Oriol Antràs: "Pensem en la tècnica i la tàctica de l’esport però oblidem la importància de la gestió psicològica i emocional"

Fotografies: Anna Poquet i cedides per la UESC (portada)

Durant el curs 2016-17, la Unió Esportiva de Sant Cugat (UESC) ha anat realitzant diferents activitats en motiu de la celebració dels 30 anys d'història del club, l'última, l'exposició  que es pot veure a la Casa de Cultura. Parlem amb Oriol Antràs, director tècnic del programa d'activitats dels 30 anys de la UESC, perquè ens expliqui els inicis del club així com els diferents projectes en els quals ha participat i participa el club. 

– L’any 1986 neix la UESC de forma oficial, però anteriorment ja hi havia algun altre club?

– Anteriorment hi havia el Club Bàsquet Sant Cugat que tenia una història d’uns 40 anys però que per diferents motius va acabar desapareixent . Dels dos equips de Sant Cugat que no es van acabar de fer, van decidir formar la Unió Esportiva Sant Cugat, que inicialment va començar amb dos equips, un sènior i un cadet.

– Quin va ser el principal objectiu pel qual es va crear el club?

– El seu principal objectiu va ser habilitar zones esportives per la pràctica del bàsquet per la gent de Sant Cugat.

– La UESC engloba diferents esports però se l’associa principalment amb el bàsquet.

– Ara mateix està el tennis taula, que té 28 anys d’història i antigament havíem tingut el Handbol, natació, gimnàstica rítmica i alguna modalitat més que no va perdurar. Però el bàsquet va ser la primera activitat esportiva que es va posar en marxa i el més practicat.

– És coincidència que feu 30 anys el mateix any que Sant Cugat és nombrada Ciutat del bàsquet català?

– No, no és casualitat, hi ha hagut moltíssima feina darrere per part de la presidenta i la junta per tal d’aconseguir que Sant Cugat fos escollida, aquest any, Ciutat del Bàsquet català. No ha estat fàcil, però amb l’ajuda dels altres clubs de la ciutat com el QBàsquet i l’Europa s’ha aconseguit, juntament amb l’ajuda de l’OMET, que forma part de l’Ajuntament. 

 Amb només 3 anys de vida, la UESC va passar a formar part del llibre dels “Rècords Guinness”.

– La idea va ser de l’Esteve Polls, que formava part de la Unió Esportiva de Sant Cugat i va fer com uns requadres al terra i tots els nens de Sant Cugat van anar pintant al terra del monestir els dibuixos del còmic. Es va aconseguir fer el còmic més llarg del món.

– Hi ha algun any en què la UESC hagi destacat de forma significativa?

– La UESC s’ha caracteritzat, sobretot, per ser un club de formació que s’ha col·locat en les millors competicions de Catalunya, hi ha hagut un parell d’anys que hem tingut equips de formació als més alts nivells. Recordo la generació del 2004-05 quan hi havia un júnior molt fort que va acabar col·locant-se dins dels quatre primers de Catalunya, competint amb el Joventut, el Barça i l’Hospitalet.

Recentment, al 2014-15, vam tenir un cadet que va anar al campionat d’Espanya i a nivell de sènior hi ha hagut temporades que hem aconseguit dues vegades seguides l’ascens. Hi ha hagut anys competitivament molt bons per al club.

– L’any 1995 neix la Fundació UESC.

– La UESC porta molts anys amb un programa social molt potent. Hi ha diferents projectes en marxa, com per exemple, el conveni amb Dinamiks, per treballar amb nois amb autisme; el conveni amb l’Ajuntament, per treballar amb el projecte SantQlímpics juntament amb altres entitats de la ciutat, per tal d’organitzar tallers i campionats de bàsquet amb nois amb discapacitat intel·lectual. A més, hi ha l’ASDI-UESC i ens hem ajuntat amb el projecte Sant Cugat Índia, per muntar escoles de bàsquet a Antapur (Índia).

– En relació al projecte europeu E4S (Ethics For Sport) de quina manera hi esteu involucrats?

– És un projecte molt interessant que intenta posar a la pràctica tot el treball de valors. És un dels primers projectes que observo que realment intenta portar alguna cosa a la pràctica amb eines reals. La nostra col·laboració consisteix en entrar milers de situacions quotidianes del món de l’esport, des de situacions conflictives fins a situacions beneficioses que aporta l’esport, com podria ser, una discussió entre l’entrenador i el jugador o una situació entre dos rivals, etc. El que fem és recopilar tota aquesta informació i passar-la en una base de dades en forma de fitxes. Ells el que fan és fer una anàlisi d’aquestes entrades i un psicòleg professional ens passa un feedback, amb les respostes perquè nosaltres puguem gestionar millor aquests conflictes o no, en cas que creiem més adient seguir tal com ho fèiem.

És una pota més dins de la formació global dels nois i noies on els entrenadors, directius i jugadors ens podem aferrar per poder seguir creixent com a persones, perquè moltes vegades pensem en la tècnica i la tàctica de l’esport però oblidem la importància de la gestió psicològica i emocional.

És un projecte molt interessant però que encara ha d’agafar més cos, ens hem d’implicar més en el projecte i creure més en ell, perquè pot ser de gran ajuda.

– Com ha estat la preparació de totes les activitats que heu anat fent durant els diferents mesos per la celebració dels 30 anys del club?

– És incomptable el número d'hores i reunions que han hagut, així com la quantitat de gent implicada. Ha estat un any complex, però la valoració és molt positiva. Òbviament, ens hagués agradat fer més i polir alguns detalls així com haver preparat alguns esdeveniments amb més antelació, però al final arribem on arribem.

– Quines perspectives de futur té el club?

– Ara mateix és un club molt gran, però ha de seguir creixent i oferint activitats, perquè Sant Cugat té molta projecció en el món de l’esport, tot i que, malauradament hi ha molta gent que deixa l’esport a mesura que es va fent gran i això no és positiu. Hem de donar oferta a tothom, tant a grans com a petits.

Hem de seguir creixent i hem d’anar tots units, per aconseguir oferir un espai on practicar esport a tota la població de Sant Cugat que vulgui fer-ho.

Notícies relacionades