 pistes, 16 de terra i dues ràpides. També tenim una escola amb 300 nois i una acadèmia professionals a la qual venen jugadors de tot el món perquè una de les persones que la porta és el segon entrenador del Rafa Nadal, el Francis Roig. Hi ha una escola gestionada per l’Europa International School que forma per accedir a universitats europees i americanes. El tennis s’ha convertit en un esport que pot esdevenir una professió per a molts jugadors.

A la web del club us marqueu l’objectiu d’esdevenir un referent de l’ensenyament i la pràctica del tennis a nivell comarcal. Ho heu aconseguit?

– Som una referència pel nombre de jugadors i tornejos. Fem competicions molt emblemàtiques com el Rafa Nadal Tour amb la participació de 520 jugadors, com un ITF que dóna punts d’ATP al qual venen jugadors de 20 nacionalitats, com un ITF sènior, com una prova a nivell de Montys... Però Sant Cugat al món del tennis és molt important. Hi ha el Tennis Valldoreix però també el Natació Sant Cugat. Són clubs punters, que han tret bons jugadors i tenen una presència destacada en el món federatiu de Catalunya.

Complementeu aquesta vessant professional amb l’escola i el lleure.

– D’una banda, els nens poden començar a jugar a partir dels quatre anys perquè tenim quatre pistes de minitennis. D’altra, moltes tardes tenim escola d’adults, en què cada vegada ve més gent de l’edat dels 40 i 50. No volen tenir un nivell competitiu però volen jugar i passar-s’ho bé. Per això fem trobades amb clubs de fora. La darrera ha estat amb un club de Roma. Fomentem aquest tipus de tennis i lleure.

Respecte aquells anys 1970 en què el tennis va créixer a l’Estat, l’interès ha anat perdent-se?

– Ha canviat tot molt perquè han sortit esports del món de la raqueta als quals es poden jugar a una edat més avançada i que són molt més lúdics com el pàdel. Hi ha molts jugadors de tennis que ara s’han passat al pàdel. Els clubs que han pogut combinar ambdós esports han pogut mantenir una massa social important vinculada al món de la raqueta. Com tot això són cicles, probablement alguns jugadors de pàdel tornaran a jugar a tennis durant els propers anys.

Sou un club que en només cinc anys ja tenia 600 socis i al 1980 ja superàveu els 1.000, una evolució exponencial que demostra la consolidació com a entitat. Ara com ho teniu?

– L’any 2008 arrossegaven una davallada de socis. Va ser quan vam entrar com a junta directiva i ens vam marcar l’objectiu de tornar a arribar als 1.000 al 2012. Al 2010 ja els teníem. Actualment tenim uns 1.250 actius i uns 1.500 accionistes. Això significa que tenim unes 250 persones amb accions o títols socials, que, perquè són a fora o tenen algun tipus de lesió, participen al club però no poden ser socis actius. Estem en un moment força bo que ens permet un nivell d’ingrés suficient per mantenir les instal·lacions en un estat correcte.

Tot això tenint el nom de Valldoreix, que més bé és una vila petita.

– Valldoreix té uns 8.000 habitants. Sant Cugat, en canvi, en té 10 vegades més. Encara que una part important de socis venen de Valldoreix, molts d’altres venen de Sant Cugat i els seus districtes. També venen alguns de Barcelona. Si els túnels [de Vallvidrera] fossin gratuïts, segur que tindríem un boom important perquè som a 13 minuts de Barcelona. De moment això no ho podem gestionar nosaltres.

La dècada del 1990 també va ser important per al club. Què va passar?

– Fins el 1992, tant a Espanya com a Catalunya, hi va haver un fort creixement econòmic. Ens vam trobar les Olimpíades i vam celebrar el 25 aniversari; vam fer una pujada. Després, a finals dels 1990 i els 2000 vam sofrir una davallada que vam poder revertir, tant a nivell esportiu com social, a partir del 2008. Era una època en què jo no estava molt actiu al club, perquè tenia entre 20 i 30 anys i tenia altres tipus de preferències, però diria que es va produir un creixement en tots els aspectes continuada d’una certa crisi.

Actualment teniu 16 pistes de terra batuda, dos green-set, quatre de minitennis, 11 de pàdel, un camp de futbol 7, un frontó, quatre sales de gimnàs, una piscina i una pista de volei i tennis platja. Són unes instal·lacions molt completes. Així i tot, què us faltaria?

– Ampliar no és fàcil perquè no tenim molts metres quadrats disponibles. Haurem de millorar la qualitat les instal·lacions; que les pistes de tennis i pàdel estiguin bé, que el local social estigui més adequat, podríem cobrir la piscina però cal veure el grau d’utilització respecte a les despeses...

Com és la relació amb altres entitats del poble?

– Amb clubs similars al nostre, com el Natació Sant Cugat, el Júnior o el Set-Ball, les relacions són molt bones. Ara que el Natació també ha fet 50 anys, fomentarem quadrangulars de tennis, de pàdel i, fins i tot, de jocs de taula. Amb altres clubs ens complementem. Si un club és més fort en una altra activitat i ens demana les instal·lacions, arribem a un acord per cedir-les. El teixit esportiu de Sant Cugat és bastant col·laboratiu.

Com és la relació amb l’administració?

– Les entitats sense ànim de lucre com la nostra, a banda dels ingressos dels socis, necessiten patrocinadors privats i algun tipus d’ajut institucional a nivell econòmic. No ens podem queixar de l’Ajuntament, que té un programa de convenis amb les entitats, amb el qual participem com la majoria de clubs de la ciutat. També tenim l’ajut de l’EMD de Valldoreix. Sempre necessitem més però els recursos s’han de repartir i la ciutat té molts clubs.

L’esport té una capacitat cohesionadora que fins i tot acaba permetent que des de les entitats esportives acabin promovent-se activitats que no tenen gairebé relació amb les activitats físiques.

– Nosaltres fem moltíssims actes. Des de celebracions com Sant Joan, Carnaval o cap d’any a d’altres com l’Oktober Fest o el final de curs de les escoles amb una festa d’espuma. Entre el 2017 i el 2018 tenim 13 actes socials: el dia del gourmet, un dia de teatre, concerts, una reunió amb persones conegudes... Són actes oberts per a socis o no socis. Tenim tenim un esdeveniment esportiu molt important com el Força Miquel, les contribucions al qual van destinades a l’Hospital Sant Joan de Déu per lluitar contra el càncer infantil. Tots els aspectes socials i solidaris són importants en aquest tipus de club, sense ànim de lucre i amb activitat esportiva i social.

Tot i no tenir ànim de lucre, teniu unes instal·lacions molt grans que han de costar molt de mantenir.

– Si analitzem les despeses d’aigua, gas i electricitat, són molt elevades. Tenim una plantilla pròpia de cinc persones per al manteniment, més els serveis exteriors per a la jardineria i pistes de terra. No és fàcil que el club pugui tirar endavant i sigui solvent sempre. No és gens fàcil. A més, l’estructura directiva no té sou. Som escollits democràticament cada quatre o sis anys com a representants dels socis en la gestió. Per sort tenim una gestió esportiva professional que ens allibera de molta feina.

Hi ha un perfil de soci més actiu o és molt heterogeni?

– Com tot en el club, hi ha actes socials en què hi participen tots. Però també hi ha molts grups. Les xarxes socials han fet evolucionar molt els tipus de relacions. Sembla que el club actualment és una xarxa de molts grups molt implicats. Abans la comunicació era molt difícil. Ara es munten xats, com el xat dels diumenges on hi poden haver unes 40 persones. Es fan xats fins i tot per a una setmana perquè es fa un acte concret. El nivell de relació és molt interns. Abans se centrava molt en les festes oficials i ara hi ha moltes iniciatives de grups.

I en quant a l’edat?

– Els joves volen tenir el seu espai però tenim la sort que hi participen bastant. De vegades organitzen festes, campionats de volei al camp de tennis platja... Hi ha molts joves d’entre 18 i 24 anys que venen molt pel club.

Es complicat mantenir la continuïtat dels socis al llarg de la seva vida?

– Hi ha una franja d’edat entre els 20 i els 30 en la qual desapareixes una mica. Després, quan tens els nens i els portes a l’escola, tornes al món més vinculat a l’esport i la família.

Ara compliu els 50 anys. Com ho celebrareu?

– Tenim 26 activitats, no les direm totes. D’aquestes ja n’han passat tres. El dimarts passat vam fer la presentació oficial dels actes amb un vídeo de l’evolució del club i tots els presidents que hem tingut així com intervencions de personalitats de primer nivell com el Rafa Nadal. El proper acte és el dia del gourmet en què la gent podrà degustar menjar, vi i beure. Després del Força Miquel tindrem un dia de concerts que hem d’acabar d’agafar els grups. Farem una sortida de trekking, de bike, una obra de teatre amb els Marxosos del Vallès, una conferència de Valldaureix sobre la història de la vila... D’esports també farem un quadrangular de futbol amb el col·legi La Farga i el Júnior. Tenim tots els esports i actes d’altres àmbits.

Haurà portat molta feina organitzar-ho.

– Tenim compromesos tot aquest any i gran part del vinent. Cada setmana gairebé tenim algun acte. Segurament quan celebrem el centenari, els que hem organitzat això serem vellets i ho veurem d’una altra manera.

Els actes dels 50 anys han sigut iniciativa de la directiva?

– S’ha creat una comissió cinquantenari, amb persones que col·laboren i responsables per actes. Són 13 persones en total.

A més, teniu logotip especial.

– El va crear l’artista santcugatenc, professor d’escola i soci durant molts anys del club, Paco Minuesa. No l’explicaré perquè no sóc artista i prefereixo no trencar-li la creació [Riu]. També s’ha creat una mascota, un esquirol que al maig tindrà nom a partir de les propostes dels nens del club. Ja es quedarà per al club un cop passi el cinquantenari. També s’han fet samarretes i d’altres elements.

Durarà tot l’any la celebració?

– Acabarà a l’abril del 2018 amb un acte de cloenda. Hem aprofitat que l’any de creació per part de l’Associació de Propietaris va ser el 1967 però la primera pedra es va ficar al 1968 per fer tots els actes entre les dues dates.

Es combina amb els actes que ja acostumeu a fer cada any?

– Els comptem a dins dels 26 actes.

Com s’ha aconseguit aquest salt, de passar de ser un club muntat pels veïns de la vila a fer tornejos referents al món del tennis?

– Al llarg de 50 anys es poden fer moltes coses. Si les fas bé, et porten fins aquí. Ara es pot veure un grau d’excel·lència però també s’ha de mirar tota la feina feta durant molts anys. No ha sigut complicat ser referència en el món del tennis quan tenim una acadèmia internacional portada per gent molt coneguda en aquest món com el Jordi Vilaró.

Clar, però també has d’aconseguir que aquesta gent participi amb tu...

– Una de les virtuts és aconseguir que la gent professional se senti a gust i vegi que tenim una bona trajectòria. Hem tractat a la gent bé i com a contraprestació tenim l’excel·lència que suposa tenir persones de primer nivell.

Notícies relacionades